Và al contegnud

arber

De Wiktionary
Dei arber

Nom

arber m (pl: arber) - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda - dialet: MI-

  1. una pianta che la ven bella granda[1]
  2. ( TECN) element cilindrich longh e che 'l sgira
  3. ( TECN) pal che 'l sosten i vele d'ona barca
Note
Singolar Plural Ortografia Dialet
arber (1)
arbor (2)
arver (3)
arvor (4)
erbor (5)
arber (1)
arbor (2)
arver (3)
arvor (4)
erbor (5)
Noeuva Ortografia Lombarda (1–4) MI-
(5) Br-
alber (1)
albor (2)
alver (3)
alvor (4)
elbor (5)
alber (1)
albor (2)
alver (3)
alvor (4)
elbor (5)
Milanesa classica (1–4) MI-
(5) Br-
? ? Scriver Lombard -
ar | ber

sing/pl (1): IPA: /ˈɑːrbɛr/ (dialet: MI- )
sing/pl (2): IPA: /ˈɑːrbɔr/ (dialet: MI- )
sing/pl (3): IPA: /ˈɑːrvɛr/ (dialet: MI- )
sing/pl (4): IPA: /ˈɑːrvɔr/ (dialet: MI- )
sing/pl (5): IPA: /ˈɛːrbɔr/ (dialet: Br- )

Tute i forme listade sgiò chichinscì inn compagne in la soa conservatività, ma, dessorapù, “arver” e “arber” insubissen la vertura in <e> de la vocal darera in di parolle piane, fenomen spantegad fiss a nivell pan-lombard. Intra quei dò chì, “arber” el conserva la consonat <b> sgiamò presenta in la radis etimologega — e ancapœu quella pussee comuna anca in dei oltre variant — e a l’è per tant la forma consejada de la parolla arber.

del latin "arbor"

arbori, arborad, elborin

(definizzion 1) pianta

Lengov A - Z
  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1843, Vol. 1 pag. 12 (→ albor) MI-
  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1843, Vol. 2 pag. 70 (→ elbor) Br-
  • Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 6. ISBN 978-88-6987-846-6. MI-