Apendice:Diferenze intra Scriver Lombard e Noeuva Ortografia Lombarda

De Wiktionary
Lombard Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con l'ortografia Scriver Lombard
Lombard Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

Diferenze fondamentai in di parolle[modifega]

Scriver Lombard Noeuva Ortografia
Lombarda
Fonetega Esempe
(Scriver Lombard)
Esempe
(Noeuva Ortografia Lombarda)
a a /a/‚ /ɐ/ sant sant
b b /b/[N 1] beqer, piomb becher, piomb
c + (a,o,œ,u,-) c + (a,o,oeu,u,-) /k/ can can
c + (e,i) + consonant c + (e,i) + consonant /t͡ʃ/
c + (e,i) + consonant sc + (e,i) + consonant /s/,/h/‚/ʃ/,/t͡ʃ/ cigolla, cender scigolla, scender
c + (i) + (a,o,u,œ) c + (i) + (a,o,u,oeu) /t͡ʃ/ ciar ciar
c + (i) + (e) c + (e) /t͡ʃ/ ciexa cesa
c (a la fin de la parolla) ch /k/ sac, fosc sach, fosch
cc[N 2] c /t͡ʃ/ sercc serc
ç + (a,o,œ,u,-) sci /t͡ʃ/‚/s/,/h/‚/ʃ/ çoc scioch
ç (a la fin de parolla) sc /t͡ʃ/‚/s/,/h/‚/ʃ/ braç brasc
d d /d/[N 3] dent, jald dent, sgiald
d (participi passad) d (participi passad) /d/, /t/, /:/ lavad lavad
ds (soratut lombard oriental) cc /t͡ʃ/ dovrads dovracc
ds (soratut lombard ocidental) d /:/ dovrads dovrad
e e /e/‚/ɛ/‚/ɐ/[N 4] erba, mel, beqer erba, mel, becher
f f /f/ fin, stuf fin, stuf
g + (a,o,œ,u,-) g + (a,oeu,u,-) /g/ gat gat
g + (e) gh + (e) Bergem Berghem
g + (i) + (a,o,u,œ) g + (i) + (a,o,u,oeu) /d͡ʒ/ gianda gianda
g + (i) + (e) g + (e) /d͡ʒ/ giexa gesa
gg[N 5] gg /d͡ʒ/[N 6] œgg oeugg
gn gn /ɲ/ gnanca, agn gnanca, agn
gn n /n/ gnanca, agn nanca, ann
h h - [N 7] haver, hir-ga, heet havé, hìga, heet
i i /i/‚ cantina, incœ cantina, incoeu
i j /j/[N 8] ier jer
ï ih /i/ sgïar sghihà
j + (i,e) sg + (i,e) /d͡ʒ/‚/ʒ/‚/z/ jenar sgenar
j + (a, o, u,œ) sgi + (a, o, u, oeu) /d͡ʒ/‚/ʒ/‚/z/ jald, stajon sgiald, stasgion
k k
l l /l/‚/r/[N 9] scœla, sal scoeula, sal
ll[N 10] ll /l/ cavall, stella cavall, stella
m m /m/ mur, om mur, om
n n /n/[N 11] pan, nas pan, nas
nn[N 12] nn /n/ fann, tronn fann, tronn
o o /o/‚/ɔ/‚/u/ lombard, ora lombard, ora
oo[N 13] oo /o/‚/ɔ/‚/u/,/ø/ (mi) soo, faroo (mi) soo, faroo
œ oeu /ø/ scœla scoeula
p p /p/ pont pont
q[N 14] + (a, o, u,œ) o a la fin ch /k/ qignœl chignoeul
q + (u) + vocal q + (u) + vocal /k/ quadrell quadrell
r, rr[N 15] r, rr /r/[N 16] sera, serrar sera, serrà
s s /s/,/h/,/z/[N 17] sa, sora roeusa, sora
sg + (a, o, u,œ) sg + (a, o, u, oeu) /zg/ sgagnar sgagnà
sg + (e,i) sgh + (e,i) /zg/ sgirat sghirat
ss[N 18] ss /s/,/h/ ross, lassar ross, lassar
s'c s'c /st͡ʃ/ s'ciet s'cet
t t /t/ torta, mat torta, mat
ts (soratut in lombard ocidental) t /t/ gats gat
ts (soratut in lombard oriental) cc /t͡ʃ/ gats gacc
(vocal) + it cc /t͡ʃ/ lait, fait lacc, facc
(vocal) + it t /t/ lait lat
(vocal) + it (participi passad) d /t/, /:/ fait fad
(vocal) + it (participi passad) (vocal) + it (participi passad) /it/, /i/ fait fait
u u /y/[N 19] mur mur
u u /w/ quadrell quadrell
v v /v/[N 20] vin, ciav, cavall vin, ciav, cavall
w w /w/, /v/ wikizionari wikizzionari
x+ (a, o, u,œ) sgi /ʒ/ rexon resgion
x+ (a, o, u,œ) s /z/ rexon reson
x sg + (e,i) /ʒ/
x

(a la fin de la parolla)

s

( a la fin de la parolla)

/z/ pax pas
y y /i/
z z /d͡z/‚/z/ meza meza
z (al principi de la parolla) z (al principi de la parolla) /d͡z/‚/z/,/s/, /t͡s/ zona zona
z zz /s/, /t͡s/ piaza piazza
Note
  1. In fin de parolla la pœl ciapar ol son [p] (desonorizazion).
  2. (domà in fin de parolla).
  3. Ind un qualc dialet la deventa [t] in fin de parolla (desonorizazion). In fin de parolla la pœl hir-ga valor morfolojeg e marcar anca un slongament vocaleg, per esempe ind el participi passad (parlad: /par'lad/,/par'la:/,/par'lat/).
  4. In fin de parolla la g'ha valor morfolojeg, e la pœl vesser muda ind un quai dialet (stelle: /'stɛle/,/'stɛl/).
  5. (domà in fin de parolla).
  6. La pœl ciapar anca el son [t͡ʃ] ind un quai dialet.
  7. La g'ha domà ol valor iconeg de marcar i vox del verb haver/havir.
  8. Ind un quai dialet (per esempe bressan e paves) la /i/ la pœl manifestar-s cont el son [e].
  9. Ind una qualc variant l'è miga prononçada in fin de parolla e la marca ol slongament vocaleg.
  10. (mai in principi de parolla).
  11. In fin de parolla la pœl manifestar-s con la /ŋ/ velara, con la nasalizazion de la vocal precedent o anca con la scancellazion totala de la nasalitaa.
  12. (domà in fin de parolla).
  13. (g'ha un valor morfolojeg).
  14. Dovrada denanz a (e,i), e ind i contests etimolojeg denanz a (u), come per esempe quell, quader.
  15. La diferenza l'è principalment etimolojega; però la rr la marca anca ol scurtament vocaleg qe g'è in tants dialets (in qei variant qé car l'è /ka:r/, ma carr: /kar/).
  16. In fin de parolla la pœl vesser miga prononçada (per esempe beqer: /be'ke(r)/,/be'kɛ(r)/).
  17. A segonda de la posizion ind la parolla: /z/ in mez a vocai e in fin; /s/ (o /h/) ind i olter contests. In fin de parolla, domà despœ de (d,t), la g'ha valor morfolojeg: a segonda del dialet la pœl vesser muda o lejida insema a la consonant precedenta (/t͡ʃ/). Esempe: gats (/'gat/,/'gat͡ʃ/).
  18. (in mez a vocai o in fin de parolla).
  19. Fœra de quand qe la vegn despœ de la (q): esempe quader /'kwadɛr/. In plu, dei volte la g'ha el son [ø] per una quai variant (su: /sy/,/sø/). De tute i manere, d'ordinare (manc se la parolla l'è vuna dei poqe plussee koineizade) l'è possibel dovrar una scriitura locala (per esempe jug, ma anca jœg).
  20. In fin de parolla la deventa [f] ind un quai dialet (desonorizazion) opur /u/ in olter (esempe nev: /'nev/, /'nef/, /'neu/). In posizion intervocalega l'è muda in tante variant, e donca la g'ha domà valor iconeg.

Diferenze relative a la gramatega[modifega]

Verb[modifega]

Scriver Lombard
  • Ind i verb a l'infinitiv l'è semper scriita la desinenza in -r de la so coniugazion, anca per qei qe i la prononça miga
(mangiar, veder, finir, saver/savir)
  • Se a l'infinitiv g'è de jontar dei pronom, se dovra ol tratin -
(parlar-g, veder-v, finir-l)
  • La prima persona singolar de l'indicativ present e futur dei verb inregolar l'è faita con -oo
(mi foo, faroo)
  • Ol participi passad dei verb inregolar l'è fait con -it
(stait, fait, dait)
  • Denanz ai vox del verb haver/havir l'è jontada una h
(haver, hoo, hir-ga, g'hive)
  • La prima persona singolar del present indicativ del verb vesser l'è de scriver sont per tute i prononce.
Noeuva Ortografia Lombarda
  • In di verb a l'infinid l'è semper se sgiuonjta la desinenza -er somà per la terza coniugazzion; i quater desinenze a inn -à, -é, -er, ì
(mangià, vedé, finì, lensger)
  • Se a l'infinit g'è de jontar dei pronom, se tachen senza el tratin -
(parlàgh, vedévv, finìll)
  • La prima persona singolar de l'indicativ present e futur di verb iregolar l'è fada con -oo
(mi foo, faroo)
  • Ol participi passad di verb iregolar l'è fad con -d (ma anca la forma fada con -it l'è acetada)
(stad, fad, dad)
  • Denanz ai vox del verb havé/havì l'è jontada una h
(havé, hoo, hìga, g'hive)
  • La prima persona singolar del present indicativ del verb vesser l'è de scriver son denanz de consonant foeura che la "h" o sont denanz de vocal o "h".

Preposizzion articolade[modifega]

Preposizion articolade
Scriver Lombard
el/ol la i
de del, dol de la dei
a a'l a la ai
ind[M 1] ind el/ol ind la ind i
cond[M 2] cond el/ol[M 3] cond la[M 4] cond i[M 5]
su sul su la sui
per per el/ol per la per i
intra intra el/ol intra la intra i
Noeuva Ortografia Lombarda
el/ol la i
de del, dol de la dei
a al a la ai
in in del/in dol in la in di
cont[M 6] cont el/ol[M 7] cont la[M 8] cont i[M 9]
su sul su la sui
per per el/ol per la per i
intra intra el/ol intra la intra i
Note
  1. Anca in o int
  2. Anca cont o con
  3. Per l'us local anca co'l
  4. Per l'us local anca co' la
  5. Per l'us local anca co'i
  6. Anca cond o con
  7. Per l'us local anca col
  8. Per l'us local anca co la
  9. Per l'us local anca coi

Sgionta di particole pronominai in forma de sufiss[modifega]

In l'ortografia Scriver Lombard diversament de la Noeuva Ortografia Lombarda i particole pronominai in forma de sufiss che vegnen sgiontade i gh'hann de vesser spartide del verb cont on "-"

Esempi[modifega]

(in Scriver Lombard) lavar-s
(in Noeuva Ortografia Lombarda) lavàss