Apendice:Noeuva Ortografia Lombarda

De Wiktionary
Lombard Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Te podet trovà 'sti contegnud chì anca in → italian, ingles

La Noeuva Ortografia Lombarda (NOL, anca Noeuva Grafia Lombarda) a l'è una grafia derivada de la tradizzion grafega de diverse variant lombarde e pensada per la totalità de la lengua lombarda.

Carateristeghe[modifega]

La NOL la nass 'me grafia polinomica, o ben con la possibilità de scriver in de la istessa manera per tucc, cont el fin specifegh de ciapà dent tute i variant locai, e a l'istess temp de tegnì e mostrà i diferenze locai. Quell ultim pont chì l'è realizzad grazzia a una gran flessibilità de la grafia: defad, l'è possibil scriver in d'una manera pussee standard o local a segonda de la necessità de la persona che la dopera.

I scerne ortografeghe inn stade ciapade in bas ai proposte ortografeghe passade e ai grafie locai del lombard, cont el tentativ de fài pussee coerente in tra de lore e de slontanàss minga trop di grafie tradizzionai.

Scerne ortografeghe[modifega]

Scerne standard[modifega]

Grafema Fonologia Esempi
a /a/[1] articioch
b /b/[2] basell
c /t͡ʃ/ denanz de e, i o a la fin de la parolla dopo consonant
/k/ denanz de a, o, oeu, u o qualsessia consonant
ciciarada
can
ch /k/ denanz de e, i e in fin de parolla chichera
cc /t͡ʃ/ in fin de parolla dopo vocal tucc
d /d/, /ð/[2][3]
/t/ in fin de parolla tronca
dent
lombard
e /e/, /ɛ/[4] temp
f /f/[5] fioeul
g /d͡ʒ/ denanz de e, i
/g/ denanz de a, o, oeu, u o qualsessia consonant
gesa
magon
gh /g/ denanz de e, i e in fin de parolla[2] ghell
gg /d͡ʒ/ in fin de parolla[2][6] oeugg
gn /ɲ/ tegnì
h gh'hoo
i /i/[7]
/j/ dopo de consonant, prima de vocal
∅ in tra sc, sg, s'c, s'g, g, c e vocal
intregh
aria
ciamà
j /j/, /ʎ/ semper intravocalega[8] tajà
l /l/, /r/[9] (vocal prima longa in d'una quai varietà) lassà
ll /l/ (vocal prima curta in d'una quai varietà) balla
m /m/ mur
n /n/[10][11][12] nigola
nn /n/ - in fin de parolla tronca dann
o /o/, /ɔ/, /u/ tosa
oeu /ø/, /œ/ poeu
p /p/[13] pas
q /k/ denanz de u + vocal quatà
r /r/[9][14] (vocal prima longa in d'una quai varietà) fera
rr /r/ (vocal prima curta in d'una quai varietà) carr
s /s/ al principi de parolla[15][16]
/z/ intravocalega o in fin de parolla[15]
setàss
nas
ss /s/ fuss
sc /ʃ/, /s/, /t͡ʃ/ denanz de e, i [15] scernì
s'c /ʃt͡ʃ/ mes'c
sg /d͡ʒ/, /z/, /ʒ/ denanz de e, i sgiornada
s'g /ʃd͡ʒ/ s'giafon
t /t/ tollin
u /y/
/w/ dopo de <q> e in tra vocal e consonant
cuna
aqua | Europa
v /v/[2][17] vun
z /t͡s/, /s/ al principi de parolla o dopo de consonant[15]
/d͡z/, /z/ intravocalega o in fin de parolla[15]
zuca
ghez
zz /t͡s/, /s/[15][18] mazzà

Derivazzion[modifega]

In di parolle derivade se cerca de tegnì la forma de la radis de la parolla de partenza (vegg > veggia, ann > anniversari, carr > carretin, lacc > laccera ...), foeura che in d'un quai cas de fenomen de vocalism (oeugg > oggiada).

Composizzion[modifega]

Per le parolle composte se dovra el tratin in tra i do parolle che fann su el compost (mazza-pioeugg).

Verb[modifega]

Infinit[modifega]

coniugazzion
desinenza -er
parnonzia [a(r)] [ɛ(r)], [e(:)(r)], [i(r)] [Ø], [er] [i(r)]

Gh'è di verb che i gh'hann una desinenza iregolara a l’infinit che i vann mìa 'dree ai regole chì de sora (es: prodù, toeu, …).

I verb a l'infinit de la 1°, 2° e 4° coniugazzion dovrad cont un enclitich i tegnen l'acent grafegh, inscambi a la 3° perden la -r. Anca i verb con desinenza iregolar a l'infinit i tegnen la istessa desinenza (e in cas anca l'acent grafegh).

coniugazzion iregolar
esempi compràll vedéll scrivel sentìll prodùll, toeull, ...

Participi[modifega]

El sufissi del participi l'è fiss a livell ortografegh:

coniugazzion
desinenza -ad -ud -ud/-id -ud/-id
parnonzia [a:], [at], [ad] [y:], [yt], [yd] [y:], [yt], [yd] / [i:], [it], [id] [y:], [yt], [yd] / [i:], [it], [id]
esempi parlad vedud scrivud/id sentud/id

Per i verb de domà una sillaba de la prima coniugazzion e del verb vesser e andà gh'è la possibilità de do sortide:

forme 1° forma 2° forma
desinenza -ad -ait
parnonzia [a:], [at], [ad] [ai(t)]
esempi stad stait

Imperativ[modifega]

I forme de l'imperativ monosillabegh a la segonda persona singolara se scriven semper con l'acent grafegh (esempi: fà, dà, stà, scrìv, bév, ...).

Note[modifega]

  1. /ɔ/ in d'una quai varietà in posizzion final atona (bona ['bunɔ].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Desonorizazzion in fin de parolla.
  3. ∅ intervocalega in d'una quai variatà (radis [ra'iz]).
  4. Per i plurai feminil, ∅ ocidentai, via che 'l lodesan (done [dɔn]) o /i/ per di varietà del Piemont orientai (done ['dɔni]).
  5. /θ/ in d'una quai varietà (fioeul [θjœl]).
  6. Di voeulte se scerniss de doperà <gg> anca dent a la parolla per motivazzion domà etimologeghe (cornaggia).
  7. ∅ in d'una quai varietà in di plurai che al singolar finissen per <l> minga parnonziada dopo de <oeu> (fioeul [fiø] > fioeui [fiø]).
  8. ∅ tra <e> e <a>, in d'una quai varietà oriental (fameja [fa'mea]).
  9. 9,0 9,1 Se poeu parnonzià minga in fin de parolla tronca (senter [sen'te:], mal [ma:]).
  10. In fin de parolla tronca, in d'una quai varietà: nasalizazzion de la vocal (can [kã]) o borlada de la nasal (can [ka]) o velarizazzion (can [kaŋ]).
  11. /ŋ/ denanz di consonant velare /k/ e /g/ (minga ['miŋga]).
  12. ∅ in d'una quai varietà denanz de consonant (mont [mut]).
  13. In poche varietà, prima de /j/ + vocal la se parnonzia /pt͡ʃ/ (pioeu [pt͡ʃœ]) opur /pl/ (piazza ['plasa]).
  14. ∅ intravocalega in di forme del verb vesser in legnanes (sarà [sa:]).
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 Aspirazzion /h/ in d'una quai varietà (sora ['hora], ...).
  16. /ʃ/ o /ʒ/ prima de consonant in d'una quai varietà (stria ['ʃtria], basla [baʒ'la]).
  17. ∅ intravocalegh, in d'una quai varietà domà in tra vocal e <o> (tavol ['taul]) opur generalizad in alter varietà (la vaca [la 'aka]).
  18. /ʃ/ in d'una quai varietà (tradizzion [tradi'ʃu]).

Pronunzie locai de la Noeuva Ortografia Lombarda[modifega]

Lombard ocidental[modifega]

Dialet brianzoeul
Dialet bustoch-legnanes
Dialet comasch
Dialet lagher
Dialet lecches
Dialet lodesan
Dialet milanes
Dialet novares
Dialet paves
Dialet varesot
Dialet valtelines

Lombard oriental[modifega]

Dialet bergamasch
Dialet bressan
Dialet cremones
Dialet alt mantovan

Lombard alpin[modifega]

Dialet bregajot
Dialet ciavenasch
Dialet ossolan
Dialet de l'alta valtolina

El mè dizzionari l'è scrivud in d'un'altra grafia? Come voltà in Noeuva Ortografia Lombarda[modifega]

Ligam de foeura[modifega]