Và al contegnud

Apendice:Scriver Lombard

De Wiktionary
Lombard Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con l'ortografia Scriver Lombard

La Scriver Lombard (breviada cond SL) a l'è un sistema ortografeg derivad de la tradizion leteraria lombarda plu antiga (çoè medievala: Vivald Belcalcer, Bonvexin de la Riva, Uguçon de Lod, ecetera) pensada per la totalitaa de la lengua lombarda.

Carateristege

[modifega]

La grafia de Scriver Lombard la g'ha la mira de crear una koinè ortografega per tuts i idioma lombards, in oltre parolle de vesser una manera de scriver ol lombard parzialment uniforma per tuts i lombardofon, senza qe vergun 'l g'habie de pensar ind un dialet divers del so. Parzialment uniforma perqè i resta dei picole diferenze intra i diverse variant, qe però i è minimizade per dar miga dei problema ind la comprension soverprovinçala.

Cerne ortografege

[modifega]
Grafema (o sillaba) Fonolojia Esempi
a/a/‚ /ɐ/sant
b /b/[N 1] beqer, piomb
c + (a,o,œ,u,-)/k/can, sac
c + (e,i)/t͡ʃ/‚/s/,/h/‚/ʃ/cigolla, cender
ci + vocal/t͡ʃ/ciar, ciexa
cc[N 2]/t͡ʃ/cercc
ç + (a,o,œ,u,-)/t͡ʃ/‚/s/,/h/‚/ʃ/çoc, braç
d /d/[N 3] dent, jald
e /e/‚/ɛ/‚/ɐ/[N 4] erba, mel, beqer
f/f/fin, stuf
g/g/gat, Bergem
gi + vocal/d͡ʒ/giexa, gianda
gg[N 5]/d͡ʒ/[N 6]œgg
gn/ɲ/,/n/gnanca, agn
h - [N 7] haver, hir-ga, heet
i /i/‚/j/[N 8] cantina, incœ, ier
j/d͡ʒ/‚/ʒ/‚/z/jald, stajon, lonj
l /l/‚/r/[N 9] scœla, sal
ll[N 10]/l/cavall, stella
m/m/mur, om
n /n/[N 11] pan, nas
nn[N 12]/n/fann, tronn
o/o/‚/ɔ/‚/u/lombard, ora
oo[N 13]/o/‚/ɔ/‚/u/,/ø/(mi) soo, faroo
œ/ø/scœla
p/p/pont
q[N 14] /k/ qignœl, qell, quadrell
r,rr[N 15] /r/[N 16] sera, serrar
s /s/,/h/,/z/[N 17] sa, sora
ss[N 18] /s/,/h/ ross, lassar
s'c/st͡ʃ/s'ciet
t/t/torta, mat
vocal + it/t͡ʃ/,/t/lait, fait, luitar
u /y/[N 19] mur
v /v/[N 20] vin, ciav, cavall
x/ʒ/‚/z/rexon, pax
z/t͡s/‚/s/,/h/‚/d͡z/‚/z/piaza, zona, maz

Note de gramatega

[modifega]

Plural

[modifega]
  • I nom masqil qe i feness in -d e -t i jonta la s a la fin
(el gat > i gats, pronconçad ['gat͡ʃ, 'gat] a segonda del dialet).
  • Per la plu part dei nom feminil se jonta e
(la cadrega > i cadrege, prononçad [ka'dre:k, ka'dre:g, ka'drege, ka'dregi...]).

Articoi e preposizion

[modifega]

Articoi

[modifega]
  • Articoi indeterminativ: masqil un (prononce [uŋ, yŋ, y, oŋ, aŋ, eŋ, øŋ...]), feminil una.
  • Articoi determinativ singolar: masqil el/ol (prononce [el, εl, al, əl, l, ar...] / [ol, ul, ur...]), feminil la.
  • Articoi determinativ plurai: masqil i, feminil segond ol dialet (i/le/il/li).[N 21]

Preposizion

[modifega]
Preposizion articolade
el/ol la i
de del, dol de la dei
a a'l a la ai
ind[N 22] ind el/ol ind la ind i
cond[N 23] cond el/ol[N 24] cond la[N 25] cond i[N 26]
su sul su la sui
per per el/ol per la per i
intra intra el/ol intra la intra i

Pronom personai

[modifega]
Sojet Procliteg Encliteg[N 27]
Sojet Ojet diret Ojet indiret Ojet diret Ojet indiret
Mi/Méa[N 28]meme-m-m
Ti/Tétatete-t-t
Luual[N 29] le[N 30] ge-l-g
Leelalage-la-g
Noltr[N 31]

Nunc[N 32]

a[N 28]/a'm[N 33] nene-n-n
Voltr[N 34] a[N 28]veve-v-v
Loriie[N 35] ge-i-g
Lorei/leie[N 36] ge-i-g

Ol pronom reflessiv per tute i persone l'è se (encliteg -s).

Verb

[modifega]
  • Ind i verb a l'infinitiv l'è semper scriita la desinenza in -r de la so coniugazion, anca per qei qe i la prononça miga
(mangiar, veder, finir, saver/savir)
  • Se a l'infinitiv g'è de jontar dei pronom, se dovra ol tratin -
(parlar-g, veder-v, finir-l)
  • La prima persona singolar de l'indicativ present e futur dei verb inregolar l'è faita con -oo
(mi foo, faroo)
  • Ol participi passad dei verb inregolar l'è fait con -it
(stait, fait, dait)
  • Denanz ai vox del verb haver/havir l'è jontada una h
(haver, hoo, hir-ga, g'hive)
  • La prima persona singolar del present indicativ del verb vesser l'è de scriver sont per tute i prononce.
Verb regolar
infinitiv participi passad
m. sing.f. sing.m. plu.f. plu.
-ar-ad-ada-ads-ade
-er-id/-ud-ida/-uda-ids/-uds-ide/-ude
-ir-id/-ud-ida/-uda-ids/-uds-ide/-ude

Diferenze con la Noeuva Ortografia Lombarda

[modifega]

Note

[modifega]
  1. In fin de parolla la pœl ciapar ol son [p] (desonorizazion).
  2. (domà in fin de parolla).
  3. Ind un qualc dialet la deventa [t] in fin de parolla (desonorizazion). In fin de parolla la pœl hir-ga valor morfolojeg e marcar anca un slongament vocaleg, per esempe ind el participi passad (parlad: /par'lad/,/par'la:/,/par'lat/).
  4. In fin de parolla la g'ha valor morfolojeg, e la pœl vesser muda ind un quai dialet (stelle: /'stɛle/,/'stɛl/).
  5. (domà in fin de parolla).
  6. La pœl ciapar anca el son [t͡ʃ] ind un quai dialet.
  7. La g'ha domà ol valor iconeg de marcar i vox del verb haver/havir.
  8. Ind un quai dialet (per esempe bressan e paves) la /i/ la pœl manifestar-s cont el son [e].
  9. Ind una qualc variant l'è miga prononçada in fin de parolla e la marca ol slongament vocaleg.
  10. (mai in principi de parolla).
  11. In fin de parolla la pœl manifestar-s con la /ŋ/ velara, con la nasalizazion de la vocal precedent o anca con la scancellazion totala de la nasalitaa.
  12. (domà in fin de parolla).
  13. (g'ha un valor morfolojeg).
  14. Dovrada denanz a (e,i), e ind i contests etimolojeg denanz a (u), come per esempe quell, quader.
  15. La diferenza l'è principalment etimolojega; però la rr la marca anca ol scurtament vocaleg qe g'è in tants dialets (in qei variant qé car l'è /ka:r/, ma carr: /kar/).
  16. In fin de parolla la pœl vesser miga prononçada (per esempe beqer: /be'ke(r)/,/be'kɛ(r)/).
  17. A segonda de la posizion ind la parolla: /z/ in mez a vocai e in fin; /s/ (o /h/) ind i olter contests. In fin de parolla, domà despœ de (d,t), la g'ha valor morfolojeg: a segonda del dialet la pœl vesser muda o lejida insema a la consonant precedenta (/t͡ʃ/). Esempe: gats (/'gat/,/'gat͡ʃ/).
  18. (in mez a vocai o in fin de parolla).
  19. Fœra de quand qe la vegn despœ de la (q): esempe quader /'kwadɛr/. In plu, dei volte la g'ha el son [ø] per una quai variant (su: /sy/,/sø/). De tute i manere, d'ordinare (manc se la parolla l'è vuna dei poqe plussee koineizade) l'è possibel dovrar una scriitura locala (per esempe jug, ma anca jœg).
  20. In fin de parolla la deventa [f] ind un quai dialet (desonorizazion) opur /u/ in olter (esempe nev: /'nev/, /'nef/, /'neu/). In posizion intervocalega l'è muda in tante variant, e donca la g'ha domà valor iconeg.
  21. Ind el liber l'è inxubida la possibilitaa, per una futura koineizazion majora, de dovrar il per tute i prononce
  22. Anca in o int
  23. Anca cont o con
  24. Per l'us local anca co'l
  25. Per l'us local anca co' la
  26. Per l'us local anca co'i
  27. (apos de l'infinitiv)
  28. 1 2 3 (opzional)
  29. l' denanz a vocal (es. Luu l'è)
  30. Breviad con l'
  31. (feminil: noltre). Per l'us local nolter, noalter, etc.
  32. (feminil invariad). Anca nun, num.
  33. (cond el verb declinad comè la terza singolar)
  34. (feminil: voltre). Per l'us local volter, violter, etc.
  35. Breviad con i'
  36. Breviad con i'

Ligam de fœra

[modifega]

Riferiments

[modifega]