Apendice:Come voltà in Noeuva Ortografia Lombarda el dialet lodesan scrivud con l'ortografia lodesana
| Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
| Te podet trovà 'sti contegnud chì anca in → Italian |
1. Fàgh i cambiament ai parolle inscì come descrivud in de la tabella chì de sota
[modifega]| modifiche fondade sora la gramatica | modifiche fondade sora la pronuncia in dialet lodesan | acent in mez a la parola de toeu via | modifiche fondade sora la pronuncia in di alter dialet |
| Letera in ortografia lodesana |
Pronuncia IPA | Trasformazzion in Noeuva Ortografia Lombarda |
Esempi | |
|---|---|---|---|---|
| A a | [a] | l'è istèss | ||
| À à | [a] in mes a la parola | à → a | segretàri → segretari | [segre'tari] |
| [a] a la fin de la parola | l'è istess | |||
| aa | [ɒ:] [a:] (participi passad e 'na quai parola compagna de 'n participi passad [1], scrivud aa domà in di paes ch'hann ricevud l'influenza pusse forta del dialet milanes) | aa → ad | ||
| B b | [b] | l'è istess | ||
| C c | [tʃ] denanz a i,e [k] denanz ai alter letere |
l'è istess | ||
| [k] in fin de parolla | c → ch | pulìtic→ politich
presapòc → pressapoch |
||
| cc | [tʃ] in fin de parolla | l'è istess | vecc → vecc | [vɛtʃ] |
| D d | [d] | l'è istess | ||
| E e | [e] | l'è istess | ||
| È è | [ɛ] in mez a la parolla | è → e | ||
| [ɛ] (a la fin de la parolla) | l'è istess | perchè → perchè | [per'kɛ] | |
| É é | [e] in mez a la parola | é → e | paés → paes | [pa'ez] |
| [e] a la fin de la parola (per i nom e i agetiv, in quell caso chì se pronuncia [er] in lombard oriental) | e → er | mesté → mester | [me'stɛ] | |
| [e] a la fin di verb | l'è istess | |||
| [e] a la fin di alter parolle | é → ee | asè → assee
adrè → adree pusé → pussee |
||
| F f | [f] | l'è istess | ||
| G g | [g] denanz a "a", "o", "u", "ö" [g] denanz a qualsessia consonant via che "l" e "n" (varda de sota) |
l'è istess | ||
| [ʤ] denanz a "i", "e" | -l'è istess, quand che i esisten minga in
di dialet indove chea se pronuncia [z] o [ʒ] |
giüstizia → giustizzia | [ʤy'stisja] | |
| g → sg
(quand che i esisten di dialet lombard indove che's pronuncia [z] o [ʒ] - despess el capita denanz a "io", "iu", "ia", "ieou" con la "i" minga acentada) |
giög→ sgioeugh | [ʤø:g] | ||
| [g] minga dopia in fin de parolla | g → gh | médeg → médegh | ||
| gg | [ʤ] in fin de parolla | l'è istess | ||
| gn | [ɲ] | l'è istess | ||
| gl | [ʎ] | gl → j | famiglia → famija
miglion → mijon |
[fa'miʎa]
[ ] |
| H h | ∅ | l'è istess | ||
| i | [i] minga acentada prima de vocal e prima de consonant che la partegna l'istessa sillaba | l'è istess | ||
| [j] intervocalica | i → j | |||
| [j] o [i] tra consonant e vocal | l'è istess | |||
| [i] a la fin de la parolla (foeura che participi passad) | l'è istess | |||
| [i] (a la fin participi passad che finissen con ai) | i → it | stai → stait
fai → fait |
||
| ì | [i] in mez a la parolla | ì → i | ||
| [i] a a fin de la parola | l'è istess | |||
| ii | [i:] participi passad scrivud uu domà in di paes che gh'hann ricevud l'influenza pusse forta del dialet milanes) | |||
| J j | [j] | l'è istess | ||
| k | [k] | l'è istess | ||
| L l | [l] foeura che despoeu de [g] (varda de sora) | l'è istess | ||
| [l] (a la fin de la parola con vocal corta acentada prima) | l → ll | anél → anell | [a'nel] | |
| M m | [m] | l'è istess | ||
| mm | [m] | mm → m | omm → om | |
| N n | [n] | l'è istess | ||
| nn | [n] (vocal prima curta in fin de parolla) | l'è istess | ||
| O o | [o]
[ɔ] |
l'è istess | ||
| Ò ò | [ɔ] in mezz la parola | ò → o | presapòc → pressapoch | |
| [ɔ] (a la fin de la parolla) | l'è istess | |||
| Ó ó | [o] | ó → o | füsión → fusion | [fy'zjon] |
| Ö ö | [ø], [ø:] | ö → oeu | incö → incoeu
föra →foeura |
[ĩ:kø]
['fø:ra] |
| Oo oo | [u:] | l'è istess | ||
| P p | [p] | l'è istess | ||
| pp | [p] | pp → p | purtropp → purtrop | |
| Qu qu | [kw] | l'è istess | ||
| R r | [r] | l'è istess | ||
| S s | [z] in fin de parola o in mez a la parola | l'è istess | paés → paes
füsión → fusion |
[pa'ez]
[fy'zjon] |
| [s] per i parole che in dialet comasch e laghee o'n alter dialet se pronuncia [s] | s → ss | asè → assee | ||
| [s] intravocalica per i parole che dialet comasch e laghee o 'n alter dialet se pronuncia [tts] | s → zz | nasiunàl → nazzional | [nasju'nal] | |
| [s] despoeu de consonant per i parole indove in dialet comasch e laghee o 'n alter dialet se pronuncia [ts] | s → z | presidensa → presidenza | [presi'densa] | |
| [s] per i parole indove in dialet milanes, comasch, laghee o 'n quaisevoeur dialet se pronuncia [ʃ] | s → sc (denanz a i o e)
s → sci (denanz a qualsessia altra vocal) |
siresa → sciresa
pansa → panscia |
[si'resa]
['pansa] | |
| ss | [s] | l'è istess | sücess → sucess | [sy'tʃɛs] |
| Sc sc | [sk] in fin de parolla | sc → sch | vesc → vesch | |
| S'c s'c | [stʃ] | l'è istess | ses'cent → ses'cent | |
| s'g | [sdʒ] | l'è istess | ||
| T t | [t] | l'è istess | ||
| tt | [t] | tt → t | gatt → gat | [gat] |
| Ü ü | [y] | ü → u | cumün → comun | [ku'myn] |
| üü | [y:] (participi passad, scrivud uu domà in di paes che gh'hann ricevud l'influenza pusse forta del dialet milanes) | uu → ud | veduu → vedud | [ve'dy:] |
| V v | [v] | l'è istess | ||
| U u | [u] in mez a la parola | u → o | ||
| [w] in di ditongh e despoeu de q | l'è istess | |||
| [u] in fin de parola despoeu de ö o de ì | u → v | nöu → noeuv
descrìu →desciver |
||
| Ù ù | [u] | ù → o | cùrs → cors | [kurs] |
| w | [w] | l'è istess | wikisiunari → wikizzionari | |
| [v] | l'è istess | wikisiunari → wikizzionari | ||
| x | [ks] | l'è istess | ||
| y | [i] [j] |
l'è istess | ||
| Z z | l'è istess |
- ↑ per esempi ducaa → ducad; praaa → prad
2. Ona quai altra roba de sgiontà
[modifega]►A. Sgionta er ai verb de la terza coniugazzion a l'infinid
►B. Sgionta "h" denanz a tute i vos del verb havé
►C. Met denter "v" intravocalica infra "e" e "o" o infra "o" e "i", "o" e "e", "o" e "a", "a" e "o", quand che la gh'è in quaivun di alter dialet lombard ( la pusse part di volte l'è asse a vedè se l'istessa prola la gh'hà denter la v in la lengua italiana
►D. Sgionta "l" in fond ai nom che finissen con "oeu"
- Esempi:
- In ortografia lodesana: "fiö"
- In Noeuva Ortografia Lombarda: "fioeul"
- Esempi:
►E. Lassa scrivud l'acent in di verb a l'infinid in forma riflessiva
- Esempi:
- In ortografia lodesana: "guardà" → forma riflessiva "guardàss"
- In Noeuva Ortografia Lombarda: "guardà" → forma riflessiva "guardàss"
- Esempi:
►F. De solit in dialet lodesan i plural nom e di agetiv che al singolar finissen con "a" finissen con e, ma se in del tò dialet el fudess minga inscì sgiontegh 'na "e"
- Esempi:
- In ortografia lodesana: Singolar: "paròchia" → plural: "paròchi"
- In Noeuva Ortografia Lombarda: Singolar: "parochia" → plural: "parochie" (varda anca Appendix:Plural di nom in lombard)
- Esempi:
►G. Ocio che gh'è de spostà la d in di preposizzion fade su con in
- Esempi:
- In ortografia lodesana: "in dal"
- In Noeuva Ortografia Lombarda: "in dal"
- Esempi: