Và al contegnud

Ciciarada:-esim

Contegnûi da pàgina no suportæ in de âtre léngoe.
Sgionta un argoment
De Wiktionary
Ultimo commento: l’é 4 meixi, lasciato da Laurbereth in merito all'argomento Forma conseiada

Forma conseiada

[modifega]

In su la question -ismo / -esim / -ism, vœleress portar un per de considerazion: l'è vira qe -esim l'è atestad in sul Cherubin (ma quant? Purtrop con la recerca automatega ind el liber ge riva miga a trovar-l, magare sbaglie mé vergot...), ma al me sœmea plussee un cas isolad; i parolle in -ismo i è segurament ciapade tal e qual de l'italian.
Inscambe me par qe incœ ge sies consens in su la forma -ism, qe la pœl vesser interpretada in do manere: come scrivii qé, come lombardizazion de -ismo, ma anc come una forma panromanza (frances: -isme, qe se lej istess de -ism lombard). G'è de regordar qe i parolle qe i ge l'ha denter i è, per la plu part, tecnicism recent. Ol so usaj l'è spantegad in su la Wiki lombarda (indove inscambe -esim al g'è mai), ma anc de for, per esempe l'è la cerna standard de la SL: vardii ol dizionare ind linia, ma anc ol liber (rotacism, bilenguism, italianism, etc.) qe l'è una publegazion autorevola, vest qe l'è faita de un lenguista (qualsessia opinion vun al pœde hir-g de la so grafia). Donca la saress una cerna pragmatega, ind linia coi principi qe a'm sè daits e miga domà "interna" a'l projet.
Mé, per qei motiv qé, cateress for la forma -ism, segnaleress -ismo come italianism storeg de miga dovrar e -esim come arcaeg (e cambieress ol titol dei pajien de servize con la forma conseiada, compagn de Wikizzionari:Italianismi) -- Glz19 (ciciarade) 11:33, 29 avo 2024 (CEST)Respond

@Glz19: in di dizzionari del milanes a gh'è minga la parolla "italianism", ma domà italianismo. Soo nò se gh'hem de marcàll o minga come "italinismo storich minga lombardizad" desgià che gh'inn di alter parolle lombarde che finissen con la letera "o " compagn de "bravo". Donca la terminazzion in -ism la podariss vesser domà on "iperlombardismo". In tute i manere l'è vera che la terminazzion in -ismo l'è vegnuda de l'italian.--Gat lombard (ciciarade) 14:21, 29 avo 2024 (CEST)Respond
@Gat lombard: Per mé i parolle in -ismo i è dei s'ciete del mecanism "se una parolla ind el mè dialet la g'è miga, per miga lassar ol bux ind el dizionare, scrive la parolla italiana", donca i è dei italianism (storeg per i regolle del Wikizionari) miga lombardizads. I era dei prestits colts qe a l'epoca i era miga de usaj comun, qe incœ qe i è dovrads plussee i è dree a vesser lombardizads spontaniament con -ism, qe (come dixive sora) l'è dovrad de fonts autorevol anc for del Wikizionari e de la Wikipedia. Donca parleress miga de "iperlombardism", in qell cas qé, ma de adatament natural de la lengua ai nœve necessitaa de parolle tecnege. De soraplu, la plu part dei parolle dovrade a'l dé d'incœ i g'è miga in sui dizionari (in sul dizionare del Ducad per esempe i è sostituide squas tute con sinonem o perifras), a'm g'ha de mantegnir una cerna (fallada), per estension, anc per i neolojism? Inxubesse anc'mò qell qe hoo scriit ind el prim coment... --Glz19 (ciciarade) 16:04, 29 avo 2024 (CEST)Respond
@Glz19: Per mi se la parolla "italianism" l'è drovada l'è de vesser sgiontada in del dizzionari, se inveci l'è minga drovada l'è de vesser minga sgiontada in del dizzionari. "italianismo" l'è drovada e in pu l'è storica donca la gh'ha de restà per i regolle del wikizzionari. El fin del wikizzionari l'è quell de raportà la lengua e minga de inventàlla. Ghe sariss de fà ona discussion con tucc i utent. El mè parer l'è quell de mantegnì tute i forme che a inn drovade, magara la vos de la parolla la podariss vesser la varianta lombarda pussee s'ceta. Per quest credi che la sia minga de scacellà la parolla "sede" come variant de sed. la parolla "sede" l'è spantegada in wikipedia https://lmo.wikipedia.org/w/index.php?search=sede&title=Special%3ARi%C3%A7erca&ns0=1 e ti t'hee votad per toeulla via e se la torarà nò chi che lensge la wikipedia toruvarànn pu la parolla. Per quest la scancellazzion la me par minga ona roba ragionevol; istess per i forme con - ismo naturalment. --Gat lombard (ciciarade) 16:35, 29 avo 2024 (CEST)Respond
@Glz19: Mì quell che gh’hoo contra l’-ism l’è che el trœuvi una lombardizazzion impropria, almanca ind el milanes coma el parli mì, ma el gh’havariss de vesser istess anca in bergomasch. Se spieghi mej: di situazzion compagne de questa chì es pœul sgiamò dedù che l’s e l’m vaghen nò ben inscì tacad, ma ghe volariss almanca un e lì de mez. Pensa a inveren o sgerel: a bon cunt te je diset cont un e in mez ai dò consonant, sedenò sarissen “invern” e “sgerl”, che sonen mal e pensi propri minga che l’è quell che te ghe diset tì. Se te vœulet un esempi de una situazzion propri istessa istessa, delzadess me ven in ment spasem. Chichinscì l’è propri ciar e patent che intra l’s e l’m ghe vaga un e per indolzìnn la parnonzia defizzila, sedenò el Cherubin l’havariss portad nomà “spasm”. Se l’-ism el ven di lenguista de l’SL, o che gh’hann minga miss tropa cura ind el lombardizà el sufiss o che el gh’ha un quaj valor representativ de denter de la grafia soa de lor che mì soo nò, e che donca el gh’havariss de valì nomà per l’SL e minga per la NOL. Quò al facc che el sò usasg l’è assee spantegad in su la Wiki, gh’è però de dì che la pupart dei artigoi che te manzonet inn scrivud de l’istessa persona, o de l’istess grup de persone. Se podarissen donca anca potenzialment considerà coma la perpetuazzion inconsapevola de un error isolad.
L’è vera che -esim l’è minga inscì strapopolar, ma el ven de tute i manere a voltra in su de di dizzionari storegh che, in mancanza de dei orghen ofizziai de regolamentazzion de la lengua, pœuden vesser considerade i uneghe font autorevole che gh’hem che gh’è de fidàss e ai quai tegnìss. Se -esim l’è trop vegg e donca de consideràss proscritto, el gh’havariss ipotetegament de vesser rempiazzad de -isem, che l’è una lombardizazzion ben pussee ladina de -ism a la lus de quell che hoo scrivud. Ma quest l’è nò un quajcoss che pœudom decider nunch chichinscì, desgià che l’è un mester che el ghe pertoca minga al Wikizzionari. Quell lavorà chì de standardizazzion de la lengua gh’hem de fàll fœura de ’ste sit, idealment cont el sostegn de un’organizazzion o sozziazzion che la gh’haiva i istesse fonzion de quell che la fa l’Academia de la Crusca per el talian. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 10:58, 1 set 2024 (CEST)Respond
Ghe sgionti a quell che hoo deit chì de sora che in sul Cherubin es trœuva anca la forma -isma, che la sariss una variant pussee milanes de -isem (bergomasch/paves/panlombard). A l’è un’oltra prœuva de quant -ism el saja fallad in milanes. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 14:39, 20 set 2024 (CEST)Respond