Apendice:Diferenze intra Scriver Lombard e Noeuva Ortografia Lombarda
Aspet
| Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con l'ortografia Scriver Lombard |
| Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Diferenze fondamentai in di parolle
[modifega]| Scriver Lombard | Noeuva Ortografia Lombarda |
Fonetega | Esempe (Scriver Lombard) |
Esempe (Noeuva Ortografia Lombarda) |
|---|---|---|---|---|
| a | a | /a/‚ /ɐ/ | sant | sant |
| b | b | /b/[N 1] | beqer, piomb | becher, piomb |
| c + (a,o,œ,u,-) | c + (a,o,oeu,u,-) | /k/ | can | can |
| c + (e,i) + consonant | c + (e,i) + consonant | /t͡ʃ/ | ||
| c + (e,i) + consonant | sc + (e,i) + consonant | /s/,/h/‚/ʃ/,/t͡ʃ/ | cigolla, cender | scigolla, scender |
| c + (i) + (a,o,u,œ) | c + (i) + (a,o,u,oeu) | /t͡ʃ/ | ciar | ciar |
| c + (i) + (e) | c + (e) | /t͡ʃ/ | ciexa | cesa |
| c (a la fin de la parolla) | ch | /k/ | sac, fosc | sach, fosch |
| cc[N 2] | c | /t͡ʃ/ | sercc | serc |
| ç + (a,o,œ,u,-) | sci | /t͡ʃ/‚/s/,/h/‚/ʃ/ | çoc | scioch |
| ç (a la fin de parolla) | sc | /t͡ʃ/‚/s/,/h/‚/ʃ/ | braç | brasc |
| d | d | /d/[N 3] | dent, jald | dent, sgiald |
| d (participi passad) | d (participi passad) | /d/, /t/, /:/ | lavad | lavad |
| ds (soratut lombard oriental) | cc | /t͡ʃ/ | dovrads | dovracc |
| ds (soratut lombard ocidental) | d | /:/ | dovrads | dovrad |
| e | e | /e/‚/ɛ/‚/ɐ/[N 4] | erba, mel, beqer | erba, mel, becher |
| f | f | /f/ | fin, stuf | fin, stuf |
| g + (a,o,œ,u,-) | g + (a,oeu,u,-) | /g/ | gat | gat |
| g + (e) | gh + (e) | Bergem | Berghem | |
| g + (i) + (a,o,u,œ) | g + (i) + (a,o,u,oeu) | /d͡ʒ/ | gianda | gianda |
| g + (i) + (e) | g + (e) | /d͡ʒ/ | giexa | gesa |
| gg[N 5] | gg | /d͡ʒ/[N 6] | œgg | oeugg |
| gn | gn | /ɲ/ | gnanca, agn | gnanca, agn |
| gn | n | /n/ | gnanca, agn | nanca, ann |
| h | h | - [N 7] | haver, hir-ga, heet | havé, hìga, heet |
| i | i | /i/‚ | cantina, incœ | cantina, incoeu |
| i | j | /j/[N 8] | ier | jer |
| ï | ih | /i/ | sgïar | sghihà |
| j + (i,e) | sg + (i,e) | /d͡ʒ/‚/ʒ/‚/z/ | jenar | sgenar |
| j + (a, o, u,œ) | sgi + (a, o, u, oeu) | /d͡ʒ/‚/ʒ/‚/z/ | jald, stajon | sgiald, stasgion |
| k | k | |||
| l | l | /l/‚/r/[N 9] | scœla, sal | scoeula, sal |
| ll[N 10] | ll | /l/ | cavall, stella | cavall, stella |
| m | m | /m/ | mur, om | mur, om |
| n | n | /n/[N 11] | pan, nas | pan, nas |
| nn[N 12] | nn | /n/ | fann, tronn | fann, tronn |
| o | o | /o/‚/ɔ/‚/u/ | lombard, ora | lombard, ora |
| oo[N 13] | oo | /o/‚/ɔ/‚/u/,/ø/ | (mi) soo, faroo | (mi) soo, faroo |
| œ | oeu | /ø/ | scœla | scoeula |
| p | p | /p/ | pont | pont |
| q[N 14] + (a, o, u,œ) o a la fin | ch | /k/ | qignœl | chignoeul |
| q + (u) + vocal | q + (u) + vocal | /k/ | quadrell | quadrell |
| r, rr[N 15] | r, rr | /r/[N 16] | sera, serrar | sera, serrà |
| s | s | /s/,/h/,/z/[N 17] | rœsa, sora | roeusa, sora |
| sg + (a, o, u,œ) | sg + (a, o, u, oeu) | /zg/ | sgagnar | sgagnà |
| sg + (e,i) | sgh + (e,i) | /zg/ | sgirat | sghirat |
| ss[N 18] | ss | /s/,/h/ | ross, lassar | ross, lassar |
| s'c | s'c | /st͡ʃ/ | s'ciet | s'cet |
| t | t | /t/ | torta, mat | torta, mat |
| ts (soratut in lombard ocidental) | t | /t/ | gats | gat |
| ts (soratut in lombard oriental) | cc | /t͡ʃ/ | gats | gacc |
| (vocal) + it | cc | /t͡ʃ/ | lait, fait | lacc, facc |
| (vocal) + it | t | /t/ | lait | lat |
| (vocal) + it (participi passad) | d | /t/, /:/ | fait | fad |
| (vocal) + it (participi passad) | (vocal) + it (participi passad) | /it/, /i/ | fait | fait |
| u | u | /y/[N 19] | mur | mur |
| u | u | /w/ | quadrell | quadrell |
| v | v | /v/[N 20] | vin, ciav, cavall | vin, ciav, cavall |
| w | w | /w/, /v/ | wikizionari | wikizzionari |
| x+ (a, o, u,œ) | sgi | /ʒ/ | rexon | resgion |
| x+ (a, o, u,œ) | s | /z/ | rexon | reson |
| x | sg + (e,i) | /ʒ/ | ||
| x
(a la fin de la parolla) |
s
( a la fin de la parolla) |
/z/ | pax | pas |
| y | y | /i/ | ||
| z | z | /d͡z/‚/z/ | meza | meza |
| z (al principi de la parolla) | z (al principi de la parolla) | /d͡z/‚/z/,/s/, /t͡s/ | zona | zona |
| z | zz | /s/, /t͡s/ | piaza | piazza |
- Note
- ↑ In fin de parolla la pœl ciapar ol son [p] (desonorizazion).
- ↑ (domà in fin de parolla).
- ↑ Ind un qualc dialet la deventa [t] in fin de parolla (desonorizazion). In fin de parolla la pœl hir-ga valor morfolojeg e marcar anca un slongament vocaleg, per esempe ind el participi passad (parlad: /par'lad/,/par'la:/,/par'lat/).
- ↑ In fin de parolla la g'ha valor morfolojeg, e la pœl vesser muda ind un quai dialet (stelle: /'stɛle/,/'stɛl/).
- ↑ (domà in fin de parolla).
- ↑ La pœl ciapar anca el son [t͡ʃ] ind un quai dialet.
- ↑ La g'ha domà ol valor iconeg de marcar i vox del verb haver/havir.
- ↑ Ind un quai dialet (per esempe bressan e paves) la /i/ la pœl manifestar-s cont el son [e].
- ↑ Ind una qualc variant l'è miga prononçada in fin de parolla e la marca ol slongament vocaleg.
- ↑ (mai in principi de parolla).
- ↑ In fin de parolla la pœl manifestar-s con la /ŋ/ velara, con la nasalizazion de la vocal precedent o anca con la scancellazion totala de la nasalitaa.
- ↑ (domà in fin de parolla).
- ↑ (g'ha un valor morfolojeg).
- ↑ Dovrada denanz a (e,i), e ind i contests etimolojeg denanz a (u), come per esempe quell, quader.
- ↑ La diferenza l'è principalment etimolojega; però la rr la marca anca ol scurtament vocaleg qe g'è in tants dialets (in qei variant qé car l'è /ka:r/, ma carr: /kar/).
- ↑ In fin de parolla la pœl vesser miga prononçada (per esempe beqer: /be'ke(r)/,/be'kɛ(r)/).
- ↑ A segonda de la posizion ind la parolla: /z/ in mez a vocai e in fin; /s/ (o /h/) ind i olter contests. In fin de parolla, domà despœ de (d,t), la g'ha valor morfolojeg: a segonda del dialet la pœl vesser muda o lejida insema a la consonant precedenta (/t͡ʃ/). Esempe: gats (/'gat/,/'gat͡ʃ/).
- ↑ (in mez a vocai o in fin de parolla).
- ↑ Fœra de quand qe la vegn despœ de la (q): esempe quader /'kwadɛr/. In plu, dei volte la g'ha el son [ø] per una quai variant (su: /sy/,/sø/). De tute i manere, d'ordinare (manc se la parolla l'è vuna dei poqe plussee koineizade) l'è possibel dovrar una scriitura locala (per esempe jug, ma anca jœg).
- ↑ In fin de parolla la deventa [f] ind un quai dialet (desonorizazion) opur /u/ in olter (esempe nev: /'nev/, /'nef/, /'neu/). In posizion intervocalega l'è muda in tante variant, e donca la g'ha domà valor iconeg.
Diferenze relative a la gramatega
[modifega]Verb
[modifega]| Scriver Lombard |
|
|---|---|
| Noeuva Ortografia Lombarda |
|
Preposizzion articolade
[modifega]| Preposizion articolade | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Scriver Lombard
|
Noeuva Ortografia Lombarda
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
- Note
Sgionta di particole pronominai in forma de sufiss
[modifega]In l'ortografia Scriver Lombard diversament de la Noeuva Ortografia Lombarda i particole pronominai in forma de sufiss che vegnen sgiontade i gh'hann de vesser spartide del verb cont on "-"
Esempi
[modifega]- (in Scriver Lombard) lavar-s
- (in Noeuva Ortografia Lombarda) lavàss