Ciciarada:goder
Sgionta un argomentAspet
Ultimo commento: l’é 5 meixi, lasciato da Laurbereth in merito all'argomento dubi de coniugazzion
dubi de coniugazzion
[modifega]A mì me par de ’ve sentuu “gòd” e minga “godè”. El spostarissi se ve va ben. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 06:53, 16 set 2025 (CEST)
- Godé l'esista domà in sul dizzionari del vallardi. El gh'è nanca in sul dizzionari de l'Antonini, donca probabilment l'è on italianismo --Gat lombard (ciciarade) 10:25, 16 set 2025 (CEST)
- Ma, pensi de nò. Per vessegh el gh’è, ma, ’me te disevi, me somejava che l’era de la terza coniugazzion e minga de la segonda, ’me ghe ven portaa chichinsì. Putost che on italianisem el podariss domà vess l’evoluzzion natural del latin gaudere. In sul dizzionari del Ducaa a vedi che ghe porten e god e godì – che l’è normal, degià che i verb de quella coniugazzion chì gh’hann dò sortid a l’infinitiv in lombard oriental – el Cherubin, inscambi, a pagina 244 del segond volumm, el ghe mett proppi “god”, che l’è la manera che mì l’hevi giamò trovaa in gir. Donca a stà a lu el sariss de la terza. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 18:40, 16 set 2025 (CEST)