restà

De Wiktionary

Lombard[modifega]

Verb

restà - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda- dialet: MI- BG+
→ Verb de la 1^ coniugazzion - regolar - intransitiv - ausiliari: vesser

Coniugazzion ►►► varda Come coniugà i verb regolar
  1. (FO) andà minga via d'un sit
  2. (FO) comenzà a vesser (in d'ona certa manera, situazzion o condizzion) e vessel per semper o per on temp assee longh
  3. vesser minga consumad perchè l'era pussee del necessari
  4. riessì minga a stàgh adree a la velocità necessaria
  5. (mat.) (d'on numer) levà a on alter numer[1]
  6. a gh'è nò i riferiment; se te voeulet, tàcheghei [2]
  7. (• RAR) vesser (in d'una certa posizzion)
Esempi:
(definizzion 2) L'è restad sech
(definizzion 7) Indove la resta la scola superiora Ernesto Breda?
Note

Variant

Parolla Ortografia Dialet
restà Milanesa classica MI-
? Scriver Lombard -

Sillabazzion

re | stà

Parnonzia

IPA: /re'sta/ (dialet: MI- BG+ )

Etimologia / Derivazzion

la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela

Termen correlad

(definizzion 3) rest, restanza
(definizzion 5) rest, resta

Sinonim

(definizzion 3) vanzà
(definizzion 5) sotrà

Traduzzion

Riferiment

  • Circolo Filologico Milanese (2018). dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 171. ISBN 978-88-6987-846-6. MI-
  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1843, Vol. 4 pag. 41 MI-(arc.)

[modifega]

Derva 'l quader per vardà di alter significad