Wikizzionari:Regole per el spostament di vos lombarde

De Wiktionary

Casi de spostament permetud

A l'è permetud el spostament di vos lombarde domà in questi casi chì:

  1. per unì do vos (varda → Jut:Come unì i vos lombarde)
  2. in di cas de error ciar e patent in del titol
  3. in di cas che sota di criteri precis (varda capitol chì de sota) a se pò dì dì che ona parolla infra i so possbil variant la rapresenta mej la lengua lombard rispet ai alter

In tut i cas quell che 'l fà el mester de spostà i vos el gh'ha de vesser un utent coi permess de fàll (→ on amnistrador o on utent de San Martin) e 'l gh'ha de andà anca a modificà i pagine de redirezzion o ben i pagine de tute i variant de la parolla per fai pontà a al titol noeuv de la vos e donca cambià el codes de la vos d'origin con quell d'ona pagina de redirezzion che la ponta al titol noeuv de la vos.

Quand che l'è minga possibil spostà la vos intrega perchè la gh'ha dent anca l'istessa parolla in alter lengue se gh'ha de copià el contegnud in la pagina noeuva e minzonà la pagina de partenza in l'oget de la modifica o in la pagina de ciciarada a termin de la Test_de_la_GNU_Free_Documentation_License: l'è mej copià la storia intrega in la pagina de ciciarada.

Criteri per el spostament vers la parolla che la rapresenta mej la lengua lombarda

Ghe se va adree a sti criteri chì. Se doperen tucc i criteri che se poden doperà e ghe se và adree a quell che la magioranza di criteri la dis. In cas de parità la vos la sarà minga de spostà. I criteri drovad i gh'hann de vesser indicad in la pagina de ciciarada de la vos.

Criteri de la media

Dissegn de la posizzion di vocai, util per trovà la media

El criteri de la media el ponta a trovà, infra i possibil variant, la parolla pussee arenta al son che 'l stà in mez infra tute i variant. Chi de sota a inn raportad i criteri pecifich per fà quell mester chì.

Come trovà la media di vocai

Per fà la media di vocai se dopera l'imagin chì de fianch. Se troeuva el pont che 'l stà in mez infra i vocai e se cata foeura la variant de la parolla che la gh'ha la vocal pussee vesina a quell pont chì.

Per esempi la media infra "nagot", "negot" e "nigot" la sarà "negot"; la media infra "pivion", "puvion" e "pevion" l'è infra "poeuvion" e "pivion" ma "poeuvion" l'esista nò donca se cata forua la variant pussee visina che l'è "pivion".

Criteri di variant pussee spantegade

In cas de dubi col criteri de la media se cata foeura la forma pussee spantegada in del territori de la lombardofonia, per esempi infra "not" e "nocc" se cata foeura "nocc"perché l'è pussee spantegada in del territori de la lombardofonia.

Criteri de la variant lombarda pussee s'ceta

Desgià che el wikizzionari l’è un dizzionari in lombard, se favoriss i variant lombarde originai respecc a quei pussee italianente. I indizzi che pœuden indicà che la parolla listada la sibia un'italianada inn reportad chì dessota:

  • el sufiss latin -icus dovrad par fà su nom e agetiv l’è storegament passad al lombard coma -egh/-ega; donca, se preferiss i variant compagne de “musega” e “prategh”, inscambi de “musica” e “pratich”;
  • i ness latin ct e olter lavorà compagn inn passad al lombard coma [t͡ʃ] e [d͡ʒ], c dolza e g dolza. Con la NOL, donca, intra “not” e “nocc” se ten per bona “nocc”, istess par “let” e “lecc”; con la Scriver Lombard, inscambi, chi ness chì inn sgiamò stad koineizad cond it (noit, leit);
  • In di parolle piane — i parolle indova l’azzent tonegh el feniss in su la penultima sillaba — per vezz, in del lombard net la vocal darera la vegneva despess dervida fœura in d’una <e>. Donca, intra di parolle che finissen con “-ibel” “-ibil”, a l'è mej a dovrà la forma “-ibel”; in di situazzion compagn de “marter” e “martir”, “sabet” e “sabat” se ten “marter” e “sabet” per l’istessa reson.
  • latin "al + consonant dental": ol. Esempe: cold (inscambe de cald), olter (inscambe de alter)
  • re- inscambi de ri-
  • mantegniment dei “-i- latine”, es: vird inveci de verd, nigher inveci de negher
  • <c> / <z>? Infra "z" o "zz" e "c" se cata foeura la forma con la "z" come pussee s'ceta per esempi infra "ceder" e "zeder" se cata foeura "zeder", infra "Lucia" e "Luzzia" se catarà foeura "Luzzia"
  • <sc> o <z>? infra do forme coeuna con <z> e l'altra con <sc> se cata foeura la forma con <sc>

Schivà semper i italianismi quand che l'è possibil

Quand che ona parolla la gh'ha diverse variant e voeuna de queste chì a l'è on'italianismo recent e i alter minga de sicur questa chì la gh'ha de vesser schivada in del titol de la vos donca la scerna del titol de la vos la gh'ha de vesser fada infra i alter variant. --Gat lombard (ciciarade) 09:13, 9 Lui 2023 (CEST)[rispond]

Ortografia

In del spostà el titol d'ona vos l'ortografia de partenza la ghì'ha de vesser tegnuda (condemanch che la sia nò voeuna de quei panlombarde acetade, in quell cas chì el titol el gh'ha de vesser voltad in voeuna di ortografie panlombarde acetade).

Esempi

Sondagg correlad