Và al contegnud

testa

De Wiktionary

Nom

testa f (pl:teste) - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda - dialet: MI-

  1. persona (de intender come individov in fra tanti in fra i quai a gh'è on quaicoss de scompartì)[1]
  2. part d'on quaicoss che la stà denanz o de sora
  3. part de sora pussee larga e piata d'ona stacheta
  4. part de sora d'ona pagina riservada al titol
  5. rampin con l'estremità a forma de sfera che 'l serviss de tacàgh on rimorchio al veicol che 'l gha de tiràll adree
  6. (bot.) estremità del fust de la vid
  7. (edil.) el fianch pussse curt d'on quadrell
  8. (mus.) circol che 'l raprsenta la posizzion d'ona nota musical in sul pentagrama
  9. prim toch del flut che ghe se pianta denter la lingueta
  10. (pop. iron.) coo
Note
  1. domà in certe espression compagn de "on tant a testa"
Singolar Plural Ortografia Dialet
tèsta tèsta Milanesa classica MI-
? ? Scriver Lombard -
tè | sta
tè | ←st(e)

sing: IPA: /ˈtɛsta/ (dialet: MI- )

pl: IPA: /ˈtɛst/ (dialet: MI- )

la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela

(definizzion 2-3-4) testà, testa-cova

Lengov A - Z
  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1843, Vol. 4 pag. 394 MI-(arc.)
  • Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 220. ISBN 978-88-6987-846-6. MI-

Nom

testa f (pl:teste)

  1. coo (NOL), (pop. iron.) crapa (NOL), testa (NOL), (sprez.) zuca (NOL)
  2. testa (NOL)
tè | sta

sing: IPA: /ˈtɛsta/

pl: IPA: /ˈtɛste/

la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela

testina