Và al contegnud

arber

De Wiktionary
Dei arber

Nom

arber m (pl: arber) - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda - dialet: MI-

  1. una pianta che la ven bella granda[1]
  2. ( TECN) element cilindrich longh e che 'l sgira
  3. ( TECN) pal che 'l sosten i vele d'ona barca
Note
SingolarPluralOrtografiaDialet
arber (1)
arbor (2)
arver (3)
arvor (4)
erbor (5)
arber (1)
arbor (2)
arver (3)
arvor (4)
erbor (5)
Noeuva Ortografia Lombarda(1–4) MI-
(5) Br-
alber (1)
albor (2)
alver (3)
alvor (4)
elbor (5)
alber (1)
albor (2)
alver (3)
alvor (4)
elbor (5)
Milanesa classica(1–4) MI-
(5) Br-
arborarborScriver Lombard-
ar | ber

sing/pl (1): IPA: /ˈɑːrbɛr/ (dialet: MI- )
sing/pl (2): IPA: /ˈɑːrbɔr/ (dialet: MI- )
sing/pl (3): IPA: /ˈɑːrvɛr/ (dialet: MI- )
sing/pl (4): IPA: /ˈɑːrvɔr/ (dialet: MI- )
sing/pl (5): IPA: /ˈɛːrbɔr/ (dialet: Br- )

Tute i forme listade sgiò chichinscì inn compagne in la soa conservatività, ma, dessorapù, “arver” e “arber” insubissen la vertura in <e> de la vocal darera in di parolle piane, fenomen spantegad fiss a nivell pan-lombard. Intra quei dò chì, “arber” el conserva la consonat <b> sgiamò presenta in la radis etimologega — e ancapœu quella pussee comuna anca in dei oltre variant — e a l’è per tant la forma consejada de la parolla arber.

del latin "arbor"

arbori, arborad, elborin

(definizzion 1) pianta

Lengov A - Z
  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1843, Vol. 1 pag. 12 (→ albor) MI-
  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1843, Vol. 2 pag. 70 (→ elbor) Br-
  • Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 6. ISBN 978-88-6987-846-6. MI-