Apendice:Come voltà in Noeuva Ortografia Lombarda el dialet milanes scrivud con l'ortografia milanesa

De Wiktionary
Lombard Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Te podet trovà 'sti contegnud chì anca in → ingles, italian

1. Fàgh i cambiament ai parolle inscì come descrivud in de la tabella chì de sota[modifega]

modifiche fondade sora la gramatica modifiche fondade sora la pronuncia in dialet milanes acent in mez a la parola de toeu via modifiche fondade sora la pronuncia in di alter dialet
Letera
in ortografia milanesa
Pronuncia IPA Trasformazzion in
Noeuva Ortografia Lombarda
Esempi
A a [a] l'è istèss gatt → gat at]
aa [ɒː] [aː] (participi passad e 'na quai parola compagna de 'n participi passad[1]) aa → ad cantaa → cantad [kãː'tɒː]
[a] aa → à unitaa → unità [yniˈta]
B b [b]
[p] a la fin di parolle
l'è istess bèll → bell

piomb → piomb

[bɛl]
[pjũːp]
bb [b]
[p] a la fin di parolle
bb → b goeubb → goeub [ɡøp]
C c [tʃ] denanz a i,e
[k] denanz ai alter letere
l'è istess cèss →cess

cavagn → cavagn

[ɛs]
[kaˈvaɲ]
∅ denanz a q c → (toeula via) acqua → aqua [akwa]
cc [tʃ] denanz a i,e
[k] denanz ai alter letere (anca a "h" a la fin de la parolla)
cc → c caccia → cacia

vacca → vaca

gnucch →gnuch

[ˈkaa]
[ˈvaka]

[ɲyk]

[tʃ] di volte, de rar, la resta dopia in mez a la parolla per question de derivazzion lacc → laccera
(derivad de "lacc")
[la'era]
[tʃ] in fin de parolla l'è istess mucc → mucc [mu]
D d [d]
[t] a la fin di parolle
l'è istess daner → daner [dan]
dd [d] dd → d reddit → redit [ˈredit]
E e [e] l'è istess reddit → redit [ˈredit]
E è [ɛ] è → e cèss → cess [ɛs]
[ɛ] (a la fin de la parolla) l'è istess perchè → perchè [pərˈkɛ]
ee [eː] l'è istess adree → adree [aˈdr]
[eː] (nom con feminil in [era] o comunque per i parolle che in lombard oriental finissen con r) e → er prestinee → prestiner
mestee → mester
[prestin]

[mest]

F f [f] l'è istess facil → facil fatʃil]
ff [f] ff → f difficil → dificil [diˈfitʃil]
G g [ɡ] denanz a "a", "o", "u", "oeu"
[ɡ] denanz a qualsessia consonant via che "l" e "n" (varda de sota)
l'è istess gatt → gat [ɡat]
[dʒ] denanz a "i", "e" -l'è istess, quand che i esisten minga in

di dialet indove chea se pronuncia [z] o [ʒ]

-despoeu de s ► varda de sota

giustizia → giustizzia [yˈstisja]
g → sg

(quand che i esisten di dialet lombard indove che's pronuncia [z] o [ʒ] -

despess el capita denanz a "io", "iu",

"ia", "ieou" con la "i" minga acentada)

giornada→ sgiornada [urˈnɒda]]
[ːʒ] deperlee in fin de parolla g → sg leg → lesg
gg [dʒ] in mez a la parolla (con ecezzion, varda de sota) gg → g reggia → regia [ˈrea]
[dʒ] a la fin de parolla l'è istess gg → vegg [vɛ]
[dʒ] domà quand che in d'on quai dialet a se dis [ʒ] gg → sg legg → lesg [le]
[dʒ] in mezz a la parolla (in parolle derivade) di volte, de rar, la resta dopia, per di reson de derivazzion veggia → veggia
(derivad de "vegg")
[vɛa]
gn [ɲ] l'è istess campagna → campagna [/kamˈpaɲa/]
gl [ʎ] gl → j famiglia → famija [faˈmiʎa]
H h l'è istess politegh → politegh
i [i] minga acentada prima de vocal
[ĩ]: denanz a "m","n"
l'è istess via → via

poresin → poresin

[ˈvia]
[pureˈsĩː]
[j] intervocalica i → j moià → mojà [muˈja]
[j] o [i] tra consonant e vocal l'è istess pioeuva pioeuva [ˈpjøva]
ï [i] ï → ih scïa → scihà iˈa]
ii [iː] (participi passad) ii → id dormii → dormid [durˈm]
[iː] l'è istess avii → avii [aˈv]
J j [j] l'è istess tajà → tajà [ta'ja]
[i] j → j/i[2]
k [k] l'è istess
L l [l] foeura che despoeu de [g] (varda de sora) l'è istess lavell → lavell [laˈvɛl]
ll [l] ll → l allegher → alegher [aˈleɡər]
[ll]
[l] (a la fin de la parola con vocal corta acentada prima)
l'è istess balla → balla

basell → basell

[ˈballa]
[baˈzɛl]
L l [l] foeura che despoeu de [g] (varda de sora) l'è istess albumm → album [alˈbym]
M m [m]
nasal denanz a ona vocal che l'è ligada a lee o a la fin de la parolla
l'è istess bru'mista → bru'mista [bryˈmista]
mm [m] mm → m albumm → album [alˈbym]
N n [n]
nasal denanz a ona vocal che l'è ligada a lee o a la fin de la parolla
l'è istess campanin → campanin [kãːpaˈnĩː]
nn [n] nn → n
[n] dì volte, de rar, la resta dopia in mez a la parolla per question de derivazzion anniversari → anniversari
(derivad de "ann")
[aniver'sa:ri]
[nn], [n] (vocal prima curta in fin de parolla) l'è istess ann → ann [an]
O o [u]
[ũ] denanz a m, n
l'è istess dotor → dotor [duˈtr]
Ò ò [ɔ] ò → o còtt → cot [kɔt]
[ɔ] (a la fin de la parolla) l'è istess cadò → cadò [kaˈdɔ]
Oeu oeu [ø]
[ø]
l'è istess incoeu → incoeu [ĩːkø]
Oo oo [uː] l'è istess saroo → saroo
Ô ô [u] ô → or / ol a segonda de la pronuncia in di alter dialet resgiô → resgior [reˈʒu]
P p [p] l'è istess paja → paja paja]
pp [p] p → pp tropp → trop [trɔp]
Qu qu [kw] l'è istess quèll →quell [kwɛl]
R r [r] l'è istess resta → resta [resˈta]
[r] r → l (a l'ultima sillaba, quand che in d'on quai dialet, sopratut oriental è "l") vorè → volé [vu'rɛ]
rr [ːr] l'è istess guerra → guerra [ˈɡwɛːra]
[r] l'è istess carr → carr [kar]
s [s] (foeura che denanz a "ci" o "gi" ► varda de sota) l'è istess sol → sol [suːl]
[z] in mezz a la parolla o a la fin de la parolla se l'è minga dopia

(foeura che denanz a "ci" o "gi" ► varda de sota)

l'è istess auturizà → autorizà [awturiˈza];
ss [s] l'è istess assee → assee [aˈseː]
Sc sc [ʃ] denanz a "i" o "e" o a la fin de la parolla
[sk] in di alter casi
l'è istess rosc → rosc [rɔʃ]
S'c s'c [stʃ] l'è istess s'ciopp → s'ciop [stʃɔp]
Sg sg [ʒ] l'è istess resgiô → resgió [reˈʒu]
s'g [sdʒ] l'è istess s'giafada → s'giafada [sdʒaˈfɒːda]
T t [t] l'è istess terra → terra tɛːra]
tt [t] tt → t gatt → gat [ɡat]
U u [y]
[ỹ] denanz a m, n
[w] in di ditongh
l'è istess cuna cuna
cunt → cunt

autorizzazion → autorizazzion

['kyna]

[kːt]

[awturiˌzaˈsjũː]

uu [yː] (participi passad) uu → ud veduu → vedud [veˈd]
[yː] l'è istess cuu → cul
(varda anca la regolla "I" chì de sota per 'sta parolla chì)
[k]
V v [v]
[f] a la fin di parolle
∅ infra "o" e "a" o infra "a" e "o" o infra "u" e "i"
l'è istess vin → vin
lavorà → lavorà
[vĩː]

[lauˈra]

w [w] l'è istess wikizzionari → wikizzionari
[v] l'è istess wikizzionari → wikizzionari
x [ks] l'è istess boxoeur → boxoeur [bɔksøːr]
y [i]
[j]
l'è istess
Z z [s] z → zz autorizzazion → autorizazzion [awturiˌzaˈsjũː]
zz [s] l'è istess vizzi → vizzi [ˈvisi]
[z] zz → z autorizzazion → autorizazzion [awturiˌzaˈsjũː]
  1. per esempi ducaa → ducad; praaa → prad
  2. La j drovada per a la fin di nom al plural la de norma la gh'ha de vesser trasformada in d'ona "i" con la Noeuva Ortografia Lombarda siben che la ghe sia nan'mò ona decision unica a proposit de quest doncà a gh'è on quaivun che 'l dopera la "j" anca in Noeuva Ortografia Lombarda

2. Ona quai altra roba de sgiontà[modifega]

A. Sgionta e a la fin di plural feminil di nom e di agetiv che al singolar finissen con "a"

Esempi:
In ortografia milanesa: Singolar: "cagna" → plural: "cagn"
In Noeuva Ortografia Lombarda: Singolar: "cagna" → plural: "cagne" (varda anca Appendix:Plural di nom in lombard)

B. Sgionta er ai verb de la terza coniugazzion a l'infinid

Esempi:
In ortografia milanesa: "mètt"
In Noeuva Ortografia Lombarda: "meter"

C. Sgionta "h" denanz a tute i vos del verb havé (avè in ortografia milanesa)

D. Met nò l'"h" denanz ai vos del verb vesser (vèss in ortografia milanesa)

E. Met denter "v" intravocalica infra "o" e "a" o infra "a" e "o" o infra "u" e "i", quand che la gh'è in quaivun di alter dialet lombard ( la pusse part di volte l'è asse a vedè se l'istessa prola la gh'hà denter la v in la lengua italiana

Esempi:
in ortografia milanesa: "Gioann"
In Noeuva Ortografia Lombarda: Giovann (italian: Giovanni)

F. Sgionta "l" in fond ai nom al singolar che finissen con "oeu"

Esempi:
In ortografia milanesa: "fieou"
In Noeuva Ortografia Lombarda: "fioeul"

G. Sgionta "i" in fond ai nom al plural che finissen con "oeu"

Esempi:
In ortografia milanesa: "fieou"
In Noeuva Ortografia Lombarda: "fioeui"

H. Lassa scrivud l'acent in di verb a l'infinid in forma riflessiva

Esempi:
In ortografia milanesa: "vardà" → forma riflessiva "vardass"
In Noeuva Ortografia Lombarda: "vardà" → forma riflessiva "vardàss"

I. per ona quai parolla con terminazzion in vocal longa, per di reson de etimologia la va sgiontada ona consonant final diferenta dai cas indicad in la tabella chì de sora, ona regolla precisa la gh'è nò, però a inn di cas sossenn rar.

Esempio:
In ortografia milanesa: "boeu", "cuu"
In Noeuva Ortografia Lombarda: "boeuv", "cul"

L. In quant ai preposizzion articolade con "in": se te doperet l'ortografia milanes pussee antiga te gh'èè de trasformà ind el, ind i in in del in di.