sorà

De Wiktionary

Lombard[modifega]

Verb

► Locuzzion con "sorà"

sorà - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda- dialet: MI-
→ Verb de la 1^ coniugazzion - regolar - intransitiv - ausiliari: vesser

Coniugazzion ►►► varda Come coniugà i verb regolar
  1. vegnì fregg[1]
  2. andà via cont el trasformàss in vapor
  3. (de falcon drovad in la cascia) sgolà de chì e de là inanz de cercà el selvadigh
  4. (• RAR) andà via e stà deperlù a possà on poo
  5. fà di robe foeura de la normalità o de quell che l'era previst de vesser fad[2]
Note

Variant

Parolla Ortografia Dialet
sorà Milanesa classica MI-
? Scriver Lombard -

Sillabazzion

so | rà

Parnonzia

IPA: /su'ra/ (dialet: MI- )

Etimologia / Derivazzion

la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela

Proverbi e moeud de dì

  1. "ghe sora el temp"="el gh'ha el temp de fà tuscoss"
  2. "trovàlla sorada"="trovà tut pront senza havé trusciad"

Traduzzion

Riferiment

  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1843, Vol. 4 pag. 244 MI-(arc.)
  • Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 201. ISBN 978-88-6987-846-6. MI-