Apendice:Come voltà in Noeuva Ortografia Lombarda el dialet bergamasch scrivid con l'ortografea del Ducad

De Wiktionary
Lombard Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Te podet trovà 'sti contegnud chì anca in → Italian

1. Fàgh i cambiament ai parolle inscì come descrivud in de la tabella chì de sota[modifega]

modifiche fondade sora la gramatica modifiche fondade sora la pronuncia in dialet bergamasch acent in mez a la parola de toeu via modifiche fondade sora la pronuncia in di alter dialet domà un cambi del segn grafich
Letera
in ortografea del Ducad
Pronuncia IPA Trasformazzion in
Noeuva Ortografia Lombarda
Esempi
A a [a] l'è istèss gat → gat [gat]
à [a] a la fin de la parolla l'è istess cà → cà [ca]
[a] a la fin de la parolla (nom maschil, quasi semper, in particolar quei che in lombard ocidental se pronuncia [an] o [ã:] e i finissen con an ) à → an cà → can [ca]
[a] in mez a la parolla à → a càles → cales ['kalez]
aa, àa [a:] aa → ava caal → cavall [ca'al]
B b [b]
[p] a la fin de la parolla
l'è istess bèl → bell

piomb → piomb

[bɛl]
[pjump]
C c [tʃ] denanz a i,e
[k] denanz ai alter letere
l'è istess cèss →cess

cavrér → cavrer

[ɛs]
[ka'vrer]
cc [tʃ] a la fin de la parolla l'è istess lacc → lacc [la]
[tʃ] a la fin de la parolla (participi passad) cc → d * facc → fad

(* facc l'è una forma permetuda)

[fa]
D d [d]
[t] a la fin de la parolla
l'è istess danér → daner [daner]
E e [e] l'è istess mel → mel ['mel]
E è [ɛ] è → e cèss → cess [ɛs]
[ɛ] (a la fin de la parolla) l'è istess cafè → cafè [ca'fɛ]
E é [e:] é → ee
[e] (in quei casi chì in del dialet ocidental a se pronuncia [en]) é → en sibè →siben [si'be]
[e] intravocalica é → e danér → daner [daner]
ee, ée [e:] ee → eve deentà → deventà [deen'ta]
F f [f] l'è istess fabrica → fabrica ['fabrica]
G g [ʤ] denanz a "i", "e" l'è istess giustissia → giustizzia [ʤysti'sja]
[g] in di alter cas l'è istess gal → gall [ʤal]
(quand che i esisten di dialet lombard, de solit orientai, indove che se pronuncia [z] o [ʒ] - di volte in d'una variant del dialet bergamasch medesim

despess el capita denanz a "io", "iu", "ia", "ieou" con la "i" minga acentada)

g → sg giornada → sgiornada [ʤur'nada]
gn [ɲ] l'è istess campagna → campagna [kam'paɲa]
H h l'è istess
i [i] minga acentada prima de vocal l'è istess inàcc → inancc [i'na:tʃ]
[j] intervocalica i → j póia → poja ['puja]
[j] o [i] tra consonant e vocal l'è istess piöv pioeuver ['pjøv]
ì [i] (nom maschil, quasi semper, in particolar quei che in lombard ocidental se pronuncia [in] o [ĩ:] e i finissen con in ) ì → i confì → confin [con'fi]
[i] ì → i
ï [i] ï → ih scïa → scihà i'a]
J j [j] l'è istess
k [k] l'è istess
L l [l] l'è istess galina → gallina !!

[de cavezzà]

[ga'lina]
[l] a la fin de la parolla con vocal curta acentada prima l → ll bèl → bell [bɛl]
M m [m] l'è istess za'mò → sgiamò [za'mɔ]
N n [n] l'è istess campanin → campanin [kanpaˈnin]
[n] a la fin de la parolla con vocal curta acentada prima n → nn
O o [o] l'è istess noember → november [no'ember]
[o:] (a la fin d'una quai vos verbal con l'acent sora l'ultima letera) o → oo ho → hoo [ho:]
Ò ò [ɔ] ò → o nòst → nost [nɔst]
ó [o] ó → o negót → negot [ne'got]
Ö ö [ø], [ø:] öoeu ancö → ancoeu [an'kø:]
P p [p] l'è istess paja → paja ['paja]
Qu qu [kw] l'è istess quàder →quader ['kwader]
R r [r] l'è istess quàder →quader ['kwader]
s [s] al principi de la parolla (per sc, sg varda de sota) l'è istess sólet → solet ['so:let]
[z] intravocalica in mez a la parolla se l'è minga dopia e in ortografia milanes a se scrivariss z - pronuncia [dz] in comasch

(foeura che denanz a "ci" o "gi" ► varda de sota)

s → z aüturisà → autorizà [awturi'za];
[z] intravocalica in mez a la parolla se l'è minga dopia e in ortografia milanesa a se scrivariss s - pronuncia [z] in dialet comasch

(foeura che denanz a "ci" o "gi" ► varda de sota)

l'è istess asilo → asilo [a'zilo]
despoeu de consonant (de solit) l'è istess diers → divers [di'ɛrs]
despoeu de n (quand che in dialet comasch a se pronunciariss [ts] e/o in ortografia milanesa a se scrivariss z) s → z sansiù → sanzion [san'sjun]
denanz a i o e, quand che i esisten di dialet lombard, de solit ocidentai, indove che se pronuncia [ʃ]) s → sc seresa →sceresa [sceresa]
denanz a, quand che i esisten di dialet lombard, de solit ocidentai, indove che se pronuncia [ʃ]) s → sci sà →scià [scià]
ss [s] l'è istess assé → assee [a'se:]
[s] (quand che in dialet comasch a se pronunciariss [ts] e/o in ortografia milanesa a se scrivariss z) ss → zz valütassiù → valutazzion [valyta'sjun]
Sc sc [ʃ] denanz a "i" o "e" o a la fin de la parolla
[sk] in di alter casi
l'è istess scincatèl → scincatell [ʃincatɛl]
S-c s-c [stʃ] s-c → s'c s-ciòp → s'ciop [stʃɔp]
Sg sg [ʒ] l'è istess sgiunfà →sgionfà [ʒun'fa]
T t [t] l'è istess tèra → terra ['tɛra]
[t] a la fin de la parola domà per i participi passad t → d scoprit → scoprid [sko'prit]]
U u [u] u → o pura → pora ['pura]
[w] in di ditongh o despoeu de q l'è istess aqua → aqua ['akwa]
ù [u] (nom maschil e feminil, quasi semper, in particolar quei che in lombard ocidental se pronuncia [un] / [ũ:] / [on] [õ:] e i finissen con on ) ù → on rivolüziù → rivoluzion [rivolu'sju]
[u] ù → o
ü [y] ü → u ü → vun [y]
V v [v]
[f] a la fin de la parolla
l'è istess öv → oeuv
valùr → valor
[ø:f]

[va'lur]

w [w] l'è istess wikissionari → wikizzionari
[v] l'è istess wikissionari → wikizzionari
x [ks] l'è istess
y [i]
[j]
l'è istess
Z z [z] quand che gh'è nissun dialet lombard indove a se pronuncia [ʤ] l'è istess zàino → zaino ['zaino]
[z] quand che gh'è un quai dialet lombard, de solit ocidental indove a se pronuncia [ʤ] z → sg zuen → sgioven ['zuen]

2. Ona quai altra roba de sgiontà[modifega]

A. Sgionta er ai verb che a l'infindi finssen con consonant

Esempi:
In ortografea del Ducad: "cred"
In Noeuva Ortografia Lombarda: "creder"

B. Sgionta "h" denanz a tute i vos del verb higa (iga in ortografia del Ducad)

C. I bergamasch "magnen" on poo de letere, soratut la "v".

Dagh un'ogiada infra i vocai soratut infra "i" e "a", "a" e "e", che magara gh'è de meter dent "v" quand che la "v" l'è stada "magnada", cioè quand che in quaivun di alter dialet la ven pronunciada.
Esempi:
in ortografea del Ducad: rià, laer ...
In Noeuva Ortografia Lombarda: rivà, laver ...
Infra "a" e "i", de rar (con la i acentada) men despess la ven magnada la "d"
Esempi:
in ortografea del Ducad: raìs
In Noeuva Ortografia Lombarda: radis
Infra "e" e "a", de rar (con la é acentada) men despess la ven magnada la "j"
Esempi:
in ortografea del Ducad: faméa
In Noeuva Ortografia Lombarda: fameja

D. Lassa scrivud l'acent in di verb a l'infinid in forma riflessiva

Esempi:
In ortografea del Ducad: "ardà" → forma riflessiva "ardàs"
In Noeuva Ortografia Lombarda: "vardà" → forma riflessiva "vardàss"