Và al contegnud

Apendice:Pronom complement e particole pronominai in lombard

De Wiktionary
Lombard Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Te podet trovà 'sti contegnud chì anca in → ingles, italian

Pronom complement

[modifega]

Quand che vegnen doprad come complement (cont i relative preposizzion - foeura che 'l complement oget - dopo del predicad) inn uguai di pronom personai soget. A se preferiss de solet però drovà inscambi i particole prononomai prima del predicad o i sufiss taccad adree al verb a segonda di moeud e di temp verbai.

Particole pronominai (e particola averbial "ghe")

[modifega]

A inn minga di sufiss e vegnen metude inanz del predicad, quand che ghe n'è pussee de vun tip se va adree a l'orden de la tabella chì de sota.
Atenzion: se poden drovà per i verb ai moeud indicativ, consgiuntiv o condizzional, in di olter cas se droven inscambi i sufiss (varda el paragraf adree).

Atenzion: l'è no una particola
pronominala ma averbiala come:

Complement de stad in loeugh
Complement de moto a loeugh
Complement de moto per loeugh
opur, a l'è pronominal come:
Complement de argoment 1
Complement de termen
Complement de vantagg
Complement ogetComplement d'argoment 2
Complement de moto de loeugh 3 atenzion
Complement de specificazzion
Complement partitiv
1^sing. ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] me[4]ma[5] me[4]ma[5] ne
2^sing. ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] te[6]ta[7]at/t'[8] te[6]ta[7][8] ne
3^sing. "m" ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] el[9]al[10] ne
3^sing. "f" ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] la ne
1^pl. ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] ne[11] ne[12] ne
2^pl. ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] ve[13]av/v'[14] ve[13]av/v'[14] ne
3^pl. "m" ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] ghe[1]ga[2]agh/gh'[3] je[15]

ja / ia[16]
ai / ei[17]

ne
3^pl. "f" ghe[1]ga[2]agh/gh[3] ghe[1]ga[2]agh/gh[3] je[18]

ja / ia[19]
ai /ei[20]

ne
Reflessiv - se se -

Dialet

[modifega]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 MI-
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 VA-
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 "agh" prima de consonant, "gh' " prima de vocal in PV-
  4. 1 2 MI-
  5. 1 2 VA-
  6. 1 2 MI-
  7. 1 2 VA-
  8. 1 2 "at"prima de consonant, "t' " prima de vocal in PV-
  9. MI-
  10. VA-
  11. MI-
  12. MI-
  13. 1 2 MI-
  14. 1 2 "av"prima de consonant, "v' " prima de vocal in PV-
  15. MI- quand che se drova a se dev drovà no el pronom del universal a
  16. Lagh-MI- (arch.) quand che se drova a se dev drovà no el pronom del universal a
  17. quand che se drova a se dev drovà no el pronom del universal a
  18. MI- quand che se drova se dev drova no el pronom del universal a
  19. Lagh-MI-(arc.) quand che se drova a se dev drovà no el pronom del universal a
  20. quand che se drova se dev drova no el pronom del universal a

Pussee:
en = a (pronom personal soget debol universal) + ne e quand che 'l pronom universal l'è facoltativ se drova en o ne a segonda de la fonetega
em (arch.)= a (pronom personal soget debol universal) + me
1 complement de argoment che in forma estesa el sariss introducid de la preposizzion "sora" o "in su" (o su, soeu...)
2 complement de argoment che in forma estesa el sariss introducid de la preposizzion "de" (in dialet milanes o da a segonda di dialet...)

3 complement de moto de leough che in forma estesa el sariss introducid de la preposizzion "de" (o da a segonda di dialet...).

Atenzion: El so usagg come complement de moto de loeugh a l'è minga permetuda in tucc i dialet: per esempi l'è permetuda in dialet laghee ma l'è minga permetuda in dialet milanes.

In di dialet indove la se po minga drovà come complement de moto de loeugh a se drova la forma estesa come complement "via / via de lì / via de là"

Esempi:

El ne va (dialet laghee)

El va via de là (dialet milanes)

Dessorapu:
A gh'è anca la particola pronominala passivanta/impersonala "se" (o sa a segonda del dialet) che la serviss de fà su i forme impersonai o passive impersonal.
►varda►►Apendice:Forma passiva in lombard
►varda►►Apendice:Forma impersonal in lombard

Lombard oriental

[modifega]
Atenzion: l'è no una particola
pronominala ma averbiala come:

Complement de stad in loeugh
Complement de moto a loeugh
Complement de moto per loeugh
opur, a l'è pronominal come:
Complement de argoment 1
Complement de termen
Complement de vantagg
Complement ogetComplement d'argoment 2
Complement de moto de loeugh 3 atenzion
Complement de specificazzion
Complement partitiv
1^sing. ghe[1] me[2] me[2] ne
2^sing. ghe[1] te[3] te[3] ne
3^sing. "m" ghe[1] ghe[1] la[4] ne
3^sing. "f" ghe[1] ghe[1] la ne
1^pl. ghe[1] me[5] me[6] ne
2^pl. ghe[1] ve[7] ve[7] ne
3^pl. "m" ghe[1] ghe[1] ja / ia[8]
ne
3^pl. "f" ghe[1] ghe[1] ja / ia[9]
ne
Reflessiv - se se -

1 complement de argoment che in forma estesa el sariss introducid de la preposizzion "sora" o "in su" (o su, soeu...)
2 complement de argoment che in forma estesa el sariss introducid de la preposizzion "de" ( o da a segonda di dialet...)

3 complement de moto de leough che in forma estesa el sariss introducid de la preposizzion "de" (o da a segonda di dialet...). Dessorapu:
A gh'è anca la particola pronominala passivanta/impersonala "se" (o sa a segonda del dialet) che la serviss de fà su i forme impersonai o passive impersonal.
►varda►►Apendice:Forma passiva in lombard
►varda►►Apendice:Forma impersonal in lombard

Dialet

[modifega]

Particole pronominai come sufiss

[modifega]

Lombard ocidental

[modifega]

Atenzion: se poden drovà per i verb ai moeud infinid, gerundi, imperativ de 1^ e 2^ persona

Atenzion: l'è no una particola
pronominala ma averbiala come:

Complement de stat in loeugh
Complement de moto a loeugh
Complement de moto per loeugh
opur, e l'è pronominal come:
Complement de argoment 1
Complement de termen
Complement de vantagg
Complement ogetComplement d'argoment
Complement de moto de loeugh
Complement de specificazzion
Complement partitiv
1^sing. -gh -m -m -nn /-n[1]
2^sing. -gh -t -t -nn /-n[1]
3^sing. "m" -gh -gh -lla /-la[1] -nn /-n[1]
3^sing. "f" -gh -gh -lla /-la[1] -nn /-n[1]
1^pl. -gh -n /-nn[1] -n /-nn[1] -nn /-n[1]
2^pl. -gh -v[2] -v[2] -nn /-n[1]
3^pl. "m" -gh -gh -i
-j
-nn /-n[1]
3^pl. "f" -gh -gh -i
-j
-nn /-n[1]
Riflessiv - -ss[3][1]

-s[4]

-ss[5][1]

-s[6]

-

1 complement de argoment che in forma estesa el sariss introducid de la preposizzion "sora" o "in su" (o su, soeu...)
2 complement de argoment che in forma estesa el sariss introducid de la preposizzion "de" (in dialet milanes o da a segonda di dialet...)

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 in NOL la letera è dopiada quand che l'acent l'è logad in su la vocl che la ven prima
  2. 1 2 MI-
  3. a infinid e gerundi in MI-
  4. a imperativ in MI-
  5. a infinid e gerundi in MI-
  6. a imperativ in MI-

Lombard oriental

[modifega]

Atenzion: se poden drovà per i verb ai moeud infinid, gerundi, imperativ de 1^ e 2^ persona

Atenzion: l'è no una particola
pronominala ma averbiala come:

Complement de stat in loeugh
Complement de moto a loeugh
Complement de moto per loeugh
opur, e l'è pronominal come:
Complement de argoment 1
Complement de termen
Complement de vantagg
Complement ogetComplement d'argoment
Complement de moto de loeugh
Complement de specificazzion
Complement partitiv
1^sing. -ga -m -m -nn
2^sing. -ga -t -t -nn /-n[1]
3^sing. "m" -ga -ga -ll /-l [1] -nn /-n[1]
3^sing. "f" -ga -ga -lla /-la[1] -nn /-n[1]
1^pl. -ga -n /-nn[1] -n /-nn[1] -nn /-n[1]
2^pl. -ga -s[2] -s[2] -nn /-n[1]
3^pl. "m" -ga -ga -i -nn /-n[1]
3^pl. "f" -ga -ga -le /-lle[1] -nn /-n[1]
Riflessiv - -ss [1]

-s

-ss [1]

-s

-
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 in NOL la letera è dopiada quand che l'acent l'è logad in su la vocal che la ven prima
  2. 1 2 BG+

Come sgiontà i sufiss

[modifega]

Lombard ocidental

[modifega]

(esempi in dialet milanes)

Nota: El gerondi l'esist domà in d'un quai dialet de la lombardia meridional e importada de la lengua italiana [1]

Sufiss de sgiontàRegola
per infinid
EsempiRegola per imperativEsempiRegola
per gerondi
Esempi
-msgiontà -mmangià → mangiàm2^ persona sing.

mangia → mangiom


2^ persona pl.

mangé → mangem

sgiontà -ommangiand → magiandom
-tsgiontà -tmangià → mangiàtsgiontà -otmangiand → magiandot
-ghsgiontà -ghmangià → mangiàgh2^ persona sing.

cambià el sufiss con -egh

(*foeura che per i verb de domà voeuna sillaba, per i che se sgionta -gh)

1^ persona pl.

sgiontà -igh

2^ persona pl.

cambià el sufiss con -eegh

2^ persona sing.

mangia → mangegh

dà → dàgh

1^ persona pl.

mangem → mangemigh

2^ persona pl.

mangé → mangeegh

dé → deegh

sgiontà -ommangiand → magiandom
-nsgiontà -nnmangiàn → mangiànnsgiontà -onmangiand → magiandon
-vsgiontà -vmangià → mangiàvsgiontà -ovmangiand → magiandov
-ssmangià -ssmangià → mangiàss2^persona sing.
cambià el sufiss con -es
(i de poeu de g o c la ven cavada via)

1^persona pl.

sgionta -es
2^persona pl.
cambià el sufiss con -eeves e menàgh l'acent in su ee

2^persona sing.

mangia → manges
1^persona pl.

mangèm → mangèmes

2^persona pl.
mangé → mangeeves

sgiontà -osmangiand → magiandos
-nnsgiontà -nnmangià → mangiànn2^persona sing.
cambia el sufiss con -en'''

(i despoeu de g o c la ven cavada via)

(*foeura che per i verb de domà voeuna sillaba, per i che se sgionta -nn)

1^persona pl.

sgionta -en
2^persona pl.
cambià el sufiss con-een
(i despoeu de g o c la ven cavada via)

2^persona sing.
mangia → mangen

dà → dànn

1^persona pl.

mangèm →mangèmen
2^persona pl.
mangé→ mangeen

dé → deen

sgiontà -onmangiand → mangiandon
-llsgiontà -llmangià → mangiàllcambià el sufiss con -el
(i despoeu de g o c la ven cavada via)
mangia → mangelsgiontà -olmangiand → mangiandol
-llasgiontà -llamangià → mangiàllacambià el sufiss con -ela
(i despoeu de g o c la ven cavada via)
mangia → mangelasgiontà -olmangiand → mangiandola
-isgiontà -imangià → mangiàicambià el sufiss con -ei
(i despoeu de g o c la ven cavada via)
mangia → mangeisgiontà -oimangiand → mangiandoi
Sufiss de sgiontàRegola
per infinid
EsempiRegola per imperativEsempiRegola
per gerondi
Esempi
-msgiontà -mpiasé → piasémsgiontà -ompiasend → piasendom
-tsgiontà -tpiasé → piasétsgiontà -otpiasend → piasendot
-ghsgiontà -ghpiasé → piaségh2^ persona sing.

cambià el sufiss con -egh

1^ persona pl.

cambià el sufiss con -égh

2^ persona pl.

sgiontà -igh

2^ persona sing.

véd → védegh

1^ persona pl.

védì → vedégh

2^ persona pl.

vedèm → vedemigh

sgiontà -oghpiasend → piasendogh
-nsgiontà -nnpiasé → piasénnsgiontà -onpiasend → piasendon
-vsgiontà -vpiasé→ piasévsgiontà -ovpiasend → piasendov
-sssgiontà -sspiasé→ piaséss2^persona sing.
cambià el sufiss con -es
(i de poeu de g o c la ven cavada via)

1^persona pl.

De scriver
2^persona pl.
cambià el sufiss con -eeves e menàgh l'acent in su ee
2^persona sing.

piàs → piàses

1^persona pl.

De scriver

2^persona pl.
piasì → piaseeves

sgiontà -ospiasend → piasendos
-nnsgiontà -nnvedé → vedénn2^persona sing.
cambia el sufiss con -en'''

(i de poeu de g o c la ven cavada via)

1^persona pl.

De scriver
2^persona pl.
cambià el sufiss con-én
(i de poeu de g o c la vegn cavada via)
2^persona sing.
véd → veden

1^persona pl.

De scriver
2^persona pl.
vedì → vedeen
sgiontà -onvedend→ vedendon
-llsgiontà -llvedé → vedéllcambià el sufiss con -el
(i despoeu de g o c la vegn cavada via)
véd → vedelsgiontà -olvedend→ vedendol
-llasgiontà -llavedé → vedéllacambià el sufiss con -ela
(i despoeu de g o c la ven cavada via)
véd → vedelasgiontà -olavedend→ vedendola
-isgiontà -ivedé → vedéicambià el sufiss con -ei
(i despoeu de g o c la ven cavada via)
véd → vedeisgiontà -oivedend→ vedendoi
Sufiss de sgiontàRegola per infinidEsempiRegol per imperativEsempiRegola
per gerondi
Esempi
-mcambià el sufiss con -om
sgiontà -iom despoeu de g o -c
sgiontà -som despoeu de ù
tradù → tradusom
scriver → scrivom
lensger → lengiom
sgiontà -omscrivend → scrivendom
-tcambià el sufiss con -et
sgiontà -som despoeu de ù
scriver → scrivet
lensger → lensget
tradù → traduset
sgiontà -otscrivend → scrivendot
-ghcambià el sufiss con -igh
sgiontà -sigh despoeu de ù
scriver → scrivigh
lensger → lensgigh
tradù → tradùsigh
2^persona sing.

cambià el sufiss con -egh

2^persona sing.

sgiontà -igh

2^persona sing.

cambià el sufiss con -eegh

2^persona sing.

scrìv → scrìvegh

1^persona pl.

scrivem → scrivemigh

2^persona pl.

scrivì → scriveegh

sgiontà -oghscrivend → scrivendogh
-ncambià el sufiss con -en
sgiontà -sen despoeu de ù
scriver → scriven
lensger → legen
tradù → tradusen
sgiontà -onscrivend → scrivendon
-vcambià el sufiss con -ev
sgiontà -sev despoeu de ù
scriver → scrivev
lensger → lensgev
tradù → tradusev
sgiontà -ovscrivend → scrivendov
-sscambià el sufiss con -s
(domà voeuna "s")
sgiontà -ses despoeu de ù
lensger→ lensges2^persona sing.
sgionta -es
(i despoeu de g o c la vegn cavada via)

1^persona pl.

sgiontà -es
2^persona pl.
sgionta -eeves e menàgh l'acent sora "ee"

2^persona sing.

scónd → scóndes

1^persona pl.

scondèmes

2^persona pl.
scondì → scondeeves

sgiontà -osscrivend → scrivendos
-nncambià el sufiss con-enlensger → lensgen2^persona sing.
cambia el sufiss con -en'''

(i despoeu de g o c la vegn cavada via)

1^persona pl.

De scriver
2^persona pl.
cambià el sufiss con-een
(i despoeu de g o c la vegn cavada via)
2^persona sing.
scónd → scónden

1^persona pl.

De scriver
2^persona pl.
scondì → scondeen
sgiontà -onlegend→ legendon
-llcambià el sufiss con -el
sgiontà -ll despoeu de ù
lensger→ lensgel
tradù → tradùll
sgionta -ellénsg → lensgelsgiontà -olscrivend → scrivendol
-lacambià el sufiss con -ela

sgiontà -lla despoeu de ù

lensger → lesngela

tradù → tradùlla



sgionta -elalénsg → lensgelasgiontà -ola
lensgend→ lensgendola
-icambià el sufiss con -ei

sgiontà -i despoeu de ù

lensger → lensgei

tradù → tradùi



sginta -eilénsg → lensgeisgiontà -oi
lensgend→ lensgendoi
Sufiss de sgiontàRegola
per infinid
EsempiRegola per imperativEsempiRegola
per gerondi
Esempi
-msgiontà -mfornì → fornìmsgiontà -omfornend → fornenendom
-tsgiontà -tfornì → fornìtsgiontà -otfornend → fornendom
-ghsgiontà -ghfornì → fornìgh2^persona sing.

cambià el sufiss con -egh

(*foeura che per i verb de domà voeuna sillaba, ai quai se sgionta -gh)

2^persona sing.

cambià el sufiss con -éegh

2^persona pl.

sgiontà -igh

2^persona sing.

finiss → finissegh

dì → digh

2^persona sing.

disì → diseegh

2^persona pl.

desem → disemigh

sgiontà -oghfornend → fornendogh
-nsgiontà -nnfornì → fornìnnsgiontà -onfornend → fornendon
-vsgiontà -vfornì → fornìvsgiontà -ovfornend → fornendov
-sssgiontà -ssfornì→ fornìss2^persona sing.
cambia 'l sufiss con -isses (per i verb incoativ)

o cambia el sufiss con -es (per i verb minga incoativ)

1^persona pl.
cambia 'l sufiss con -issemess (per i verb incoativ)

o cambia el sufiss con -emess (per i verb minga incoativ)
2^persona pl.
cambià 'l suffiss con -eeves

2^persona sing.

cusiss → cusisses

1^persona pl.

cusissem → cusissemess

sentem → sentemess

2^persona pl.
cusì → cuseeves

sgiontà -osfornend → fornendos
-nnsgiontà -nnfornì → fornìnn2^persona sing.
cambia 'l sufiss con -en (per i verb incoativ)

o cambia el sufiss con -issen (per i verb minga incoativ)

(i despoeu de g o c la ven tolta via)

(*foeura che per i verb de domà voeuna sillaba, ai quai se sgionta -nn)

1^persona pl.
De scriver
2^persona pl.
cambia 'l sufiss con -en (per i verb incoativ)

o cambia el sufiss con -isseen (per i verb minga incoativ)
(i despoeu de g o c la vegn cavada via)

2^persona sing.
finiss → finissen

senta → senten

di → dinn
1^persona pl.
De scriver
2^persona pl.
finii → finisseen

sentì → senteen

sgiontà -onnfornend→ fornedonn
-llsgiontà -llfornì → fornìllcambia el sufiss con -issel (per i verb incoativ)

o cambia el sufiss con -el (per i verb minga incoativ)

finiss → finissel
senta → sentel
sgiontà -olfornend→ fornendol
-lasgiontà -llafornì → fornìllacambia el sufiss con -issela (per i verb incoativ)

o cambia el sufiss con -ela (per i verb minga incoativ)

finiss → finissela
senta → sentela
sgiontà -olafornend→ fornendola
-isgiontà -ifornì → fornìicambia el sufiss con -issei (per i verb incoativ)

o cambia el sufiss con -ei (per i verb minga incoativ)

finiss → finissei
senta → sentei
sgiontà -oifornend→ fornendoi

Sufiss combinad

[modifega]

I sufiss a poden anca vesser pussee de vun ma al massim du, se parla in quell cas chì de sufiss combinad. L'orden di sufiss l'è quell de la tabella. I sufiss formad domà de consonant se sgionten adree cont el metegh una "e" de mezz (in milanes o cont un'altra letera a segonda del dialet, per esempi l'è assee evident che in varesot a se drova la "a")

per esempi: -gh + -ll = -ghel , -m + -nn = -men, -ss + -el = -ssel; l'unega ecezzion a l'è la prima persona pluarala (num) che per di reson de fonetega la vegn sostituida de la prima singolar, o ben, per esempi: -n + -el el diventa minga -nel, ma -mel, instess del singolar.

Esempi:

De scriver

Lombard oriental

[modifega]

La manera de sgiontà i sufiss l'è compagna de quela del lombard ocidental.

Vos conrelade

[modifega]