Diferenze fondamentai in di parolle [ modifega ]
Scriver Lombard
Noeuva Ortografia Lombarda
Fonetega
Esempe (Scriver Lombard )
Esempe (Noeuva Ortografia Lombarda )
a
a
/a/‚ /ɐ/
sa nt
sa nt
b
b
/b/[N 1]
b eqer, piomb
b echer, piomb
c + (a,o,œ,u,-)
c + (a,o,oeu,u,-)
/k/
ca n
c an
c + (e,i) + consonant
c + (e,i) + consonant
/t͡ʃ/
c + (e,i) + consonant
sc + (e,i) + consonant
/s/,/h/‚/ʃ/,/t͡ʃ/
ci golla, ce nder
sc igolla, sc ender
c + (i) + (a,o,u,œ)
c + (i) + (a,o,u,oeu)
/t͡ʃ/
cia r
cia r
c + (i) + (e)
c + (e)
/t͡ʃ/
cie xa
ce sa
c (a la fin de la parolla)
ch
/k/
sac , fosc
sach , fosch
cc[N 2]
c
/t͡ʃ/
sercc
serc
ç + (a,o,œ,u,-)
sci
/t͡ʃ/‚/s/,/h/‚/ʃ/
ç oc
sci och
ç (a la fin de parolla)
sc
/t͡ʃ/‚/s/,/h/‚/ʃ/
braç
brasc
d
d
/d/[N 3]
d ent, jald
d ent, sgiald
d (participi passad)
d (participi passad)
/d/, /t/, /:/
lavad
lavad
ds (soratut lombard oriental )
cc
/t͡ʃ/
dovrads
dovracc
ds (soratut lombard ocidental )
d
/:/
dovrads
dovrad
e
e
/e/‚/ɛ/‚/ɐ/[N 4]
e rba, me l, be qe r
e rba, me l, be che r
f
f
/f/
f in, stuf
f in, stuf
g + (a,o,œ,u,-)
g + (a,oeu,u,-)
/g/
g at
g at
g + (e)
gh + (e)
Berg em
Bergh em
g + (i) + (a,o,u,œ)
g + (i) + (a,o,u,oeu)
/d͡ʒ/
gia nda
gia nda
g + (i) + (e)
g + (e)
/d͡ʒ/
gie xa
g esa
gg[N 5]
gg
/d͡ʒ/[N 6]
œgg
oeugg
gn
gn
/ɲ/
gn anca, agn
gn anca, agn
gn
n
/n/
gn anca, agn
n anca, ann
h
h
- [N 7]
h aver, h ir-ga, h eet
h avé, h ìga, h eet
i
i
/i/‚
canti na, i ncœ
canti na, i ncoeu
i
j
/j/[N 8]
i er
j er
ï
ih
/i/
sgï ar
sghih à
j + (i,e)
sg + (i,e)
/d͡ʒ/‚/ʒ/‚/z/
j enar
sg enar
j + (a, o, u,œ)
sgi + (a, o, u, oeu)
/d͡ʒ/‚/ʒ/‚/z/
j ald, staj on
sgi ald, stasgi on
k
k
l
l
/l/‚/r/[N 9]
scœl a, sal
scoeul a, sal
ll[N 10]
ll
/l/
cavall , stell a
cavall , stell a
m
m
/m/
m ur, om
m ur, om
n
n
/n/[N 11]
pan , n as
pan , n as
nn[N 12]
nn
/n/
fann , tronn
fann , tronn
o
o
/o/‚/ɔ/‚/u/
lo mbard, o ra
lo mbard, o ra
oo[N 13]
oo
/o/‚/ɔ/‚/u/,/ø/
(mi) soo , faroo
(mi) soo , faroo
œ
oeu
/ø/
scœ la
scoeu la
p
p
/p/
p ont
p ont
q[N 14] + (a, o, u,œ) o a la fin
ch
/k/
q ignœl
ch ignoeul
q + (u) + vocal
q + (u) + vocal
/k/
q uadrell
q uadrell
r, rr[N 15]
r, rr
/r/[N 16]
ser a, serr ar
ser a, serr à
s
s
/s/,/h/,/z/[N 17]
rœs a, s ora
roeus a, s ora
sg + (a, o, u,œ)
sg + (a, o, u, oeu)
/zg/
sg agnar
sg agnà
sg + (e,i)
sgh + (e,i)
/zg/
sg irat
sgh irat
ss[N 18]
ss
/s/,/h/
ross , lass ar
ross , lass ar
s'c
s'c
/st͡ʃ/
s'c iet
s'c et
t
t
/t/
t ort a, mat
t ort a, mat
ts (soratut in lombard ocidental )
t
/t/
gats
gat
ts (soratut in lombard oriental )
cc
/t͡ʃ/
gats
gacc
(vocal) + it
cc
/t͡ʃ/
lait , fait
lacc, facc
(vocal) + it
t
/t/
lait
lat
(vocal) + it (participi passad)
d
/t/, /:/
fait
fad
(vocal) + it (participi passad)
(vocal) + it (participi passad)
/it/, /i/
fait
fait
u
u
/y/[N 19]
mu r
mu r
u
u
/w/
qu adrell
qu adrell
v
v
/v/[N 20]
v in, ciav , cav all
v in, ciav , cav all
w
w
/w/, /v/
w ikizionari
w ikizzionari
x+ (a, o, u,œ)
sgi
/ʒ/
rex on
resgi on
x+ (a, o, u,œ)
s
/z/
rex on
res on
x
sg + (e,i)
/ʒ/
x
(a la fin de la parolla)
s
( a la fin de la parolla)
/z/
pax
pas
y
y
/i/
z
z
/d͡z/‚/z/
mez a
mez a
z (al principi de la parolla)
z (al principi de la parolla)
/d͡z/‚/z/,/s/, /t͡s/
z ona
z ona
z
zz
/s/, /t͡s/
piaz a
piazz a
Note
↑ In fin de parolla la pœl ciapar ol son [p] (desonorizazion ).
↑ (domà in fin de parolla).
↑ Ind un qualc dialet la deventa [t] in fin de parolla (desonorizazion ). In fin de parolla la pœl hir-ga valor morfolojeg e marcar anca un slongament vocaleg, per esempe ind el participi passad (parlad: /par'lad/,/par'la:/,/par'lat/).
↑ In fin de parolla la g'ha valor morfolojeg, e la pœl vesser muda ind un quai dialet (stelle: /'stɛle/,/'stɛl/).
↑ (domà in fin de parolla).
↑ La pœl ciapar anca el son [t͡ʃ] ind un quai dialet.
↑ La g'ha domà ol valor iconeg de marcar i vox del verb haver/havir.
↑ Ind un quai dialet (per esempe bressan e paves) la /i/ la pœl manifestar-s cont el son [e].
↑ Ind una qualc variant l'è miga prononçada in fin de parolla e la marca ol slongament vocaleg.
↑ (mai in principi de parolla).
↑ In fin de parolla la pœl manifestar-s con la /ŋ/ velara, con la nasalizazion de la vocal precedent o anca con la scancellazion totala de la nasalitaa.
↑ (domà in fin de parolla).
↑ (g'ha un valor morfolojeg).
↑ Dovrada denanz a (e,i), e ind i contests etimolojeg denanz a (u), come per esempe quell , quader .
↑ La diferenza l'è principalment etimolojega; però la rr la marca anca ol scurtament vocaleg qe g'è in tants dialets (in qei variant qé car l'è /ka:r/, ma carr : /kar/).
↑ In fin de parolla la pœl vesser miga prononçada (per esempe beqer : /be'ke(r)/,/be'kɛ(r)/).
↑ A segonda de la posizion ind la parolla: /z/ in mez a vocai e in fin; /s/ (o /h/) ind i olter contests. In fin de parolla, domà despœ de (d,t), la g'ha valor morfolojeg: a segonda del dialet la pœl vesser muda o lejida insema a la consonant precedenta (/t͡ʃ/). Esempe: gats (/'gat/,/'gat͡ʃ/).
↑ (in mez a vocai o in fin de parolla).
↑ Fœra de quand qe la vegn despœ de la (q): esempe quader /'kwadɛr/. In plu, dei volte la g'ha el son [ø] per una quai variant (su : /sy/,/sø/). De tute i manere, d'ordinare (manc se la parolla l'è vuna dei poqe plussee koineizade ) l'è possibel dovrar una scriitura locala (per esempe jug , ma anca jœg ).
↑ In fin de parolla la deventa [f] ind un quai dialet (desonorizazion ) opur /u/ in olter (esempe nev : /'nev/, /'nef/, /'neu/). In posizion intervocalega l'è muda in tante variant, e donca la g'ha domà valor iconeg.
Diferenze relative a la gramatega [ modifega ]
Scriver Lombard
Ind i verb a l'infinitiv l'è semper scriita la desinenza in -r de la so coniugazion, anca per qei qe i la prononça miga
(mangiar, veder, finir, saver/savir )
Se a l'infinitiv g'è de jontar dei pronom, se dovra ol tratin -
(parlar-g, veder-v, finir-l )
La prima persona singolar de l'indicativ present e futur dei verb inregolar l'è faita con -oo
(mi foo, faroo )
Ol participi passad dei verb inregolar l'è fait con -it
(stait, fait, dait )
Denanz ai vox del verb haver/havir l'è jontada una h
(haver, hoo, hir-ga, g'hive )
La prima persona singolar del present indicativ del verb vesser l'è de scriver sont per tute i prononce.
Noeuva Ortografia Lombarda
In di verb a l'infinid l'è semper se sgiuonjta la desinenza -er somà per la terza coniugazzion; i quater desinenze a inn -à, -é, -er, ì
(mangià, vedé, finì, lensger )
Se a l'infinit g'è de jontar dei pronom, se tachen senza el tratin -
(parlàgh, vedévv, finìll )
La prima persona singolar de l'indicativ present e futur di verb iregolar l'è fada con -oo
(mi foo, faroo )
Ol participi passad di verb iregolar l'è fad con -d (ma anca la forma fada con -it l'è acetada)
(stad, fad, dad )
Denanz ai vox del verb havé/havì l'è jontada una h
(havé, hoo, hìga, g'hive )
La prima persona singolar del present indicativ del verb vesser l'è de scriver son denanz de consonant foeura che la "h" o sont denanz de vocal o "h".
Preposizzion articolade [ modifega ]
Preposizion articolade
Scriver Lombard
el/ol
la
i
de
del, dol
de la
dei
a
a'l
a la
ai
ind[M 1]
ind el/ol
ind la
ind i
cond[M 2]
cond el/ol[M 3]
cond la[M 4]
cond i[M 5]
su
sul
su la
sui
per
per el/ol
per la
per i
intra
intra el/ol
intra la
intra i
Noeuva Ortografia Lombarda
el/ol
la
i
de
del, dol
de la
dei
a
al
a la
ai
in
in del/in dol
in la
in di
cont[M 6]
cont el/ol[M 7]
cont la[M 8]
cont i[M 9]
su
sul
su la
sui
per
per el/ol
per la
per i
intra
intra el/ol
intra la
intra i
Note
↑ Anca in o int
↑ Anca cont o con
↑ Per l'us local anca co'l
↑ Per l'us local anca co' la
↑ Per l'us local anca co'i
↑ Anca cond o con
↑ Per l'us local anca col
↑ Per l'us local anca co la
↑ Per l'us local anca coi
Sgionta di particole pronominai in forma de sufiss [ modifega ]
In l'ortografia Scriver Lombard diversament de la Noeuva Ortografia Lombarda i particole pronominai in forma de sufiss che vegnen sgiontade i gh'hann de vesser spartide del verb cont on "-"
(in Scriver Lombard) lavar-s
(in Noeuva Ortografia Lombarda) lavàss