Jut:Guida essenzial

De Wiktionary
Lombard Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda


Come consultà el Wikizzionari[modifega]

Per consultà el Wikizzionari te gh'hee de scriver el nom de la vos che la te interessa in del riquader de ricerca e poeu schiscià el boton “Cerca la parolla sgiusta”: se la vos la gh’è, te ghe rivareet diretament. In tute i manere te podet drovà el boton Ricerca in del test: te otegnareet ona lista di articoi che gh'è denter la parolla che t’hee scrivud. Ten in cunt che in del Wikizzionari a gh'è diferenza infra i leter majuscole e quii minuscole, donca el scriver "sistema operativ" l'è divers del scriver "Sistema Operativ".

De là del consultà in manera direta, te podet anca navigà con l'indes sgeneral.

Come se crea una vos[modifega]

Varda anca Procedure guidade per l'inseriment de parolle noeuve
Varda anca Come creà una vos noeuva

Note importante sora 'l dirit d'autor[modifega]

Fàgh a ment soratut a ona roba: se te decidet de scriver o de modificà una vos, tut i test che te met denter i gh'hann de vesser scrivud de ti medesim (impunemanch te gh'habia nò de firmai), opur i gh’hann de vesser de domini publich, o havegh una licenza assee toleranta (compagn de la GNU Free Documentation License [1] ([2] version orisginal in lengua inglesa), o inscambi, te gh'hee de otegnì, de l'autor originari, el permess de drovà i so contegnud denter in quell proget chì .

De tute i manere quell che l’è protesgiud de dirit d’autor l’è semper domà el test, e minga el significad de quell che l'è scrivud. Per 'sta reson chì la manera solita de lavorà l'è quella del vardà e fà el confront infra diverse font in su la red o in su la carta per toeu su i giuste informazzion. Ma quell che te metareet in sul Wikizzionari la sarà 'na vos scrivuda cont i to parolle.

Ten in cunt che la licenza [3], che la revarda tut el material de quell sit chì, la permet a chisessìa de modificà e/o scompartì in gir liberament tuscoss a gratis o per vegnìghen. Se te acetet minga i condizzion de la licenza e te credet nò in del spiret de libertà che l'ànima quèll proget chì, alora la GNU Free Documentation License la te va minga ben e l'è mej per ti a tornà ai enciclopedie tradizzionai a scatola sarrada.

Ocio: voeuna infra i prime robe fade di veterani del Wikizzionari per controllà che i articoi noeuv i rispeten i dirit d’autor l'è el cercà coi motor de ricerca i frasi contegnude in di articoi medesim. El capita alora, de spess, che se troeuven di articoi copiad “spetasciad” de alter sit, e che per quest poden minga stà in del Wikizzionari perché la licenza de la vos l'è tropa limitanta opur perché i dirit a inn riservad. Quand che l’è minga specifegada la licenza, alora se considera come se nissun dirit de riproduzzion el sìa concess. Se l'è concessa la distrubuzzion a gratis, ma minga quella per vegnìghen, in mondo l'è minga assee, per el fat che voeuna di libertà prevedude de la licenza GNU Free Documentation License l'è negada.

De solil el test inserid in del Wikizionario, quand che l'è stad ciapad de alter sit in gir per la red soget a di licenze limitante, el vegnarà scancellad opur scrivud de noeuv cont el drovà di alter parolle. Donca se gh'hà de inserì nò quell tipo de material chì. In del cas che però te see tì l'autor d'una vos che la se troeuva anca in di alter sit, opur che t'hee tolt contat con l'autor d'una vos sgiamò presenta in su la red, che 'l t'ha dad a tì el permess de publicà la soa roba in sul Wikizzionari sota la licenza GNU Free Documentation License, alora la vos la sarà la benvegnuda; ma te domandom espressament de tacàgh a la vos la deciarazzion esplicita de consens de l'autor, per fa de manera che la vos la sarà nò scancellada in del temp che 'l vegnarà.

Nozzion fondamentai[modifega]

Tucc i poden fàgh di cambiament a qualsessia pagina del Wikizzionari, semplicement per mez del conligament "'Modifega'". Un quaivun el podarìa donca creder che, con di azzion de vandalismo, i articoi pussee boni se ruinen a la svelta. Ma l'è minga inscì, desgià che 'l valvar nanca el prezzi de danesgià el wikizzionari: de fat, tute i version vegge d'ogni pagina a inn mategnude e l'è per quest che a ghe sarà semper vun che 'l roversarà i tò modifiche e giustarà el dagn. Per vedè tute i version indree l'è assee che te veet adree al conligament "Version pussee vege".

Ten in cunt che i conligament ai articoi sgiamò present in sul Wikizzionari inn diversi de quei nonanmò scrivud (i prim a inn in bloeu, i alter in ross).

A comenzà ona vos noeuva l'è facil, de fat gh'è domà de andagh adree a la procedura guidada. Se te veoulet inserì ona parolla noeuva, dent in d'una pagina nancanmò esistenta, in quant ai verb, agetiv, nom e averbi l’è assee a andàgh adree a la procedura de la pagina de inseriment guidad. Un esempi de come l'è che el wiki-codes el gh'hà de vesser compilad te podet vardàll chichinscì, inveci per savénn pussee in quant a la gestion di vari dialet và a lensger anca Jut:Domande_frequente_sora_la_lengua_lombarda.

Estrat de la pagina de inseriment guidad. Per tacà a creà ona vos noeuva scrìvegh dedenter a voeuna di caselle e poeu schiscia "crea"

Se a l'opost, dopo de havèlla cercada in la casella de ricerca, t’hee scovert che la pagina la gh'è sgiamò, e te voeulet fàgh di modifeghe, clica cont el boton manzin de la maneta in su l'eticheta “Modifega” in alt a drizza, ben scrìvegh denter in del quader de modifica. Quand che t'hee finid, schiscia in su “Fàm vedé prima” de manera de dàgh on'oggiada anticipada de la pagina inanz de salvàlla, e in fin se tuscoss el va ben schiscia in su “Mèt foeura i cambiament”. Ten in cunt che se la modifega che te voeulet fà l'è una modifega minga piscinina, ma te voeulet per esempi met denter una parolla noeuva in d'una lengua noeuva de dent a una vos che la gh'ha denter sgiamà l'istessa parolla ma riferida a un'altra lengua, opur te voeulet inserì l'istessa parolla con la stessa lengua ma che la gh'ha on alter roll 'me part del discors (per esempi in del cas che la parolla l'è dent come on'agetiv e e voeulet metela denter anca come on nom), e te gh'hee de sgiontà del codes noeuv in la finestra de modifega.

Và alora a ciapà in la pagina d’ajut Jut:Sintassi_pagine_noeuve el codes che 'l ghe va ben per el tipo de parolla che te voeulet meter dent (verb, nom, pronom ...) e copieghell denter in de la pagina che te gh'hee de integrà. Ricòrdes che i parolle comprese infra <!-- e --> a inn domà di instruzzion (o di note che te podet scriver anca ti se gh’è besogn de dì on quaicoss a quii che a lensgarann el codes despoeu de ti) che i ghe fànn nient al risultad final de la pagina. Regòrdes ancasì che per indicà i dialet te gh'hee per esempi de scriver in del codes {{-MI}} per el dialet milanes e via inscì per i alter dialet inscì a la manera descrivuda in la pagina Jut:Dialet. Se te metet dent di parolle forestere, regòrdess inveci de indicà el codes ISO 639-1 (o in soa mancanza l'ISO 639-3 [4]) de la lengua (o ben “it” per l'italian, “vec” per el veneto,”fr” per el frances, “en” per l’ingles, "pms" per el piemonetes, "egl" per l'emilian…). In su questa pagina chì a gh'è la lista di codes.

Se poeu te gh'heet de fà di alter corezzion, te podet semper tornà a la modifega.

Una procedura general per creà di pagine noeuve senza serviss de la pagina de inseriment guidad (che te gh'hee de lensger istess perchè la gh'hà denter di istruzzion) l'è semper quella de scriver la parolla noeuva de sgiontà al wikizzionari in la casella de fianch a "Parolla noeuva", schiscià sgiò in su "Crea", copiàgh denter in la pagina noeuva el codes giust tolt de la pagina d'ajut Help:Sintassi pagine noeuve e poeu compilà a la manera spiegada in l'esempi.

Casella de meter denter di parolle noeuve, in la pagina principal e in quella de inseriment guidad

Se la lengua foresta la gh'hà diversi dialet e te vouret indicà el dialet, fà on'altra modifega cont el scriver "- dialet" seguid del codes-wiki modell del dialet (varda quella pagina chì per savè el wiki-codes modell de scriver, per esempi {{egl-PC}} per el dialet Piasentin de la lengua emiliana) a la fin de la terza riga compagn de quell'esempi chì: üga; a l'istessa manera te gh'heet de specificà l' ortografia se la lengua la ghe n'hà pussee de voeuna.

Se te voeulet meter dent di coment per i ministrador o per chì che, poeu, i andarà a modifegà la pagina, scrìvei in mez a 'stì du simboi chì <!-- e -->:

In pagament se poden sgiontà di paragraf noeuv in d'ona vos per mez de di modei fad a posta, varda Jut:Modei che se poden sgiontà in di vos.

Sgestion di variant di parolle sgiamò presente in lengua lombarda[modifega]

La politega del wikizzionari in quant a la lengua lombarda l'è in sgeneral quella de dimostrà l'unità de la lengua. Donca se l'è possibil se fà ona pagina unica per ona parolla insema ai so variant de lee. Per savè la manera de scriver i variant in d'ona pagina varda Jut:Domande frequente sora la lengua lombarda. Una volta inserida ona variant in d'ona pagina l'è on bell lavorà a fà anca ona pagina che la serviss domà de redirezzion, o ben de rimandà la pagina de la varianta a la vos principala , quella coi definizzion, i pronunce ecetera (ma che l'è minga una pagina de redirezzion 'me quei de wikipedia fada con "#REDIRECT"). Se tira in pee ona pagina de redirezzion. La sintassi del wiki-codes d'ona pagina de redirezzion la po vesser tirada sgiò de Jut:Sintassi pagine noeuve; se la vos de la pagina de redirezzion l'è voeuja per tiralla in pee se po anca drovà la pagina de inseriment guidad.

El sabion[modifega]

El sabion (Wikizzionari:Sabion l’è una pagine per fa i prove.

Podii drovà Sabion per fà di proeuve inanz de creà ona pagina noeuva.

Convenzion[modifega]

De sicur t’avaret capid che in del Wikizzionari a l’è disponibil una fila de convenzion, molto facil del imparà, per creà di titoi, di liste, di conligament a di vos interne opur a di sit de foeura, ecc.

In la tabella chì de sota gh’è una curta descrizzion di robe pusse util de savé:


Cossa te voeulet otegnì Cossa gh'hee de scriver per otegnìll

L'è scià la manera de marcà su 'na quai part del test.

grasset

corsiv

grasset corsiv

Il grasset l'è de vesser drovad, per esempi, quand che in d’una vos, l'è la prima volta ch'a se ciama per nom la vos de la qual s'è 'dree a parlà.


'''grasset'''

''corsiv''

'''''grasset corsiv'''''

Ten a ment che, per separà un paragraf de quell adree, l’è aseee che te lasset una riga biancha infra i du paragraf. Sta fras chì la fa anmò part del prim paragraf.

Con questa chì, inveci, el comenza un paragraf noeuv.

Ten a ment che, per separà un paragraf de quell adree, 
l’è aseee che te lasset una riga biancha infra i du paragraf.  
Sta fras chì la fa anmò part del prim paragraf. 

Con questa chì, inveci, el comenza un paragraf noeuv.

Anca a fa una lista l’è molto facil. A l’è assee che te metet un asterisch inanz de ogni vos (in del wikizzaionari el ven drovad soratut in la lista de lengov in di quei ona parolla la ven voltada):

  • prima vos,
  • segonda vos,
  • terza vos
    • a sgiontà di asterisch se sgionten di sot-liste
      • inscì

Se poden fà anca di liste numerade (in del wikizzionari se droeuven soratut per fà la lista di definizzion):

  1. col simbol "cancellet"
    1. molto facilment

È a l’è anca possibil fa una lista dent in d’un altra:

  1. prima vos
    • segonda vos
Anca a fa una lista l’è molto facil. 
A l’è assee che te metet un asterisch inanz de ogni vos (in del wikizzionari el ven drovad soratut per fà la lista di lengov in quai ona parolla la ven voltada):
* prima vos,
* segonda vos,
* terza vos
** a sgiontà di asterisch se sgionten di sot-liste
*** inscì
Se poden fà anca di liste numerade (in del wikizzaionri se droeuven soratut per fà la lista di definizzion):
# col simbol "cancellet"
## molto facilment
È a l’è anca possibil fa una lista dent in d'un altra:
#prima vos
#*segonda vos

Conligament al verb andà:

andà

A l’è minga obbligatori che ‘l nom de la vos el compara in del test del conligamen. Per esempi:

Pagina de proeuva

De sicur te sareet acort che in del Wikizzionari a gh’è l’usanza de ativà di conligament de ‘sto tipo chì vers tute i vos che gh’hann o gh’avarann una vos in del dizzionari (per esempi i nom di personagg famos o di loeugh geografegh, ecc.)

Conligament al verb andà:

[[andà|andà]]
A l’è minga obbligatori che ‘l nom de la vos 
el compara in del test del conligamen. Per esempi:

[[Wikizzionari:Sabion|Pagina de proeuva]]

De sicur te sareet acort che in del Wikizzionari 
a gh’è l’usanza de ativà di conligament de ‘sto tipo chì
vers tute i vos che gh’hann o gh’avarann
una vos in del dizzionari (per esempi i nom di personagg
famos o di loeugh geografegh, ecc.) 

Conligament a un sit de foeura:

http://www.wiktionary.org

[5]

Conligament a un sit de foeura "che l’è stad ciamad cont un alter nom":

Wikizzionari ingles

Conligament a un sit de foeura:

http://www.wiktionary.org

[http://www.wiktionary.org]

Conligament an sit de foeura "che l’è stad ciamad cont un alter nom":

[http://www.wiktionary.org Wikizzionari ingles]

PS: a l’è important che te includet el prefiss http://

Registràss in sul Wikizzionari[modifega]

I passagg indicad in quella sezzion chì a inn minga obligatori i, in tute i manere a inn assosenn consiliad per fà deventà pussee facil per i Wikizzionarista de conossess infra de lor e per associà el nom de l'utenza d'un Wikizzionarista ai sò contribuzzion de lu o lee rilassade de maneman. Dessorapù, ona quai fonzion del Wikizzionari compagna de Carega o del spostament di pagine la po vesser doprada di utent registrad.

Clica in sul conligament "Và dent" in del menu de sora a sinistra de la pagina, poeu met dent el nom che t'hee catad foeura per la toa utenza e cata foeura ona parolla ciav (te gh'heet de scrivella do volte per el controll ortografich), a la fin met dent un adress de posta eletronica (l’è mej se l’è bon, desgià che ‘l servìss, per esempi, de havégh indree la parolla ciav se te gh'havaesset de desmentegàlla) e clica in su "Crea un cunt".

Per savenn pussee và a lensger la pagina Help:Come registràss.

Discussion sora una vos[modifega]

L'è d'usanza che i discussion ch'a podarissen vegnì foeura, a sien trade inanz minga a modifegà la vos medesima, ma cont el metegh denanz al nom de la vos el prefiss Ciciarada: (varda: Wikizzionari:Pagina discussion). Per esempi, vàgh adree al conligament Ciciarada:pelandra per discuter coi alter utent a proposit de la scritura de la vos pelandra! A gh'è poeu di alter prefiss specifich, che i sarann tirad a man in la pagina "Jut:Spazzi di nom".

Mancanza de acord[modifega]

In del caso che a se troeuva minga un acord, se passa a la votazzion, i regole per la votazzion a inn descrivude in la pagina Wikizzionari:Consens

Pagina Cambiament recent[modifega]

Come l'è che foo a savé quai a inn stade i ultime vos inseride o modifegade? Magara te piasariss a sistemà di articoi noeuv che podarissen havegh denter di error e sariss mej a coregei subit, opur te piasariss che di alticoi scrivud de ti medesim sien tolt in esamm. A l'istessa manera el sarà interessant stàgh adree ai discussion e i ciciarade noeuve che vegnen a voltra de maneman sora i vari articoi, per discuter a proposit di mijorament possibil… Coma l’è che ‘l se fa, alora?

Se po rivà a la pagina special Cambiament recent a clicà in sul ligam disponibil in tute i pagine, la serviss proppi de fa quell mester chì. In questa pagina chì, de fat, te trovaret la lista di cambiament recent ordinad segond el moment de la scritura con de fianch el nom l'autor e anca un zich de coment. El coment l'è util (anca se l’è minga obligatori) per fagh capì el tipo de modifega o de sgionta che t'hee fad. Per fall comparì, quand che ti te feet un cambiament, l'è assee che te impienisset la casella de test mostrada come "Riassont de la modifega" al moment de la modifega (inanz de salvà la pagina).

Di alter indicazzion[modifega]

Dessorapù ocio che:

-A scriver i letere majuscole e minuscole l'è minga istess. Scrìv i letere majuscole domà quand che l'ortografia je voeul. I leter majuscole, de solit i ghe vann ben domà al prinicipi d'un nom propi.

-Scrìv i acent domà quand ch' a inn previst de l'ortografia, in particolar i acent in del mez de la parolla, in lengua lombarda se poden scrivere per “ò” e “è” (e minga per “ó” “è”), domà per l’ortografia milanesa classica a la manera del Circolo Fiolologich Milanes.

In fin de la fera[modifega]

Per savénn pussee di argoment minga tratad chiscì, te podet fa riferiment a la documentazzion inglesa ► [6] . De tute i manere, ten in cunt che la magioranza di robe de savé ti t'je sgiamò imparade dopo che t'hee lesgiud questa guida chì!

Per imprender a la svelta a scriver una bona vos te consìliom de navigà in del Wikizzionari e de andàgh adree ai esempi di articoi scrivud ben. In ogni modo te gh'hee minga de vesser timid o trop procupad de fà di error: quest el capita a tut, ma 'l bell del Wikizzionari l'è che 'l te rivarà prest vergun a corresgei: Adree a la man te ciaparet naturalement un stil otim e te saree content al vedé che i pagine che t'heet comenzad sarann 'dree a diventà semper pussee pien de roba noeuva.

L'è facil che t'havareet vist che 'l Wikizzionari ingles o quell italian a inn strapien de articoi e ghe ne sien tanti se otim livell. Una manera simpatica de havegh subit un quaicoss de scriver a l'è el metess adree a voltànn vun in lengua lombarda. Se te conosset una quai lengua foresta, anca diversa de l'ingles o de l'italian, questa chì l'è una toa otima qualità che te podaret met a disposizzion de la comunità del wikizzionari.

Per fà inscì, te podet servìss anca de alter version foreste del Wikizzionari.

Pagine correlade[modifega]