Apendice:Fonologia de la Noeuva Ortografia Lombarda in dialet paves

De Wiktionary
Lombard Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Te podet trovà 'sti contegnud chì anca in → Italian
Grafema Fonologia Esempi
a /a/ di volte
/æ/ di volte e comunque semper prima de consonant ligada
regina
man
b /b/

/p/ in fin de parola

bianch

goeub

c /t͡ʃ/ denanz de e, i o in fin de parolla de poeu de consonant

/k/ denanz de a, o, oeu, u o qualsessia consonant

cuc'ia
cucia

can

ch /k/ denanz de e, i e in fin de parola chi
cc /t͡ʃ/ in fin de parola
de rar in mez a la parolla per di reson de etimologia o derivazzion
genocc
laccet
(derivad de lacc)
d /d/
/t/ in fin de parola
/ː/in di participi passad e parole compagne de poeu de i e u
dent
cald | scapad

vestid

e /e/
/ɛ/ o /æ/
∅ a la fin di plural feminil
/ə/ prima de r ligada
∅ infra d e n, t e n, d e l, m e l, t e l, 'p e l p e s, p e z, p e t, p e v o n e d quand che l'acent l'è sora la sillaba adree

-er a se pronunzia minga in fin de parola di verb al moeud infinid de la 3^coniugazzion

temp
insema
valise
lader
petenera

vesser

f /f/ facia
g /d͡ʒ/ denanz de e, i

/ɡ/ denanz de a, o, oeu, u o qualsessia consonant

gelid

magon

gh /ɡ/ denanz de e, i ghell
gg /d͡ʒ/ in fin de parola;
de rar in mez, in parolle derivade
vegg
veggia
(derivada de vegg)
gn /ɲ/ tegnì
h ∅ (ocio: a se doprà semper denanz a tute i vos del verb havé) gh'hoo
i /i/
/j/ tra consonant e vocal

∅ in tra sc, sg, s'c, s'g, g, c e vocal
/:/ in fin di plural che al singolar i finissen con "l" de poeu de "oeu"

intregh
aria
ciamà
fioeui
j /j/ in di alter casi tajà
l /l/

∅ in fin de parola de poeu de oeu

laver

fioeul

ll /ll/ in mez a la parola

/l/ in fin de parola (a se scriv la "l" dopia quand che l'acent l'è sora l'ultima sillaba e la vocal prima l'è curta)

balla

spalle (e a la fin la se pronuncia no donca "ll" final)

m /m/ mur
n /n/

In final de parola nasalizzazion de la vocal (can [kãː]))(foeura che per la particola pronominal "en"in forma de sufiss de poeu de "e") /ŋ/ denanz di consonant velar /k/ e /ɡ/

nivola

mont

parlamen''conca

nn /n/ - in fin de parolla
de rar in mez a la parolla per di reson de derivazzion
dann
anniversari
(derivad de "ann")
o /ɔ/
/u/
/o/
poss
torta
circo
oeu /ø/ poeu
p /p/ pess
q /k/ denanz de u + vocal aqua
r /r/

(∅ di volte in fin de parola de poeu de "e" (later [laˈte])-er a se pronunzia minga in fin de parola di verb al moeud infinid de la 3^coniugazzion

tera

later

vesser

rr /r/ - vocal prima curta carr (vs. car)
s /s/ al principi de parola

/z/ intravocalica o in fin de parola

soca

cusina

ss /s/ pess
sc /s/ - denanz de e, i sciresa
s'c /ʃt͡ʃ/ s'ciuma
sg /d͡ʒ/ denanz de e, i la pupart di volt e comunque semper in principi de parola sgiamò
s'g /ʃd͡ʒ/ s'giafon
t /t/ nient
u /y/

/w/ de poeu de <q>

cuna

aqua

v /v/ vita

tavol

z /s/ al principi de parola o de poeu de consonant

/z/ intravocalica o in fin de parola

zuca

mez

zz /s/ razza