mancà

De Wiktionary

Lombard[modifega]

Verb

► Locuzzion con "mancà"

mancà - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda- dialet: MI-
→ Verb de la 1^ coniugazzion - regolar - transitiv e intransitiv - ausiliari: havé (in lombard ocidental) /havégh (in lombard oriental) e vesser

Coniugazzion ►►► varda Come coniugà i verb regolar
  1. Vesser minga assee (ausiliari: vesser)
  2. Fà sentì la mancanza (ausiliari: vesser)
  3. Morì (ausiliari: vesser)
  4. Vesser via (ausiliari: vesser)
  5. Fà minga tut quel che se gh'aveva de fà (de solit in di confront de Dio) (ausiliari: havé/havégh)
  6. Havéghen minga (ausiliari: vesser)
  7. vesser necessari per rivà a un obietiv o un termin in del cors del temp (ausiliari: vesser)
  8. finì de vességh (ausiliari: vesser)
  9. (+ a) (lesg, regole e comp.) comportàss in manera contraria (+ a)

Esempi:

(1)Manchen i daner de finì el lavorà
(2)La me manca la mia dona
(3)L'è mancad
(3)L'è mancad per trii dì
(5)Hoo mancad contra 'l cel
(6)La machina la manca de benzina

Variant

Parolla Ortografia Dialet
mancà Milanesa classica MI-
? Scriver Lombard -

Sillabazzion

man | cà

Parnonzia

IPA: /maŋ'kare/ (dialet: MI- )

Etimologia / Derivazzion

la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela

Proverbi e moeud de dì

  1. "mancà de parolà"="rispetà minga i promesse"
  2. "ghe manca anca questa" (italian: ci manca solo questo)

Sinonim

(definizzion 6) calà

Traduzzion

Lengov A - Z

Riferiment

  • Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 116, 434 (→ venire). ISBN 978-88-6987-846-6. MI-
  • Ambrogio Maria Antonini (1996). Vocabolario Italiano Milanese. Libreria Milanese, pag. 470 (→ violare). ISBN 88-7955-083-7 MI-