menera
Aspet

menera f (pl:menere) - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda - dialet: MI-
- (
TECN) arnes de invidà o desvidà i bullon - (
TECN) arnes per torger la seda a man
a gh'è nò la definizzion; se te voeulet, tàcheghela
| Singolar | Plural | Ortografia | Dialet |
|---|---|---|---|
| mènnera (1a) mènera (1b) | mèner (1a) mènner (1b) | Milanesa classica | (1a) MI- (1b) MI- |
| ? ► | ? ► | Scriver Lombard | - |
- mè | ne | ra
- mè | ne | ←r(e)
la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela
Lengov A - Z
|
- Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 121. ISBN 978-88-6987-846-6. MI-
- Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1841, Vol. 3 pag. 84 MI-(arc.)
menera f (pl:menere) - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda - dialet: MI-(arc.)
| Singolar | Plural | Ortografia | Dialet |
|---|---|---|---|
| menera | mener | Milanesa classica | MI- |
| ? ► | ? ► | Scriver Lombard | - |
- me | né | ra
- me | né | ←r(e)
la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela
(definizzion 1) menadora