Apendice:Pronom complement e particole pronominai in lombard

De Wiktionary
Lombard Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Te podet trovà 'sti contegnud chì anca in → ingles, italian

Pronom complement[modifega]

Quand che vegnen doprad come complement (cont i relative preposizzion - foeura che 'l complement oget - dopo del predicad) inn uguai di pronom personai soget. A se preferiss de solet però drovà inscambi i particole prononomai prima del predicad o i sufiss taccad adree al verb a segonda di moeud e di temp verbai.

Particole pronominai (e particola averbial "ghe")[modifega]

A inn minga di sufiss e vegnen metude inanz del predicad, quand che ghe n'è pussee de vun tip se va adree a l'orden de la tabella chì de sota.
Atenzion: se poden drovà per i verb ai moeud indicativ, consgiuntiv o condizzional, in di olter cas se droven inscambi i sufiss (varda el paragraf adree).

Atenzion: l'è no una particola
pronominala ma averbiala come:

Complement de stad in loeugh
Complement de moto a loeugh
Complement de moto per loeugh
opur, a l'è pronominal come:
Complement de argoment 1
Complement de termen
Complement de vantagg
Complement oget Complement d'argoment 2
Complement de moto de loeugh 3 atenzion
Complement de specificazzion
Complement partitiv
1^sing. ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] me[4]ma[5] me[4]ma[5] ne
2^sing. ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] te[6]ta[7]at/t'[8] te[6]ta[7][8] ne
3^sing. "m" ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] el[9]al[10] ne
3^sing. "f" ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] la ne
1^pl. ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] ne[11] ne[12] ne
2^pl. ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] ve[13]av/v'[14] ve[13]av/v'[14] ne
3^pl. "m" ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] je[15]

ja / ia[16]
ai / ei[17]

ne
3^pl. "f" ghe[1]ga[2]agh/gh[3] ghe[1]ga[2]agh/gh[3] je[18]

ja / ia[19]
ai /ei[20]

ne
Reflessiv - se se -

Dialet[modifega]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 MI-
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 VA-
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 "agh" prima de consonant, "gh' " prima de vocal in PV-
  4. 4,0 4,1 MI-
  5. 5,0 5,1 VA-
  6. 6,0 6,1 MI-
  7. 7,0 7,1 VA-
  8. 8,0 8,1 "at"prima de consonant, "t' " prima de vocal in PV-
  9. MI-
  10. VA-
  11. MI-
  12. MI-
  13. 13,0 13,1 MI-
  14. 14,0 14,1 "av"prima de consonant, "v' " prima de vocal in PV-
  15. MI- quand che se drova a se dev drovà no el pronom del universal a
  16. Lagh-MI- (arch.) quand che se drova a se dev drovà no el pronom del universal a
  17. quand che se drova a se dev drovà no el pronom del universal a
  18. MI- quand che se drova se dev drova no el pronom del universal a
  19. Lagh-MI-(arc.) quand che se drova a se dev drovà no el pronom del universal a
  20. quand che se drova se dev drova no el pronom del universal a

Pussee:
en = a (pronom personal soget debol universal) + ne e quand che 'l pronom universal l'è facoltativ se drova en o ne a segonda de la fonetega
em (arch.)= a (pronom personal soget debol universal) + me
1 complement de argoment che in forma estesa el sariss introducid de la preposizzion "sora" o "in su" (o su, soeu...)
2 complement de argoment che in forma estesa el sariss introducid de la preposizzion "de" (in dialet milanes o da a segonda di dialet...)

3 complement de moto de leough che in forma estesa el sariss introducid de la preposizzion "de" (o da a segonda di dialet...).

Atenzion: El so usagg come complement de moto de loeugh a l'è minga permetuda in tucc i dialet: per esempi l'è permetuda in dialet laghee ma l'è minga permetuda in dialet milanes.

In di dialet indove la se po minga drovà come complement de moto de loeugh a se drova la forma estesa come complement "via / via de lì / via de là"

Esempi:

El ne va (dialet laghee)

El va via de là (dialet milanes)

Dessorapu:
A gh'è anca la particola pronominala passivanta/impersonala "se" (o sa a segonda del dialet) che la serviss de fà su i forme impersonai o passive impersonal.
►varda►►Apendice:Forma passiva in lombard
►varda►►Apendice:Forma impersonal in lombard

Lombard oriental[modifega]

Atenzion: l'è no una particola
pronominala ma averbiala come:

Complement de stad in loeugh
Complement de moto a loeugh
Complement de moto per loeugh
opur, a l'è pronominal come:
Complement de argoment 1
Complement de termen
Complement de vantagg
Complement oget Complement d'argoment 2
Complement de moto de loeugh 3 atenzion
Complement de specificazzion
Complement partitiv
1^sing. ghe[1] me[2] me[2] ne
2^sing. ghe[1] te[3] te[3] ne
3^sing. "m" ghe[1] ghe[1] la[4] ne
3^sing. "f" ghe[1] ghe[1] la ne
1^pl. ghe[1] me[5] me[6] ne
2^pl. ghe[1] ve[7] ve[7] ne
3^pl. "m" ghe[1] ghe[1] ja / ia[8]
ne
3^pl. "f" ghe[1] ghe[1] ja / ia[9]
ne
Reflessiv - se se -

1 complement de argoment che in forma estesa el sariss introducid de la preposizzion "sora" o "in su" (o su, soeu...)
2 complement de argoment che in forma estesa el sariss introducid de la preposizzion "de" ( o da a segonda di dialet...)

3 complement de moto de leough che in forma estesa el sariss introducid de la preposizzion "de" (o da a segonda di dialet...). Dessorapu:
A gh'è anca la particola pronominala passivanta/impersonala "se" (o sa a segonda del dialet) che la serviss de fà su i forme impersonai o passive impersonal.
►varda►►Apendice:Forma passiva in lombard
►varda►►Apendice:Forma impersonal in lombard

Dialet[modifega]

Riferiment

Particole pronominai come sufiss[modifega]

Lombard ocidental[modifega]

Atenzion: se poden drovà per i verb ai moeud infinid, gerundi, imperativ de 1^ e 2^ persona

Atenzion: l'è no una particola
pronominala ma averbiala come:

Complement de stat in loeugh
Complement de moto a loeugh
Complement de moto per loeugh
opur, e l'è pronominal come:
Complement de argoment 1
Complement de termen
Complement de vantagg
Complement oget Complement d'argoment
Complement de moto de loeugh
Complement de specificazzion
Complement partitiv
1^sing. -gh -m -m -nn /-n[1]
2^sing. -gh -t -t -nn /-n[1]
3^sing. "m" -gh -gh -lla /-la[1] -nn /-n[1]
3^sing. "f" -gh -gh -lla /-la[1] -nn /-n[1]
1^pl. -gh -n /-nn[1] -n /-nn[1] -nn /-n[1]
2^pl. -gh -v[2] -v[2] -nn /-n[1]
3^pl. "m" -gh -gh -i
-j
-nn /-n[1]
3^pl. "f" -gh -gh -i
-j
-nn /-n[1]
Riflessiv - -ss[3][1]

-s[4]

-ss[5][1]

-s[6]

-

1 complement de argoment che in forma estesa el sariss introducid de la preposizzion "sora" o "in su" (o su, soeu...)
2 complement de argoment che in forma estesa el sariss introducid de la preposizzion "de" (in dialet milanes o da a segonda di dialet...)

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 in NOL la letera è dopiada quand che l'acent l'è logad in su la vocl che la ven prima
  2. 2,0 2,1 MI-
  3. a infinid e gerundi in MI-
  4. a imperativ in MI-
  5. a infinid e gerundi in MI-
  6. a imperativ in MI-

Lombard oriental[modifega]

Atenzion: se poden drovà per i verb ai moeud infinid, gerundi, imperativ de 1^ e 2^ persona

Atenzion: l'è no una particola
pronominala ma averbiala come:

Complement de stat in loeugh
Complement de moto a loeugh
Complement de moto per loeugh
opur, e l'è pronominal come:
Complement de argoment 1
Complement de termen
Complement de vantagg
Complement oget Complement d'argoment
Complement de moto de loeugh
Complement de specificazzion
Complement partitiv
1^sing. -ga -m -m -nn
2^sing. -ga -t -t -nn /-n[1]
3^sing. "m" -ga -ga -ll /-l [1] -nn /-n[1]
3^sing. "f" -ga -ga -lla /-la[1] -nn /-n[1]
1^pl. -ga -n /-nn[1] -n /-nn[1] -nn /-n[1]
2^pl. -ga -s[2] -s[2] -nn /-n[1]
3^pl. "m" -ga -ga -i -nn /-n[1]
3^pl. "f" -ga -ga -le /-lle[1] -nn /-n[1]
Riflessiv - -ss [1]

-s

-ss [1]

-s

-
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 in NOL la letera è dopiada quand che l'acent l'è logad in su la vocal che la ven prima
  2. 2,0 2,1 BG+

Come sgiontà i sufiss[modifega]

Lombard ocidental[modifega]

(esempi in dialet milanes)

Nota: El gerondi l'esist domà in d'un quai dialet de la lombardia meridional e importada de la lengua italiana [1]

1^coniugazzion[modifega]

Sufiss de sgiontà Regola
per infinid
Esempi Regola per imperativ Esempi Regola
per gerondi
Esempi
-m sgiontà -m mangià → mangiàm 2^ persona sing.

mangia → mangiom


2^ persona pl.

mangé → mangem

sgiontà -om mangiand → magiandom
-t sgiontà -t mangià → mangiàt sgiontà -ot mangiand → magiandot
-gh sgiontà -gh mangià → mangiàgh 2^ persona sing.

cambià el sufiss con -egh

(*foeura che per i verb de domà voeuna sillaba, per i che se sgionta -gh)

1^ persona pl.

sgiontà -igh

2^ persona pl.

cambià el sufiss con -eegh

2^ persona sing.

mangia → mangegh

dà → dàgh

1^ persona pl.

mangem → mangemigh

2^ persona pl.

mangé → mangeegh

dé → deegh

sgiontà -om mangiand → magiandom
-n sgiontà -nn mangiàn → mangiànn sgiontà -on mangiand → magiandon
-v sgiontà -v mangià → mangiàv sgiontà -ov mangiand → magiandov
-ss mangià -ss mangià → mangiàss 2^persona sing.
cambià el sufiss con -es
(i de poeu de g o c la ven cavada via)

1^persona pl.

sgionta -es
2^persona pl.
cambià el sufiss con -eeves e menàgh l'acent in su ee

2^persona sing.

mangia → manges
1^persona pl.

mangèm → mangèmes

2^persona pl.
mangé → mangeeves

sgiontà -os mangiand → magiandos
-nn sgiontà -nn mangià → mangiànn 2^persona sing.
cambia el sufiss con -en'''

(i despoeu de g o c la ven cavada via)

(*foeura che per i verb de domà voeuna sillaba, per i che se sgionta -nn)

1^persona pl.

sgionta -en
2^persona pl.
cambià el sufiss con-een
(i despoeu de g o c la ven cavada via)

2^persona sing.
mangia → mangen

dà → dànn

1^persona pl.

mangèm →mangèmen
2^persona pl.
mangé→ mangeen

dé → deen

sgiontà -on mangiand → mangiandon
-ll sgiontà -ll mangià → mangiàll cambià el sufiss con -el
(i despoeu de g o c la ven cavada via)
mangia → mangel sgiontà -ol mangiand → mangiandol
-lla sgiontà -lla mangià → mangiàlla cambià el sufiss con -ela
(i despoeu de g o c la ven cavada via)
mangia → mangela sgiontà -ol mangiand → mangiandola
-i sgiontà -i mangià → mangiài cambià el sufiss con -ei
(i despoeu de g o c la ven cavada via)
mangia → mangei sgiontà -oi mangiand → mangiandoi

2^coniugazzion[modifega]

Sufiss de sgiontà Regola
per infinid
Esempi Regola per imperativ Esempi Regola
per gerondi
Esempi
-m sgiontà -m piasé → piasém sgiontà -om piasend → piasendom
-t sgiontà -t piasé → piasét sgiontà -ot piasend → piasendot
-gh sgiontà -gh piasé → piaségh 2^ persona sing.

cambià el sufiss con -egh

1^ persona pl.

cambià el sufiss con -égh

2^ persona pl.

sgiontà -igh

2^ persona sing.

véd → védegh

1^ persona pl.

védì → vedégh

2^ persona pl.

vedèm → vedemigh

sgiontà -ogh piasend → piasendogh
-n sgiontà -nn piasé → piasénn sgiontà -on piasend → piasendon
-v sgiontà -v piasé→ piasév sgiontà -ov piasend → piasendov
-ss sgiontà -ss piasé→ piaséss 2^persona sing.
cambià el sufiss con -es
(i de poeu de g o c la ven cavada via)

1^persona pl.

De scriver
2^persona pl.
cambià el sufiss con -eeves e menàgh l'acent in su ee
2^persona sing.

piàs → piàses

1^persona pl.

De scriver

2^persona pl.
piasì → piaseeves

sgiontà -os piasend → piasendos
-nn sgiontà -nn vedé → vedénn 2^persona sing.
cambia el sufiss con -en'''

(i de poeu de g o c la ven cavada via)

1^persona pl.

De scriver
2^persona pl.
cambià el sufiss con-én
(i de poeu de g o c la vegn cavada via)
2^persona sing.
véd → veden

1^persona pl.

De scriver
2^persona pl.
vedì → vedeen
sgiontà -on vedend→ vedendon
-ll sgiontà -ll vedé → vedéll cambià el sufiss con -el
(i despoeu de g o c la vegn cavada via)
véd → vedel sgiontà -ol vedend→ vedendol
-lla sgiontà -lla vedé → vedélla cambià el sufiss con -ela
(i despoeu de g o c la ven cavada via)
véd → vedela sgiontà -ola vedend→ vedendola
-i sgiontà -i vedé → vedéi cambià el sufiss con -ei
(i despoeu de g o c la ven cavada via)
véd → vedei sgiontà -oi vedend→ vedendoi

3^coniugazzion[modifega]

Sufiss de sgiontà Regola per infinid Esempi Regol per imperativ Esempi Regola
per gerondi
Esempi
-m cambià el sufiss con -om
sgiontà -iom despoeu de g o -c
sgiontà -som despoeu de ù
tradù → tradusom
scriver → scrivom
lensger → lengiom
sgiontà -om scrivend → scrivendom
-t cambià el sufiss con -et
sgiontà -som despoeu de ù
scriver → scrivet
lensger → lensget
tradù → traduset
sgiontà -ot scrivend → scrivendot
-gh cambià el sufiss con -igh
sgiontà -sigh despoeu de ù
scriver → scrivigh
lensger → lensgigh
tradù → tradùsigh
2^persona sing.

cambià el sufiss con -egh

2^persona sing.

sgiontà -igh

2^persona sing.

cambià el sufiss con -eegh

2^persona sing.

scrìv → scrìvegh

1^persona pl.

scrivem → scrivemigh

2^persona pl.

scrivì → scriveegh

sgiontà -ogh scrivend → scrivendogh
-n cambià el sufiss con -en
sgiontà -sen despoeu de ù
scriver → scriven
lensger → legen
tradù → tradusen
sgiontà -on scrivend → scrivendon
-v cambià el sufiss con -ev
sgiontà -sev despoeu de ù
scriver → scrivev
lensger → lensgev
tradù → tradusev
sgiontà -ov scrivend → scrivendov
-ss cambià el sufiss con -s
(domà voeuna "s")
sgiontà -ses despoeu de ù
lensger→ lensges 2^persona sing.
sgionta -es
(i despoeu de g o c la vegn cavada via)

1^persona pl.

sgiontà -es
2^persona pl.
sgionta -eeves e menàgh l'acent sora "ee"

2^persona sing.

scónd → scóndes

1^persona pl.

scondèmes

2^persona pl.
scondì → scondeeves

sgiontà -os scrivend → scrivendos
-nn cambià el sufiss con-en lensger → lensgen 2^persona sing.
cambia el sufiss con -en'''

(i despoeu de g o c la vegn cavada via)

1^persona pl.

De scriver
2^persona pl.
cambià el sufiss con-een
(i despoeu de g o c la vegn cavada via)
2^persona sing.
scónd → scónden

1^persona pl.

De scriver
2^persona pl.
scondì → scondeen
sgiontà -on legend→ legendon
-ll cambià el sufiss con -el
sgiontà -ll despoeu de ù
lensger→ lensgel
tradù → tradùll
sgionta -el lénsg → lensgel sgiontà -ol scrivend → scrivendol
-la cambià el sufiss con -ela

sgiontà -lla despoeu de ù

lensger → lesngela

tradù → tradùlla



sgionta -ela lénsg → lensgela sgiontà -ola
lensgend→ lensgendola
-i cambià el sufiss con -ei

sgiontà -i despoeu de ù

lensger → lensgei

tradù → tradùi



sginta -ei lénsg → lensgei sgiontà -oi
lensgend→ lensgendoi

4^coniugazzion[modifega]

Sufiss de sgiontà Regola
per infinid
Esempi Regola per imperativ Esempi Regola
per gerondi
Esempi
-m sgiontà -m fornì → fornìm sgiontà -om fornend → fornenendom
-t sgiontà -t fornì → fornìt sgiontà -ot fornend → fornendom
-gh sgiontà -gh fornì → fornìgh 2^persona sing.

cambià el sufiss con -egh

(*foeura che per i verb de domà voeuna sillaba, ai quai se sgionta -gh)

2^persona sing.

cambià el sufiss con -éegh

2^persona pl.

sgiontà -igh

2^persona sing.

finiss → finissegh

dì → digh

2^persona sing.

disì → diseegh

2^persona pl.

desem → disemigh

sgiontà -ogh fornend → fornendogh
-n sgiontà -nn fornì → fornìnn sgiontà -on fornend → fornendon
-v sgiontà -v fornì → fornìv sgiontà -ov fornend → fornendov
-ss sgiontà -ss fornì→ fornìss 2^persona sing.
cambia 'l sufiss con -isses (per i verb incoativ)

o cambia el sufiss con -es (per i verb minga incoativ)

1^persona pl.
cambia 'l sufiss con -issemess (per i verb incoativ)

o cambia el sufiss con -emess (per i verb minga incoativ)
2^persona pl.
cambià 'l suffiss con -eeves

2^persona sing.

cusiss → cusisses

1^persona pl.

cusissem → cusissemess

sentem → sentemess

2^persona pl.
cusì → cuseeves

sgiontà -os fornend → fornendos
-nn sgiontà -nn fornì → fornìnn 2^persona sing.
cambia 'l sufiss con -en (per i verb incoativ)

o cambia el sufiss con -issen (per i verb minga incoativ)

(i despoeu de g o c la ven tolta via)

(*foeura che per i verb de domà voeuna sillaba, ai quai se sgionta -nn)

1^persona pl.
De scriver
2^persona pl.
cambia 'l sufiss con -en (per i verb incoativ)

o cambia el sufiss con -isseen (per i verb minga incoativ)
(i despoeu de g o c la vegn cavada via)

2^persona sing.
finiss → finissen

senta → senten

di → dinn
1^persona pl.
De scriver
2^persona pl.
finii → finisseen

sentì → senteen

sgiontà -onn fornend→ fornedonn
-ll sgiontà -ll fornì → fornìll cambia el sufiss con -issel (per i verb incoativ)

o cambia el sufiss con -el (per i verb minga incoativ)

finiss → finissel
senta → sentel
sgiontà -ol fornend→ fornendol
-la sgiontà -lla fornì → fornìlla cambia el sufiss con -issela (per i verb incoativ)

o cambia el sufiss con -ela (per i verb minga incoativ)

finiss → finissela
senta → sentela
sgiontà -ola fornend→ fornendola
-i sgiontà -i fornì → fornìi cambia el sufiss con -issei (per i verb incoativ)

o cambia el sufiss con -ei (per i verb minga incoativ)

finiss → finissei
senta → sentei
sgiontà -oi fornend→ fornendoi

Sufiss combinad[modifega]

I sufiss a poden anca vesser pussee de vun ma al massim du, se parla in quell cas chì de sufiss combinad. L'orden di sufiss l'è quell de la tabella. I sufiss formad domà de consonant se sgionten adree cont el metegh una "e" de mezz (in milanes o cont un'altra letera a segonda del dialet, per esempi l'è assee evident che in varesot a se drova la "a")

per esempi: -gh + -ll = -ghel , -m + -nn = -men, -ss + -el = -ssel; l'unega ecezzion a l'è la prima persona pluarala (num) che per di reson de fonetega la vegn sostituida de la prima singolar, o ben, per esempi: -n + -el el diventa minga -nel, ma -mel, instess del singolar.

Esempi:

De scriver

Lombard oriental[modifega]

La manera de sgiontà i sufiss l'è compagna de quela del lombard ocidental.

Riferiment

Vos conrelade[modifega]