arber

De Wiktionary

Lombard[modifega]

Dei arber

Nom

arber m (pl: arber) - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda - dialet: MI-

  1. una pianta che la ven bella granda[1]
  2. ( TECN) element cilindrich longh e che 'l sgira
  3. ( TECN) pal che 'l sosten i vele d'ona barca
Note

Variant

Singolar Plural Ortografia Dialet
arber (1)
arbor (2)
arver (3)
arvor (4)
erbor (5)
arber (1)
arbor (2)
arver (3)
arvor (4)
erbor (5)
Noeuva Ortografia Lombarda (1–4) MI-
(5) Br-
alber (1)
albor (2)
alver (3)
alvor (4)
elbor (5)
alber (1)
albor (2)
alver (3)
alvor (4)
elbor (5)
Milanesa classica (1–4) MI-
(5) Br-
? ? Scriver Lombard -

Sillabazzion

ar | ber

Parnonzia

sing/pl (1): IPA: /ˈɑːrbɛr/ (dialet: MI- )
sing/pl (2): IPA: /ˈɑːrbɔr/ (dialet: MI- )
sing/pl (3): IPA: /ˈɑːrvɛr/ (dialet: MI- )
sing/pl (4): IPA: /ˈɑːrvɔr/ (dialet: MI- )
sing/pl (5): IPA: /ˈɛːrbɔr/ (dialet: Br- )

Forma consejada

Tute i forme listade sgiò chichinscì inn compagne in la soa conservatività, ma, dessorapù, “arver” e “arber” insubissen la vertura in <e> de la vocal darera in di parolle piane, fenomen spantegad fiss a nivell pan-lombard. Intra quei dò chì, “arber” el conserva la consonat <b> sgiamò presenta in la radis etimologega — e ancapœu quella pussee comuna anca in dei oltre variant — e a l’è per tant la forma consejada de la parolla arber.

Etimologia / Derivazzion

del latin "arbor"

Termen correlad

arbori, arborad, elborin

Sinonim

(definizzion 1) pianta

Traduzzion

Lengov A - Z

Riferiment

  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1843, Vol. 1 pag. 12 (→ albor) MI-
  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1843, Vol. 2 pag. 70 (→ elbor) Br-
  • Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 6. ISBN 978-88-6987-846-6. MI-