Và al contegnud

reson

De Wiktionary

Nom

reson f (pl:reson) - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda - dialet: MI-

  1. l'havegh did 'na roba giusta
  2. motiv, causa
  3. capacità de ricavà di conclusion a partì de ipotesi
  4. (t.i.) ( TECN) baston curt, inarcad, che 'l serviss de strensger e sarrà ben i corde coi quai se lighen i pes in sui bestie
Esempi:
(1) Te gh'hee reson
(2) Soo minga la reson de quell fad chì.
(3) L'om el gh'hà la reson
Singolar Plural Ortografia Dialet
reson reson Milanesa classica MI-
rexon rexon Scriver Lombard -
re | són

sing.pl.: IPA: /re'sũ:/ (dialet: MI- )

la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela

Proverbi e moeud de dì

  1. "sonaghii a 'n quavun de santa reson"="picà fort un quaivun"
  2. "reson strasc"="motiv presentad dificil de sostegnì" (italian: "argomenti deboli")

(definizzion 1) tort

Lengov A - Z
  • Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 171. ISBN 978-88-6987-846-6. MI-
  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1843, Vol. 4 pag. 39. MI-(arc.)