Và al contegnud

marter

De Wiktionary

Nom

► Locuzzion con "marter"

marter m (pl:marter) - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda - dialet: MI-(arc.)

feminil ► martera
  1. Vun che 'l moeur per una causa o per una religion
Singolar Plural Ortografia Dialet
marter (1)
martir (2)
martor (3)
marter (1)
martir (2)
martor (3)
Noeuva Ortografia Lombarda (1) MI-(arc.)
(2) MI-
(3) MI-(arc.)
marter (1)
martir (2)
martor (3)
marter (1)
martir (2)
martor (3)
Milanesa classica (1) MI-(arc.)
(2) MI-
(3) MI-(arc.)
? ? Scriver Lombard -
màr | ter

sing/pl (1): IPA: /'marte:r/ (dialet: MI-(arc.) )
sing/pl (2): IPA: /'marti:r/ (dialet: MI- )
sing/pl (3): IPA: /'martu:r/ (dialet: MI-(arc.) )

la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela

martiri, martirizà, martirizament

Lengov A - Z
  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1841, Vol. 3 pag. 59 (→ marter, martor) MI-(arc.)
  • Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 119. ISBN 978-88-6987-846-6. MI-
Questa parolla chì la po havégh di alter significad a segonda del dialet, derva el quader per vedé