ann

De Wiktionary

Lombard[modifega]

Nom

► Locuzzion con "ann"

ann m (pl: agn, ann) - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda (e istess con la Scriver Lombard) - dialet: MI-,MI-(p.)

  1. temp che ghe voeul a la Terra de sgirà intorna al sol (pressapoch 365 dì o ben 12 mes)

Variant

Singolar Plural Ortografia Dialet
ann (1-2) ann (1)
agn (2)
Noeuva Ortografia Lombarda (1) MI-
(2) MI-(p.)
ann (1-2) ann (1)
agn (2)
Milanesa classica (1) MI-
(2) MI-(p.)
ann (1-2) ann (1)
agn (2)
Scriver Lombard -

El plural metafonetegh “agn” l’è ben spantegad, ma el poeul vesser sostituid de “ann” anca per el plural in de una quai parlada de cità.

Sillabazzion

ànn

Parnonzia

sing: IPA: /an/ (dialet: MI- )

pl (1): IPA: /an/ (dialet: MI- )
pl (2) (forma eufonica denanz de vocal) : (IPA: /aɲ/ (dialet: MI-(p.) )
pl (2) (forma eufonica denanz de consonant) : IPA: /ãj̃/ (dialet: MI-(p.) )

Etimologia / Derivazzion

del latin "annus" (s.m.).

Termen correlad

compleann, anniversari

Proverbi e moeud de dì

  1. "d'un ann con l'alter"="d'un ann a l'alter"
  2. "el prim de l'ann"="el prim dì de l'ann"
  3. "l'ann del pu , el mes del mai"=(iron.) "mai"
  4. "la gh'hà i ann de baila e poeu i basei del Dom"="l'è una dona che la dis de vesser molto pussee giovina de quell che l'è"
  5. "tiràss indree i ann"="deciarà un età inferiora"

Traduzzion

Lengov A - Z

Riferiment

  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1839, Vol. 1 pag. 9 MI-(arc.)
  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, vol 1, 1814, pag 4 MI-(arc.)
  • Cletto Arrighi, Dizionario milanese-italiano col repertorio italiano-milanese, HOEPLI EDITORE, 1978, pag 19 MI-(arc.)
  • Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 9. ISBN 978-88-6987-846-6. MI-