ragò
Aspet
► Locuzzion con "ragò"

ragò m (pl: ragò) - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda - dialet: MI-
- (cus.) sugh per pasta-suta, pastizz, sformad, ecc., otegnuda a fà rosolà e coeuser adasi con giambon, lard, sal, pever, batud de scigolla e tomates, on toch catad foeura o anca retaj de carna di manz
- (cus.)
a gh'è nò la definizzion; se te voeulet, tàcheghela
| Singolar | Plural | Ortografia | Dialet |
|---|---|---|---|
| (1) ragò (2) ragó | (1) ragò (2) ragó | Noeuva Ortografia Lombarda | (1) MI-(arc.) (2) MI- |
| (1) ragò (2) ragô | (1) ragò (2) ragô | Milanesa classica | (1) MI-(arc.) (2) MI- |
| ? ► | ? ► | Scriver Lombard | - |
- ra | gó
(1) sing/pl: IPA: /ra'gɔ/ (dialet: MI- )
(2) sing/pl: IPA: /ra'gu/ (dialet: MI- )
la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela
- Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1841, Vol. 3 pag. 5 MI-(arc.)
- Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 166. ISBN 978-88-6987-846-6. MI-