maestra

De Wiktionary

Lombard[modifega]

Nom

maestra f (pl:maester) - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda - dialet: MI-

  1. voeuna che l' insegna un quaicoss (maschil ► maester)
  2. ( TECN) seron cagiad otegnud de la produzzion de la mascherpa[1]
  3. filandera[2]
Note

Variant

Singolar Plural Ortografia Dialet
maester (1)
majestra (5)
maester (1)
majester (2)
Noeuva Ortografia Lombarda (1) MI-
(2) MI-(arc.)
maèstra (1)
majèstra (5)
maèster (1)
majèster (2)
Milanesa classica (1) MI-
(2) MI-(arc.)
? ? Scriver Lombard -

Sillabazzion

ma | (j)ès | tra

Parnonzia

sing (1): IPA: /ma'ɛstra/ (dialet: MI- )
sing/(5): IPA: /ma'jɛstra/ (dialet: MI-(arc.) )

pl (1): IPA: /ma'ɛster/ (dialet: MI- )
pl (2): IPA: /ma'jɛster/ (dialet: MI-(arc.) )

Etimologia / Derivazzion

la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela

Sinonim

(definizzion 2) agra, scota

Termen correlad

(definizzion 1) maestria, maestrina, maestrona

Traduzzion

Lengov A - Z

Riferiment

  • Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 114. ISBN 978-88-6987-846-6. MI-
  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1841, Vol. 3 pag. 10-11 MI-(arc.)

[modifega]

Agetiv

maestra m- scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda - dialet: Ocidental

feminil ► maestra
l'agetiv "maestra" drovad come nom
  1. fada de vun che 'l gh'ha l'abilità d'on maester
  2. (de mur) che la serviss de tegnì su l'edifizzi
  3. (de strada) principal, pussee importanta interess de conligament

Traduzzion

Lengov A - Z

Riferiment

  • Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 114. ISBN 978-88-6987-846-6. MI-
  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1841, Vol. 3 pag. 10; 1843, Vol. 4 pag. 319 (→ strada) MI-(arc.)

Italian[modifega]

Nom

maestra f (pl:maestre)

maschil ► maestro
  1. maestra (NOL) / majestra (NOL)
Al cas, in lombard, a gh'è anca queste parolle chì

Sillabazzion

ma | è | stra

Parnonzia

sing: IPA: /ma'ɛstra/

pl: IPA: /ma'ɛstre/

Etimologia / Derivazzion

la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela


Riferiment

  • Ambrogio Maria Antonini (1996). Vocabolario Italiano Milanese. Libreria Milanese, pag. 269. ISBN 88-7955-083-7
  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1841, Vol. 3 pag. 10-11 (→maestrin, maestron)