Và al contegnud

martora

De Wiktionary

Agetiv

martora f (pl: martore ) - scrivud in Noeuva Ortografia Lombarda - dialet MI-

maschil ► martor
  1. che la gh’hà minga de giudizzi, ingenoa
SingolarPluralOrtografiaDialet
martoramartoraOrtografia MilanesaMI-
??Scriver Lombard?


màr | to | ra
mar | to | ←r(e)

sing: IPA: /'martura/ (dialet MI- )

pl: IPA: /'martu:r/ (dialet MI- )


la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela

martorada

Lengov A - Z

Nom

Ona martora

martora f (pl: martore ) - scrivud in Noeuva Ortografia Lombarda - dialet MI-

  1. (zool.) animal che la soa classificazizon scentifega l'è Martes martes (in temp indree anca Mustela Mertes)
  2. (est.) pell de la martora drovada di pellizzer
SingolarPluralOrtografiaDialet
martora "f" (1)
marter "m" (2)
martore "f" (1)
marter "m" (2)
Noeuva Ortografia Lombarda(1) MI-
(2) MI-(arc.)
martora "f" (1)
marter "m" (2)
martor "f" (1)
marter "m" (2)
Ortografia Milanesa(1) MI-
(2) MI-(arc.)
??Scriver Lombard?


màr | to | ra
mar | to | ←r(e)

sing (1): IPA: /'martura/ (dialet MI- )

pl (1): IPA: /'martu:r/ (dialet MI- ) sing/pl (2): IPA: /'marter/ (dialet MI-(arc.) )

la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela


Lengov A - Z

Questa parolla chì la po havégh di alter significad a segonda del dialet, derva el quader per vedé