soltà

De Wiktionary

Lombard[modifega]

Verb

soltà - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda- dialet: MI-
→ Verb de la 1^ coniugazzion - regolar - transitiv e intransitiv - ausiliari: havé (in lombard ocidental) /havégh (in lombard oriental) e vesser

Coniugazzion ►►► varda Come coniugà i verb regolar
  1. solevàss del soeul per mez de la spinta del corp. (verb intransitiv - ausiliari havé)
  2. passà d'un pont a l'alter d'una letura senza toeu in esam di part, che a se dis giusta che a inn saltade. (verb transitiv - ausiliari havé)
  3. (did d'una part d'un oget) destacàss (verb intrasitiv - ausiliari vesser)
  4. coeuser (un mangià) a contat diret con la fiama cont el sutà a fàll destacàll de la pignata per minga fàll tacà sgiò (verb transitiv - ausiliari havé)

Variant

Parolla Ortografia Dialet
soltà (1)
saltà (2)
Noeuva Ortografia Lombarda (1) MI-(p.)
(2) MI-
soltà
saltà
Milanesa classica MI-
? Scriver Lombard -

1 in d'un quai paes foeura Milan

Sillabazzion

sal | tà

Parnonzia

IPA: /sulˈta/ (dialet: MI-(p.) )
IPA: /sɑlˈta/ (dialet: MI- )

Forma consejada

La forma consejada l’è soltà desgià che el conserva la sortida original in <ol> de la consonant dental latina prezzeduda de <a>.

Etimologia / Derivazzion

la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela

Proverbi e moeud de dì

  1. "fà soltà un quaivun"="toeu via un quaivun del sò post"

Traduzzion

Lengov A - Z

Riferiment