Và al contegnud

terren

De Wiktionary

Nom

► Locuzzion con "terren"

terren m (pl: terren) - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda - dialet: MI-

  1. strat superficial de la superficia terrestra fad de tante particole de sabia, terra-creja, lita e sostanze organiche
  2. insema di particole che partegnen al terren
  3. superficia de terren doperada per on fin
Singolar Plural Ortografia Dialet
terren (1) terren (1) Milanesa classica (1) MI-
? ? Scriver Lombard -
te | rrén

sing/pl: IPA: /te'rẽ:/ (dialet: MI- )

la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela

(definizzion 1) soeul

Lengov A - Z
  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1843, Vol. 4 pag. 392 MI-(arc.)
  • Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 219. ISBN 978-88-6987-846-6. MI-

Agetiv

terren m (pl: terren) - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda - dialet: MI-

feminil ► terrena
  1. de la terra
  2. logad al livell del terren
Singolar Plural Ortografia Dialet
terren (1) terren (1) Milanesa classica (1) MI-
? ? Scriver Lombard -
te | rrén

sing/pl: IPA: /te'rẽ:/ (dialet: MI- )

la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela


Lengov A - Z