mancare

De Wiktionary

Italian[modifega]

Verb

mancare

  1. mancà (NOL), vesser minga assee (NOL), rivàgh (NOL)
  2. calà (NOL), mancà (NOL)
  3. fallà (NOL), sbaglià (NOL)
  4. mancà (NOL), morì (NOL)
  5. mancà (NOL), vesser via (NOL)
  6. (+ di on quaicoss) stà mal [1] (NOL)
Note
  1. + de on quaicoss

Sillabazzion

man | cà | re

Parnonzia

IPA: /maŋ'kare/

Etimologia / Derivazzion

la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela

Proverbi e moeud de dì

"ci mancherebbe (altro)"=calaria anca quest
"ci manca solo questo"=ghe manca anca questa
"ci è mancato poco che"= gh'è vorsud nient che ... / a momenti ...


Riferiment