Ciciarada Utent:Laurbereth/Archivi/1

Contegnûi da pàgina no suportæ in de âtre léngoe.
De Wiktionary


Benvegnud[modifega]

Ciao Laurbereth/Archivi/1, benvegnud in sul Wikizzionari in lengua lombarda, el dizzionari in Lombard a contegnud liber!

Bon lavorà e bon divertiment da part de tucc i wikizzionarista.

Per comenzà la toa collaborazzion dàgh un'oggiada, inanz de tut, a la guida essenzial.
Ten a ment che:

  • se dev mia caregà del material protesgiud de dirit d'autor
  • Besogna scriver i articoi cont una ortografia acetada: l'è mej a drovà voeuna di ortografie panlombarde; te podet al drovà un'altra grafia se te see minga bon de doperà quei panlombarde, ma ten a ment che tucc i pagine scrivude con una grafia minga panlombarda i gh'havarann de vesser voltade in voeuna di grafie panlombarde d'un quaivun in del temp che 'l vegnarà. Se te droeuvet ona ortografia diversa de quei panlombarde te gh'heet de segnalàll cont el scriver "{{G}}" in del wiki-codes al principi de la pagina.
  • Per savénn pussee a proposit de la gestion di dialet e di grafie de la lengua lombarda varda anca Jut:Domande_frequente_sora_la_lengua_lombarda.
  • I articoi i gh'hann de mantegnì un pont da vista neutral (varda anca Jut:Cossa_meter_e_cossa_meter_nò_in_sul_Wikizzionari)
  • La lengua lombarda la gh'hà diverse variant locai (o dialet): se te voeulet segnà el to dialet in su la pagina de la toa utenza a gh'è 'l modell babellmo, per fàgh savé ai alter utent i lengov che te conosset dopera inveci el modell #babel.
  • Te gh'hee de firmà i tò intervent in di pagine de discussion o ciciarada (varda → come firmà i to intervent).
  • Te podaree trovà chichinscì la lista de tute i pagine de ajut che te spieghen la manera de lavorà in sul wikizzionari.

Se te voeulet fà di ciciarade sgenerai sora el wikizzionari scrìv in del Bar del wikizzionari
Se te voeulet fà di ciciarade sora di argoment de linguistica scrìv in del Crot di linguista

Learning Lombard (EN)Imparare il lombardo (IT)Imprender el lombard (LMO)

--Gat lombard (ciciarade) 11:19, 12 nov 2022 (CET)[rispond]

Trè robe[modifega]

  1. Per evità de impienì trop el wikizzionari de roba inutil scriv nò l'ortografia milanesa se la parolla l'è drovada domà in lombard oriental. (L'ortografia milanesa l'è drovada domà per el lombard ocidental; varda Jut:Grafie_acetade).
  2. I redirezzion se drouven domà per i variant ortografiche o dialetai. Se fomna l'è ona variant de femina la va ben la redirezzion e poeu però te gh'hee anca de scrivela in la tabella di variant de fomna alora. Ma pensi che a inn du parolle diferente siben che i gh'habien l'istessa etimologia. Per intendes fà minga la redirezzion de scagna vers cadrega, ma la va ben la redirezzion de destruvà vers destrugà. Per i cas dubi se po tacà ona ciciarada a proposit.
  3. I di vos di parolle (foeura che i redirezzion, quii coi definizzion per intendes) sgionta nò i grafie locai a la testa de la vos (per quell a gh'è sgiamò la tabella di variant), se de nò la riva la ven tropa longa e l'è on casot. Dopera domà i modei {{NOL}}, {{SL}} o {{NOL/SL}}.

Grazzie e bon lavorà! --Gat lombard (ciciarade) 15:01, 12 nov 2022 (CET)[rispond]

Grazia a tì per la spiegazion, vedi de sistemà la vos adess. --Laurbereth (ciciarade) 15:11, 12 nov 2022 (CET)[rispond]
Valla ben inscì, @Gat lombard:? --Laurbereth (ciciarade) 15:19, 12 nov 2022 (CET)[rispond]

Fomna /femina[modifega]

Mi hoo tirad in pee la vos femina deperlee perchè fomna o femina a inn do parolle diferente perchè a inn trop distante come parnonzia. --Gat lombard (ciciarade) 15:21, 12 nov 2022 (CET)[rispond]

Ghe cavi “femina” de la tabella di variant de fomna, donca? --Laurbereth (ciciarade) 15:24, 12 nov 2022 (CET)[rispond]
Si. Hoo giustad. On'altra roba: dopera "{{+tut}}" quand che te see sicur che l'è istess in tut i dialet orientai. Se de nò BG, BS, Cam ec.. "{{+}}" per on "dialet oriental minga specificad mej". Se te podet l'è mej a evità de scriver {{+}}. --Gat lombard (ciciarade) 15:37, 12 nov 2022 (CET)[rispond]
👍🏻 --17:01, 12 nov 2022 (CET) Laurbereth (ciciarade) 17:01, 12 nov 2022 (CET)[rispond]

Plurai[modifega]

Anca per i plurai a gh'è di sorte di pagine de redirezzion la sintassi l'è chichinscì--Gat lombard (ciciarade) 20:02, 12 nov 2022 (CET)[rispond]

Ah, propri convenient! Grazia anmò! --Laurbereth (ciciarade) 20:05, 12 nov 2022 (CET)[rispond]
Per vardà di esempi per ogni sorta de pagina a segonda de la part del discors varda i di Categorie--Gat lombard (ciciarade) 20:12, 12 nov 2022 (CET)[rispond]

Re:Ortografij[modifega]

La roba pussee importanta, l'è che 'l titol de la vos el sia scrivud con la voeuna di ortografie panlombarde acetade. I definizzion i gh'hann de vesser scrivude con l'istessa grafia del titol de la vos, ma se te minga bon de drovalla te podet drovà on'altra grafia, però domà voeuna de quei panlombarde e segnalà coi modei Modell:defNOL, o Modell:defSL. Se te see minga bon de drovà né la NOL né l'SL, te podet doperà anca quella milanesa, però el fin del wikizzionari l'è quell de scriver coi grafie panlombarde, donca te le segnalareet cont el modell Modell:G. Hoo scancellad l'ortografia milanesa de la tabella domà perché te l'hee drovada per el dialet oriental.--Gat lombard (ciciarade) 15:08, 12 nov 2022 (CET)[rispond]

Hoo capii. L’era ona parolla che cognossevi e gh’avevi de scrìvela giò ind ona quaj manera, oriental o nò. 😂 --Laurbereth (ciciarade) 15:11, 12 nov 2022 (CET)[rispond]

Infina[modifega]

Se te voeulet marcà la part del discors l'è mej a fàll foeura del ligam: '''[[fina#Averbi|fina]]''' <small>(averbi)</small> e minga '''[[fina#Averbi|fina (averbi)]]''' se denò l'è pussee brut de vedé. --Gat lombard (ciciarade) 11:43, 13 nov 2022 (CET)[rispond]

Mes in del dialet de milan l'è "mes" anca al plural (L'è inscì anca in su la Wikipedia https://lmo.wikipedia.org/w/index.php?search=mes&title=Special:Ri%C3%A7erca&profile=advanced&fulltext=1&ns0=1) , se in del to dialet se dis "mis" sgionta "|-MI|p" in del modell di dialet--Gat lombard (ciciarade) 13:05, 27 nov 2022 (CET)[rispond]

Hoo giustad la vos, và a vedé come l'è che hoo giustad. Se in del tò dialet a se dis "mis" al plural e l'è on dialet milanes de provincia l'è assee che trasformet {{dial|+BG}} in {{dial|BG|MI|p}} --Gat lombard (ciciarade) 13:16, 27 nov 2022 (CET)[rispond]

A pensi che quella sorta chì de pluraj faa cont i vocaj hinn dree a vèss on poo tucc desmentegaa ind i ultem vint agn, compagn de quell che l’è dree a succéd con la differenza che ona vœulta se faseva per duu/dò e trii/trè. Se vœuret, a pœudi marcàll coma arcaicismo, ma allora a dovràggh l’istess criteri tant robb gh’avarissen in teoria de vèss marcaa coma colloquialismi o italianismi, o proabilment tucc duu. --Laurbereth (ciciarade) 13:25, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
Come te voeulet, -MI|a, -MI|p o anca tucc du o ben -MI|a|p --Gat lombard (ciciarade) 13:27, 27 nov 2022 (CET)[rispond]

El "sal" l'è la "sal" in del to dialet? Perchè feminil?--Gat lombard (ciciarade) 13:07, 27 nov 2022 (CET)[rispond]

Mì hoo semper sentuu “la saa”, e par quell che soo el gh’avaria de vèss femenin anca par i orientaj. A pagina 84 del quart volumm del sò dizionari el Cherubin el ghe dis “la saa” anca lù; donca, pensi che tegnìll al mascolin el sia ona tendenza propri recenta che indubitabilment la rivarà coma associazion con l’italian. L’è praticament on discors compagn de quell che seri dree a fàtt chì de sora. --Laurbereth (ciciarade) 13:25, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
Hoo miss ona nota per el maschil/feminil --Gat lombard (ciciarade) 13:37, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
A post. 👍🏻 Hoo giontaa anca Bergom perchè a vardàggh chichinscì el parariss propri che ghe le tegnen al feminin anca lor. --Laurbereth (ciciarade) 13:43, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
L'è istess anca el/la mel --Gat lombard (ciciarade) 13:47, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
A l’è propri on peccaa perchè a vardàggh, oltra al faj che la lengua l’è adree a desparì, l’è giamò adree a pèrd di particolaritaa, carattaristegh e finezz che ghe conferiven bellezza, espression e unicitaa. Pensi che a vorè fàggh on bell mestee, quej robb chì compagn de “el saa”, “el mel” e “i mes” podarien vèss marcaa coma italianad o, per el manch, tendenz delbon moderni. Magara giontàggh ona sigla chichinscì de dovrà ind di situazion del gener el podaria vèss anca assee, @Gat lombard:. --Laurbereth (ciciarade) 14:35, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
El sariss on mester assee dificil desgià che la lengua l'è vegnuda de tanti part, voeuna de questa l'è l'italian, agh'è on monton de termin vegnud de l'italian. Putost te podet marcàll in del paragraf de l'etimologia. Scriv magara "la variant al maschil la ven de la lengua italiana". Se podarissen tirà in pee di modei per i etimologie. magara ona quaicoss compagn de {{etim|lmo|lengua|parolla d'origin}}. Mi ghe doo la precedenza a di alter mester ma se te voeulet fàll ti fàll pura. --Gat lombard (ciciarade) 14:44, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
Magara te juti mi a fàll, poeu te 'l doperet ti el modell. Mi sont minga inscì interessad ai etimologie. --Gat lombard (ciciarade) 14:47, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
L’è vera quell che te diset, ma pussee che ona quistion de importazion de di paroll che primma gh’eren nò, questa chì la me par ona situazion indova che la struttura, i pluraj e el gener grammatical de ona quaj parolla/grupp de paroll hinn dree a indàggh adree a la norma e a la manera de fonzionà de la lengua italianna, despess a ona fœusgia che in lombard la resulta artifizial e snaturada. A hinn duu lavô on zicch different, par coma la vedi mì. A bon cunt, mì de template a son minga tant prategh, e a ciamàtt de fammen sù vun me someja de dàtt de lavorà a posta, e el me pias nò. Se l’è assee par tì, ghe scrivarissi nomà dò righ mì a man ind la sezion de l’etimologia quand che trœuvi di cas compagn. --Laurbereth (ciciarade) 15:55, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
Mi a son minga on informatich, quell bravo l'è 'l sciking che 'l gh'ha però di metser pussee important de fà. In ogni modo hoo quasi tirad in pee el modell a la mia manera, poeu se podarà mijorà se gh'è on quaivun pussee prategh. --Gat lombard (ciciarade) 15:58, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
Fad varda Modell:etimologia--Gat lombard (ciciarade) 16:00, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
Fantastegh! Adess el prœuvi. --Laurbereth (ciciarade) 16:15, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
@Gat lombard:} gh’è de fàggh distinzion intra “de” e “da” con la NOL? A son minga segur. --Laurbereth (ciciarade) 16:34, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
Se te diset "de" in del to dialet l'è "de", se te diset "da" l'è da --Gat lombard (ciciarade) 16:35, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
Mì je disi tucc duu istess, ma me pareva de avè capii che la raison d'être de la NOL l’era de scrìv tucc a l’istessa manera. --Laurbereth (ciciarade) 16:45, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
La NOL la gh'ha di carateristiche panlombarde l'è domà parzialment egual per tucc. --Gat lombard (ciciarade) 17:24, 27 nov 2022 (CET)[rispond]

Modei esNOL, defNOL, tradNOL[modifega]

El modell esNOL se dopera per marcà l'ortografia e 'l dialet di esempi. El modell defNOL se dopera per marcà l'ortografia e 'l dialet di definizzion di parolle lombarde. El modell tradNOL se dopera per marcà l'ortografia e 'l dialet di traduzzion di esempi in lengua foresta.

Hem nan'mò pensad a on modell per l'etimologia, forsi quell che 'l va pussee ben l'è defNOL.

Se doperet on modell inscambi de l'alter l'è istess al vedéll però la diferenza l'è domà perchè in del temp che 'l vegnarà a podarissom pensà de doperà i modei per fà su di categorie. (magara "parolle voltade in NOL", dialet... ex.) te gh'hee minga bisogn de drovà el modell se te doperet la stessa grafia del titol de la vos. Doperel putost per marcà el dialet. A pensi che a ghe sia minga inscì tant bisogn per marcà i descrizzion di etimologie. --Gat lombard (ciciarade) 17:37, 27 nov 2022 (CET)[rispond]

Regoredes che se te cambiet el dialet in di definizzion a gh'è el modell defNOL --Gat lombard (ciciarade)

E foj comè a savè se ghe cambi el dialett? Me par che a scrìvegh con la NOL ghe saja minga tanta differenza, nò? --Laurbereth (ciciarade) 22:19, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
A ghe podariss vesser on poo de diferenza. Mi vedi ona quai diferenza perchè doperi el milanes de la cità. El dialet l'è indicad in di prime righe de la vos, de solit l'è el milanes se l'è indicad domà quell. Se te see nò se te cambiet el dialet marcà istess el tò dialet come defNOL|MI|p o defNOL|BG o quell che l'è o anca defNOL|- per on ocidental minga specificad mej --Gat lombard (ciciarade) 22:24, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
Vorevi dovràggh fomna perchè avevi faa sù la pagina e donca me pareva ona bonna occasion par linkàgghela. A savarissi minga coma marcàll el mè dialett, perchè pussee che on dialett a gh’hoo on idiolett a quell pont chì. Hoo ciapaa sù on poo de robba de on poo tucc, praticament. --Laurbereth (ciciarade) 22:33, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
El fondament de la toa gramatica l'è ocidental, donca l'è ocidental, anca se t'hee ciapad di parolle orientai. Ma anca i dialet di paes tacad a al fium ada a inn inscì. --Gat lombard (ciciarade) 22:37, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
Ocidental, o al massim milanes de provincia. A scriver domà ocidental l'è assee e te fallet nò. T'hoo metud el modell in de la toa pagina utent, se te 'l voeulet nò te podet levàll. --Gat lombard (ciciarade) 22:39, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
Dopera anca i parolle orientai se te voeulet, el favorìss l'union de la lengua --Gat lombard (ciciarade) 22:44, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
Lassàggh nomà occidental inscì el me pias minga tant, onestament. Se a se pœu ghe mettarissi milanes de provincia, se propri gh’hoo de avègghel anca mì el template. Sedenò preferissarissi cavàll, se l’è nò on problemma par tì. --Laurbereth (ciciarade) 22:56, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
L'è minga on problema se te tiret via el tò template, l'è pussee important marcà el dialet in di definizzion se te podet in la manera pussee specifica che l'è possibil anca per di reson de insegnament del lombard --Gat lombard (ciciarade) 23:06, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
In ogni modo precupes minga se te se minga bon de marcà el dialet, ma se te podet fàll. El tò l'è on dialet soratut ocidental e soratut milanes. --Gat lombard (ciciarade) 23:17, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
Esempi:
# definizzion 1 in ocidental minga specificad mej{{defNOL|-}}
# definizzion 2 in valassines{{defNOL|Vls}}
# definizzion 3 in bergamasch{{defNOL|BG}}
# definizzion 4 in oriental minga specificad mej{{defNOL|+}}

Se a ghè bisogn podom sgiontà anca on dialet de koiné in di modei. Per adess el gh'è nò.--Gat lombard (ciciarade) 22:32, 27 nov 2022 (CET)[rispond]

Noeuva opzion +- in di modei[modifega]

Hoo fad tut quell che l'è era possibil. Hoo sgiontad l'opzion +- in di modei (varda Modell:defNOL).

A la fin de la fera prepocupes nò se te se minga bon de marcà el dialet in manera precisa (a gh'è nagot de mal a havégh on dialet me'sciad) ma a l'istess temp ten in cunt che compù te seet precis compù l'è mej. A se pò marcà el dialet come milanes de provincia, ocidental o anca mist ocidental/oriental. El po vesser important per quei che a inn 'dree a imprender el lombard. Grazzie e bon lavorà! --Gat lombard (ciciarade) 23:48, 27 nov 2022 (CET)[rispond]

Inlora, se te vœutt mì pœudi: generalment marcà la mea manera de parlà ind i parnonzi coma milanes de provincia – degià che pù o manch a vardàggh a quell che gh’è scrivuu chichinscì e che l’è giamò marcaa coma milanes a vedi che gh’è pocch delbon che ghe balla – e ind i definizion pœudi o tegnìggh anmò l’istessa robba o mèttegh che la definizion l’è stada scrivuda ind ona variant mista se me ven de dovràggh tropp paroll che hoo imprenduu di mè parent che vegnen/vegneven di band orientaj. Se a copi on quajcoss de di vegg dizionari o di font che hoo trovaa in gir ind dij olter parlad senza “adattàjj” a l’us che gh’hoo de parlà e scrìv, ghe marchi giò el dialett original de l’autor, se le soo. Però, se l’intenzion l’è quella de fà ciarezza inscì de fazilità l’imprendiment de la lengua par quij che la cognossen nò, e se te gh’hee piasè de avèggh la mea opinion, pensi che mèttegh el dialett anca ind i definizion el saja on poo tropp, e che la cossa la podariss potenzialment trà de confusion soratutt propri a quij che hinn dree a imparà. Te foo on esempi: in quella pagina chì a gh’è trè definizion; dò hinn staa scrivuu de mì ma, per ona quaj reson, te j’hee marcaa tutt dò ‘me duu dialett despartii; la terza, inveci, l’è stada scrivuda de on’oltra personna, ma lù chì l’ha nomà ditt on quajcoss ch’a avaria poduu dì anca mì propri istess istess, e la soa definizion l’è marcada ind on olter dialett anmò. A pœudi capì se ghe fudess ballaa dent la grammatega, e che donca vun el riva chichinscì e el tacca a lênsg di differenz compagn de, soo minga, “arc mageghe” inscambi de “art magegh”, o “lor i gh’ha” inveci de “lor gh’hann”, ma quest chì el me par minga propri el cas. Tutt i lengov gh’hann de dialett, ma mì ins i olter Wikizionari hoo gnanmò vist nissun a marcà giò che la definizion l’è ind el dialett de East London perchè l’autor el gh’ha scrivuu mate inscambi de dude. --Laurbereth (ciciarade) 09:07, 28 nov 2022 (CET)[rispond]
Capid, però l'è anca vera che anca in su wikipedia a inn marcade in di templeit i dialet se l'è possibil (varda i categorie https://lmo.wikipedia.org/wiki/Categoria:Articoi_in_Lombard_Ocidental). Poeu anca per el fat che 'l dizzionari l'è minga complet se vun el lensg e 'l conoss nò la parolla el sà pù indove andà a cercàlla se 'l sa no el dialet che l'è. Però podarissom fà on cambiament piscinin in di templeit. Magara marcà el dialet milanes come "Ocidental MI" e minga domà come "MI" perché a la fin la diferenza fondamental l'è quella infra ocidental e oriental. Mi son de l'ideja de sgiontà al massim la scritura Ocidental e Oriental, podom fàll. El mè parer l'è quest-chì, ma se te voeulket fà di cambiament pussee net gh'è bisogn decider a livell de comunità. (→ Wikizzionari:Sondagg). Se te voeulet taca a parlànn anca coi alter. --Gat lombard (ciciarade) 10:14, 28 nov 2022 (CET)[rispond]
Hoo mijorad i modei, con la scritura oriental, ocidental Fet Fad-Fait! --Gat lombard (ciciarade) 10:53, 28 nov 2022 (CET)[rispond]
@Gat lombard: Nò, ma quell el va ben, a vardà anca a quell che fann ind i olter lengov. Quell che disi l’è che credi che el saja assee marcàggh giò la parnonzia general di paroll inscì de savè ‘me dìjj oviament, e mèttegh la/i variant prenzipal/j indova che el vocabel l’è soratutt spantegaa in coo a la vos, compagn de quell che hemm giamò faa par fomna. Inveci, pensi propri che marcà l’idiolett de l’autor – perchè pù o manch chichinscì semm dree a parlà de quest – a ogni riga de definizion el saja minga nomà eccessiv e disorientant, ma anca in contrast con quij che me par de capì sajen i vost obiettiv a giudegà di discussion che vedi che sii dree a fà chichinscì delzadess, e cioè de portà pussee union a l’interna de la lengua scrivuda cont el dovràggh nomà di grafij pan-lombard insù quell sitt chì. Se gh’hoo anmò de mèttegh on template par dìggh che sont adree a doperà el milanes del Laurbereth tutt i vœult ch’a scrivi dò righ, pensi che scrìv con la NOL inscambi che con di grafij pussee fonetegh el serva minga a tant. --Laurbereth (ciciarade) 11:59, 28 nov 2022 (CET)[rispond]
A proposit de quest argoment chì se gh'havariss de dervì ona discussion, perchè de sicur se trovarà on mucc de opinion diferente. El mè parer l'è che l'obietiv l'è quell de unì la lengua, ma incoeu la lengua l'è minga unida, perché a gh'è i dialet e la NOL seconda mi l'è ona grafia parzialment fonetica, la scriver lombard l'è manch fonetica de la NOL. A segonda de la soa manera de vedè ognidun el gh'havarà on penser diferent. La mia manera de vedé la stà in mez infra la manera de vedé de ona lengua unica opur de ogni dialet deperlù. Se te vardet la wikipedia emiliana, lee la gh'ha di sota wikipedie ciascheduna per ogni dialet. El wikizzionari lombard inveci el gh'ha minga di sotwikizzionari. L'è unich ma cont el marcà i dialet che l'è on mester de mez infra l'havégh i sotwikizzionari e 'l negà i diferenze dialetai, per quest el po vesser drovad tant per i dialet deperlor tant per la lengua intrega. Quest-chì l'è 'l mè penser ma te podareet trovà di penser de tante sorte.--Gat lombard (ciciarade) 13:17, 28 nov 2022 (CET)[rispond]
In tute i manere a l'è pussee important marcà el cambi de grafia putost che 'l cambi de dialet.
De fat in sui istruzzion a gh'è minga scrivud che l'è obligatori marcà el dialet ma la grafia e domà se la muda rispet al titol de la vos. (→ Jut:Domande_frequente_sora_la_lengua_lombarda#El titol d'ona vos l'è scrivud in d'on'ortografia e mi voeuli drovà on'altra ortografia acetada per scriver i definizzion, cossa gh'hoo de fà?) --Gat lombard (ciciarade) 13:25, 28 nov 2022 (CET)[rispond]
Femm inscì, @Gat lombard: mì poeudi pù o men tegnìggh bon i criteri che t'hoo scrivuu chì desora; a pensi che i vaghen ben. L'unega robba l'è forsi che pensavi minga de vèss dree a cambiàggh el dialett degià che avevi nomà dovraa ona paroletta pussee oriental par linkàghela on poo in gir. A bon cunt, se te ghe cavet "fomna" e te ghe mettet dent "donna", credi che tutt dò i definizion poeuden giamò vèss on quajcoss che t'avariet poduu scrìv/dì anca tì che te parlet el milanes urban.
Intuitù del rest, poeù, a l'è normal che ind el vìv de tucc i dì i personn di voeult gh'aiven dij opinion e pensee on zicch descompagn, ma tì te seet minga adree a parlà maa e la toa posizion l'è comprensibel. --Laurbereth (ciciarade) 22:10, 29 nov 2022 (CET)[rispond]
Mi in del scriver di volte doperi di parolle minga milanese, ma semper ocidentai, donca arente al milanes. Se te droeuvet ona parolla oriental, magara sgiontaghela in sul wikizzionari inscì l'è possibil savé 'se l'è. --Gat lombard (ciciarade) 22:17, 29 nov 2022 (CET)[rispond]

-nn → -gn[modifega]

El me par minga ona forma iregolar perchè la ghe va adree a ona regolla (Apendice:Plural di nom in lombard) --Gat lombard (ciciarade) 20:18, 27 nov 2022 (CET)[rispond]

mester del plural metafonetich[modifega]

El me par che'l plural metafonetegh gh'entri nagot con l'etimologia, donca el gh'ha de stà nò dent in del paragraf de l'etimologia. L'è asssee a meter i modei de la provincia. --Gat lombard (ciciarade) 20:20, 27 nov 2022 (CET)[rispond]

Sì, te gh’hee reson. Ghel mettaroo sotta a la tabella di variant anca mì, inlora. Par i parnonzi, inveci, qual di dò a se gh’avariss de marcà giò, teoricament? Ind el cas de quij paroll lì che terminen in ann/agn me vegnarissi de dìjj in dò maner different a segonda se i sajen de denanz o a ona vocal o ona consonant. Che criteri te ghe dœuvret, per el solet? --Laurbereth (ciciarade) 20:48, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
Quei che cambien a segonda de la vocal che la ven dopo mi je ciamariss forme eufoniche ma a son minga on espert de linguistica. Je hoo sgiamò tratate in questa manera chì.--Gat lombard (ciciarade) 20:51, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
Varda come esempi la parrolla "con"--Gat lombard (ciciarade) 20:52, 27 nov 2022 (CET)[rispond]
Ghe sont indaa adree al tò esempi, ma seri dree a pensà che ghe ne sariss delbon ona motta de quij cas chì. Soo minga se stà lì a marcàjj giò tucc tutt i vœult el saja ona bonna idea. Anca “omen”, per esempi, me vegnarissi asquas de dìll /'ɔmɛ̃:/ se el ven primma de ona consonant. Ma magara son nomà mì che hoo inviaa a parlà ind ona manera on poo tropp “esotorega”. --Laurbereth (ciciarade) 21:11, 27 nov 2022 (CET)[rispond]

dagn[modifega]

Hoo cambiad on quaicoss perchè a Milan se po dì tant "dagn" 'me "dann", a diferenza de "ann"--Gat lombard (ciciarade) 20:55, 27 nov 2022 (CET)[rispond]

Dialet marcad in la sezzion "sinonim"[modifega]

A marcà el dialet in la sezzion sinonim se fà trop casot, soratut se a ghè tamnti sinonim. Se vun el veoul vedé el dialet el ghe clica su. Se propi te voeulet fàll met i note (→ ) . Mi le foo mai.--Gat lombard (ciciarade) 20:58, 27 nov 2022 (CET)[rispond]

Per esempi a marcà i dialet in di sinonim in "monton" el ven foeura on rebellot perchè a ghe n'è tanti. --Gat lombard (ciciarade) 21:04, 27 nov 2022 (CET)[rispond]

A pensavi de tirà dent el <references/> in del modell -note- in manere che al vorèll se podariss fà on quader dervibil e sarrabil per i note, con la possibilità de scernì de havèghel in partenza sarrad se 'l dà fastidi. --Gat lombard (ciciarade) 21:18, 27 nov 2022 (CET) Adess ghe proeuvi--Gat lombard (ciciarade) 21:18, 27 nov 2022 (CET)[rispond]

Hoo lassad perder, spetom on quaivun pussee pratich. De tute i manere a l'è nò ona roba inscì importanta adess --Gat lombard (ciciarade) 21:39, 27 nov 2022 (CET)[rispond]

Replicà[modifega]

A vardà el dizzionari del Cherubini , pag 35, Vol 4 me par che repihà (repïa) e replicà a sien do parolle diverse e né variant nè sinonim. --Gat lombard (ciciarade) 18:00, 4 des 2022 (CET)[rispond]

Repià el ghe le dœuvra el Porta. L’hoo minga trovaa ins el Cherubin; donca, a soo nò ‘se el dis lù. El Porta el ghe le mett par dì replicà ‘me se fà ind i dialegh, però. Per esempi: “‘blabla,’ l’ha repiaa lù.” --Laurbereth (ciciarade) 18:04, 4 des 2022 (CET)[rispond]
Coerent anca col Cherubini che 'l dis ripihà = "riprendere" in italiano (= tacà de noeuv a parlà in quell cas chì), in tute i manere minga sinonim de replicà (=fà an'mò diverse volte)--Gat lombard (ciciarade) 18:10, 4 des 2022 (CET)[rispond]
Mì, muso duro tant e quant e lu,
respondi: Ovì, ge suì moà, perchè?
Perchè, el repia, voter famm Monsù
l’è trè giolì, sacher Dieu, e me plè.
O giolì o non, ghe dighi, l’è la famm
de moà de mì, coss’hal mò de cuntamm?
El ghe le dœuvra inscì lù. --Laurbereth (ciciarade) 18:12, 4 des 2022 (CET)[rispond]
Perchè, el repia, voter famm Monsù (= in italian: Perché, lui riprende, voi farmi monsignore) --Gat lombard (ciciarade) 18:15, 4 des 2022 (CET)[rispond]
Anca in italian replicare el pœu vorè dì rispondere/controbattere a vardà a quell che ghe disen chì. Ma se te penset che gh’aiva fallaa, scancellel pur. --Laurbereth (ciciarade) 18:24, 4 des 2022 (CET)[rispond]
A pensi che coi poesie te Porta te see pussee espert tì, mi je lensgi mai. A inn dificil de capì rispet al lombard del dì d'incoeu. Però a vardà el dizzionari l'è ciar che repihà l'è diferent de replicà come parolla anca se in del cas de la poesia del Porta voeuna la pò andà per l'altra. Hoo giustad mì, varda replicà e repihà. A bon cunt repihà e replicà parzialment sinonim ma minga variant de l'istessa parolla. --Gat lombard (ciciarade) 18:28, 4 des 2022 (CET)[rispond]
Ok, a post inscì inlora. Mej tegnìjj despartii. --Laurbereth (ciciarade) 18:30, 4 des 2022 (CET)[rispond]

Trii robete[modifega]

  1. Al sgiontà i note te gh'hee anca de sgiontà anca <references/> se de nò i note a i vànn in fond a la pagina. Hoo giustad mì, và a vedè.
  2. El modell {{dial| anca se te scrivet domà "MI" senza el men denanz el và istess.
  3. Se te scrivet MI|p|MI|a la ven longa. l'è mej a scriver MI|a|p.
  4. quand che te tiret in pee i redirezzion, desgià che te see lì l'è mej che te impienisset el modell redirezzion con la part del discors. (Varda Modell:redirezzion). A l'è ona roba piscinina ma te see minga obligad a fàll. --Gat lombard (ciciarade) 21:31, 4 des 2022 (CET)[rispond]
    A pensavi de avègghel mettuu el <references/>, didn’t I? --Laurbereth (ciciarade) 21:33, 4 des 2022 (CET)[rispond]
Forsi si, magara intanta che mi seri 'dree a scrivet a tì.--Gat lombard (ciciarade) 22:51, 4 des 2022 (CET)[rispond]
Ma sì, el pœu capità. Anca mì despess a s’incorgi de avè faj dij erroritt e quand che el me ven in ment a voo indree a corrèggej. De tucc i maner, grazia per stàmm adree a quell che foo e spiegàmm coma fà sù i robb giust chichinscì; a speri de vèss minga dree a fàtt dannà tropp. --Laurbereth (ciciarade) 17:34, 6 des 2022 (CET)[rispond]
L'è natural, el wikizzionari l'è on proget dificil de tegnì in pee, per via di tanti dialet e per el fat che el lombard l'è minga insegnad a scola. Intratanta te se impratichisset. El wikizzionari in lengua lombarda a l'è on proget unich in del mond di wikizzionari regionai vista la dificoltà in del gestì ona lengua soradialetal. --Gat lombard (ciciarade) 17:51, 6 des 2022 (CET)[rispond]

verb iregolar[modifega]

Ti te sarisset bon de dì in dialet bergamasch quai a inn i participi passad iregolar (per compilà i tabelle chichinscì col dialet bergamasch)?--Gat lombard (ciciarade) 12:32, 8 des 2022 (CET)[rispond]

Ciao. Mì el bergomasch el capissi anca ben a bon cunt, ma quell che te me domandet l’è on lavorà de finisia indova che proabilment a servaria on bergomasch ver par dàtt ona resposta giusta, e nò vun tarocaa compagn de mì. Francament mì foo propri fadiga a despartìjj quej robb chì e a capì de che banda de l’Adda gh’avarien de vegnì. L’unega cossa, forsi, a dàggh on’oggiada a la pagina, a hinn i partizippi di verb compagn de indù/condù/sedù/etc. indova che me parariss che el Cherubin je faga con la -u-, e donca indutt e condutt inscambi de indott e condott. Ma anca questi chì hinn anmò di partizippi milanes. --Laurbereth (ciciarade) 13:56, 8 des 2022 (CET)[rispond]

Sgià bella /sgiamò[modifega]

A inn dò parolle deperlore minga di variant perchè "bella" e "mò" a inn trop diversi vun con l'alter. Inoltra se "sgià bella" l'è fada su de dò parolle l'è ona locuzzion averbial e minga ona averbi (templeit {{-locavv-}} o {{redirezzion|locavv}}). Comunque hoo giustad.--Gat lombard (ciciarade) 23:27, 8 des 2022 (CET)[rispond]

A dìlla tutta savevi nò coma scrìvej, e inlora j’hoo tegnuu destacaa. A bon cunt, se te vardet i parnonzi che hoo marcaa giò, te pœudent vedè che lor je disen asquas ‘me se a fudessen ona parolla unega, compagn de giamò (che a bon cunt l’è anca lù on già+mò). Se podariss anca spellàjj “sgiabella” e “sgiabelle” a vorè vardàggh. Dimm tì. --Laurbereth (ciciarade) 08:07, 9 des 2022 (CET)[rispond]
Le soo nò. Gh'hem de spetà i ann che vegnen e on quaivun pussee pratigh. L'è possibil anca che sien acetade tute e do i version. Mi marchi la parolla come "de controllà". Disaria de pensàgh pù e passà a ocupàss de alter parolle. --Gat lombard (ciciarade) 09:57, 9 des 2022 (CET)[rispond]
On'altra roba de l'è che in NOL i "e" del dialet bressan resten "e" donca l'è "enancc" e minga "inancc", "en" e minga "in" e poeu a gh'è la convezion de scriver in del e minga "ind el".--Gat lombard (ciciarade) 09:57, 9 des 2022 (CET)[rispond]
Me par de capì che la bellezza de la NOL la staga anca ind ol faj che la grafia la gh’aiva anca di “nivej” — par ciamàjj inscì — e che donca la daga la libertà al/ai scriccior de dovràjj a segonda de la situazion. Se see dree a mandà inanz ona pagina ins ol Telegramm — o olter social compagn — che la gh’ha coma target principal domà l’utenza de ona provincia, dovràggh ona forma pussee morbida el gh’havaria de vèss okay. Chichinscì e ins la Wiki, però, mì ghe doperaria ona forma pussee streccia, degià che a hinn on’enziclopedia e on dizionari che pœuden vèss consultaa a nivell pan-lombard.
Pensi che pù o manch tucc dò i robb che t’hee menzionaa ghe finissen dent in quell discors chì. Anca mì quand che ghe scrivi -in- ghe disi soratutt /ãː/ — e donca anca ind i paroll derivaa — ma se scrivessi -an- e -ananz- ghe daria ona reson a quij che le disen minga compagn de mì de grattàss ol coo in confusion quand che hinn ins on’enziclopedia soratutt par lênsg dij informazion. Istess discors par i -ind-, che refletten on lavorà che la gent la fa sù ind di maner on zicch divers a segonda del dialett ch’a parlen. Per esempi, ind l’articol in bressan che son dree a sistemà, l’autor despess el ghe dis “endèna” par dì “ind ona”, ma l’è ona situazion indova che mì ind ol parlà ghe disaria normalment domà “in ona”. A hinn tucc di robettinn piscininn che ne fann vasinà ind ol scrìv, e el vutta ancasì a identifigà mej l’articol determinativ se ol scriccior l’è dree a dovrànn on olter respecc a quell che te see normalment usaa. Per esempi, se mi vedi -ind ol- el lensgi anmò /ãːˈdal/ coma sont usaa mì a parlà indipendentement del spelling che l’autor el ghe dœuvra par l’articol e apost; inscambi, se vedi -in dol- me ven giamò de lênsgegh dent /ãːˈduːl/ e donca el me podaria sconfônd.
A bon cunt, quest chì insemma ai -œu- scrivuu inscì je vedi anca tucc coma di lavô d’elegantaria che ghe dann on’aria de bellezza e finisia a on test scrivuu --Laurbereth (ciciarade) 13:19, 9 des 2022 (CET)[rispond]
@Laurbereth: se scriv "oeu" domà perchè l'è pussee facil de vesser scrivud con la tastadura italian del compiute, rdonca sì, -œu- l'è domà "finisia"a svantagg de la velocità de scritura. Mi son minga tirad denter in di proget di pagine del telegram, l'unich proget che gestissi l'è el wikizzionari. In del scriver la NOL in sui proget wiki ghe se va adree ai regolle de la NOL standard che la preved minga che ti te scrivet "incoeu" se te diset "ancoeu" desgià cha la NOL a la mia manera de vedé l'è on compromess infra la parlada local e la comprensibilità panlombarda (anca se naturalment se te scrivet "incoeu" - tant 'me "ancoeu" e "encoeu" - l'è an'mò lombard, ona messedada de dialet ma puranca lombard, ma che, anzi ae l và vers ona ipotetica koiné panlombarda de che a serom giusta 'dree a parlà in sul grot de la Wikipedia). Te podet scriver el tò dialet, el dialet milanes o anca on dialet mis'ciad, el resta semper lombard. In su la wikipedia lombarda a gh'è on' utent minga italian che l'ha imprendud el lombard che 'l scriv cont on sò lombard mes'ciad per esempi.--Gat lombard (ciciarade) 13:39, 9 des 2022 (CET)[rispond]
endena in NOL el gh'ha de vesser en de 'na (NOL dialet bressan).--Gat lombard (ciciarade) 13:47, 9 des 2022 (CET)[rispond]
Francament quell che soo de la NOL el ven de la soa pagina ins la Wiki e de quell che hoo lensgiuu chichinscì; in quant al rest, a se son proabilment traa adree i us che avevi giamò ciappaa a scrìv con l’ortografia classega. Donca scolti quell che te diset tì in sù quella quistion chì in particolar, degià che te gh’hee pussee esperienza. Però oviament, intuitù de l’articol in bressan, ol problemma el resta anmò quell de primma: se la manera de mètt giò ona pagina l’è tropp fosgiada adree a la manera de parlà de l’individov, quij che riva dopo e che ghe vœur giontàggh ona quaj informazion — magara anca importanta — hinn forzaa a fàll anmò ind la manera de parlà de l’autor per di reson di consistenza stilistega, e se a cognossen nò ol bressan proabilment le lassarann istà inscì coma l’è per agn anca se gh’è dent dij erroritt o imperfezion.
Hoo minga ben capii quell te diset de la koinè, però. A bon cunt, anca tì te scrivet cont i zetta e te m’hee dij che te parlet ol milanes urban, ma mì pensavi che i /t͡s/ e i /d͡z/ la gent a Milan ind ol parlà ghe je fasess pù al dì d’incœu. --Laurbereth (ciciarade) 15:05, 9 des 2022 (CET)[rispond]
In quant ai regolle de la wikipedia per la gestion di dialet te gh'heet de parlànn con l'aministrador "Sciking" in su la wikipedia. I "zz" se pronuncen a MIlan istess de "ss". La prononzia la cambia a partì de la Brianza.--Gat lombard (ciciarade) 15:28, 9 des 2022 (CET)[rispond]

Apendice:Come voltà in Noeuva Ortografia Lombarda el dialet milanes scrivud con l'ortografia milanesa: questa chì l'è ona tabella che hoo tirad in pee mi per jutà a passà de l'ortografia milanesa a la NOL.--Gat lombard (ciciarade) 17:08, 9 des 2022 (CET)[rispond]

Hoo integraa l’articol in bressan cont i criteri che te m’hee daj tì: famm savè se te’n penset. In quant a quell che serem dree a dì primma, se tì te scrivet giamò i zetta quand che te je parnonziet ind ona manera differenta e te ghe tacchet i -e adree ai pluraj femenin quand che par tì a hinn mud, a se podariss dì che, a bon cunt, te sajet giamò adree a scrìv ind ona koinè scrivuda che la reflett forsi nomà parzialment la manera de parlà che te gh’heet. A la lus de quest, scrìvegh “incœu” inscambi de “ancœu” o “ind ol” per “an dal” a l’è nò inscì out of line con la trajettoria general del progett, par coma la vedi mì, e el podariss anca vèss veduu coma on sò nivell suzzessiv ind ona quaj manera. Ma naturalment, a l’è minga che te gh’aivet per forza de pensàlla compagn de mì. --Laurbereth (ciciarade) 18:00, 9 des 2022 (CET)[rispond]
zz e ss in milanes a in l'istessa roba in termin de pronuncia, tant me la "c" e la "q" in italian. Tut el rest che te feet l'è minga contra la NOL ma l'è contra la NOL in dialet bressan. No l'è pù bressan. In ogni modo parlen cont el Sciking perchè ghe stoo adree soratut al wikizzionari. Parzialmet te gh'hee reson. La NOL l'è parzialment ona koiné però ti te 'l see che in lombard ocidental te lensget nò i -e a la fin del feminil, inveci a gh'è minga de regolle che disen de lensger "a" inscambi de "i" per "incoeu".--Gat lombard (ciciarade) 20:38, 9 des 2022 (CET)[rispond]
Son minga bon de capì el mester che t'hee fad perché a conossi nò el dialett bressan. Ma de sicur t'hee scrivud in Lombard. --Gat lombard (ciciarade) 20:43, 9 des 2022 (CET)[rispond]

nà e nì[modifega]

Anca questi in su questi chì mi gh'havariss di dubi, magara de scriver con l'apostrof 'nà e 'nì e vedei come scurtament local de annà e vegnì. A ghe volariss el parer di lenguista. Per adess a disaria de lassà 'sta e tirà inanz che gh'è di robe pussee importante de fà.--Gat lombard (ciciarade) 20:52, 9 des 2022 (CET)[rispond]

Ancapoeu[modifega]

Te segnali che 'sta parolla chì l'era stada tratada come do parolle deperlore in la vos anca "an'". Soo nò qual è la manera mijora. Gh'hem dò manere, voeuna l'è quella de trati come parolle deperlore, l'altra come parolla unica o al massim come locuzzion. L'important l'è che a ghe sia la coerenza. Desgià che 'l va ben in tute i manere e mi savariss nò 'se fà te 'l segnali. Poeu fà ti 'me te credet che 'l sia mej. --Gat lombard (ciciarade) 15:24, 17 des 2022 (CET)[rispond]

Grazzia per la segnalazzion. Hoo pensad de tegnìj tacade nomà perchè havevi vist che ancamò l’è scrivud inscì anca lu, e la me pareva una situazzion compagna. --Laurbereth (ciciarade) 15:33, 17 des 2022 (CET)[rispond]
Compagna con la diferenza che "ancamò" e i sò scuratmant i esisten in tuta la lombardia diversament de "anca pò". L'important l'è in ogni modo el giustà con coerenza. --Gat lombard (ciciarade) 15:36, 17 des 2022 (CET)[rispond]

In del temp che 'l vegnarà ti te acetarisset de vesser candidad come aministrador?[modifega]

--Gat lombard (ciciarade) 16:52, 24 des 2022 (CET)[rispond]

Ciao, @Gat lombard:, grazzia per la considerazzion. Ma diset in sul Wikizzionari o in su la Wikipedia? Pensi che el pœuda depender de quant temp gh’havaroo quand che — o se — se prestarà l’ocasion, e de quell che un ministrador el gh’havaria de fà. Oviament, prima de spender parolla, volarissi valutà ben la situazzion. --Laurbereth (ciciarade) 11:33, 26 des 2022 (CET)[rispond]
Alora, mi disi per el Wikizzionari, a gh'è minga tant on problema de temp, desgià che te see minga obligad a comparì in sul wikizzionari ogni dì e nanca ogni setimana. El problema l'è soratut quell che on aministrador el gh'ha de fà. Te gh'hee de conosser i regollament o per el manch savé che gh'inn di regolament, di pagine de ajut e andà a lensgei per aplicai al cas che ghe ne fudess bisogn. On'altra roba de savé l'è che sora el Wikizzionari che el proget di proget che l'è Wikimeta che 'l sorintend tut i proget de la Wikimedia fondation.
Mi credi che 'l bisogn principal del wikizzionari l'è quell de havégh di aministrador per intervegnì pussee a la svelta se 'l gh'havèss de capità on vandalismo e poeu quell de spostà i vos. Se te troeuvet di error de te voeulet spostà i vos te podarett fàll ti senza domandàll a mì.
A bon cunt el problema l'è minga se te gh'è o te gh'hee nò el temp, ma putost se te see bon de dìgh on quaicoss a on quaivun che 'l te podariss domandà on quaicoss a proposit del wikizzionari. Per esempi se mi conossi nò on quaicoss de la Wikipedia voo a domandàghel ai aministrador de la wikipedia e me speti che sien boni de jutàm. Se te see minga bon de fornì i informazzion a on quaivun che t'je domanda, l'è minga on problema gram, l'è domà che a bon cunt fèm ona figura minga inscì bella come proget de Wikizzionari, ma minga per quest che seet andad contra a on quai regolament. Te see minga obligad a comparì in sul wikizzionari. L'è assee che ghe sia asee de aministrador per tirà inanz el proget.--Gat lombard (ciciarade) 12:34, 26 des 2022 (CET)[rispond]
Quell che te diset l’è comprensibel. A ghe daroo un’oggiada a quei pagine lì, e pœu valutaroo la toa parposta. In quant a la presenza, pensi minga de riessì a vesser pussee ativ de quell ch’a son sgiamò, anca perchè sont istait relativament liber in quii mis chì. Ma se te me diset che el saria nò un problema sem a post inscì. --Laurbereth (ciciarade) 11:25, 27 des 2022 (CET)[rispond]

Spert/espert[modifega]

Sper e spert i gh'hann l'itsess significad opur du significad diversi?--Gat lombard (ciciarade) 13:58, 28 des 2022 (CET)[rispond]

Pensi de sì. Hevi trovad “spertisia” in la vos art; ol rest sont andait a vardàll in sul Melchiorri. --Laurbereth (ciciarade) 14:05, 28 des 2022 (CET)[rispond]

Modell:MILCLASS[modifega]

Hoo vist che t'hee cread el noeuv modell MILCLASS. Mi credi che come nom el vaga minga ben "MILCLASS" perchè l'è sul gust del modell "NOL" che 'l gh'ha dent anca la categoria "Parolle in noeuva ortografia lombarda". Inveci per i tabella a gh'hem minga bisogn de modei con dent di categorie. Per queat hoo tirad in pee on modell noeuv "Milanesa classica".

Se podariss meter dent quell modell in di tabelle noeuve. El problema però l'è per tute i tabelle vegge. Gh'havarissom de ciamà l'intervent d'on bot. --Gat lombard (ciciarade) 15:27, 1 gen 2023 (CET)[rispond]

L’hoo voltad in d’un redirect; pensi che el sia mej havégh minga trop template che fann l’istess lavorà. Bon ann. 🙂 --Laurbereth (ciciarade) 15:30, 1 gen 2023 (CET)[rispond]

theatre[modifega]

Per i parolle foreste compagn de theatre fem nò i pagine de redirezzion ma domà i pagina ordinarie. A lavorà coi pagine de redirezzion l'è dificil e je fem domà per el lombard. Varda l'esempi di pagina de comprare, comprare e fà compagn de lore.--Gat lombard (ciciarade) 19:52, 1 gen 2023 (CET)[rispond]

A proposit de la discussion in del bar[modifega]

A proposit de la discussion in del bar sora el nom de la vos a torni a domandàt se te gh'hee intenzion de acetà de diventà aministrador. El problema l'è che quest-chì l'è on mester longh e mi voeuli minga metes adree a spostà i vos opor a havégh on frach de redirezzion de scancellà perché segond mi el mester pussee important l'è quell de creà di vos noeuv. Donca fàm savé se te voeularee vesser on aminisstrador o domà on "spostador" de vos. --Gat lombard (ciciarade) 19:11, 2 gen 2023 (CET)[rispond]

@Gat lombard: comprensibel. Pœudi anca pensàgh seriament. Vedaroo. --Laurbereth (ciciarade) 21:05, 2 gen 2023 (CET)[rispond]

pagn → pann[modifega]

Me son incorgiud adess che quand che t'hee tirad insema i contegnud de "pagn" in "pann" t'hee minga citad la sorgent. El problema l'è che l'è vera che i contegnud del wikizzionari a inn liber però a inn sota i termin de la Jut:Test_de_la_GNU_Free_Documentation_License. O ben te podet copià quell che te voeulet d'ona pagina del wikizzionari a l'altra ma te gh'hee de minzonà la pagina sorgent. Se te 'l se recordet te 'l fee in de l'oget, se de nò te 'l fee dopo in de la pagina de ciciarada. L'è ona quistion de rispet de la licenza, anca se l'è minga ona roba inscì pesanta 'me copià di robe protesgiude de dirit d'autor. l'è did anca chichinscì. --Gat lombard (ciciarade) 19:45, 2 gen 2023 (CET)[rispond]

Font[modifega]

Quand che l'è possibil ricordes de sgiontà i font, almen per i vos de la lengua lombarda. Ten a ment che 'l wikizzionari, tant 'me la wikipedia l'è ona font secondaria e i informazzion i gh'havarissen de vesser el pussee controllabil possibil. --Gat lombard (ciciarade) 14:29, 7 gen 2023 (CET)[rispond]

Te seet aministrador[modifega]

Ciao, jer hoo comunicad mi la toa elezzion ai steward de wikimeta e adess te seet aministrador, fina al 10 de april. Regordes de dervì an'mò la domanda a la fin de marz se te volaree segutà a vessel.--Gat lombard (ciciarade) 09:13, 11 gen 2023 (CET)[rispond]

Fantastegh! 🥳 Grazzia per havéghel comunicad tì ai steward. --Laurbereth (ciciarade) 18:23, 11 gen 2023 (CET)[rispond]

utiliazzion di templeit di dialet[modifega]

Ocio che se te metet dent i templeit di dialet in di vos di parolle foreste ('me che t'hee fad in ecstasy) queste chì a vegnen classificade 'me che se fudessen i parolle d'on dialet lombard, o ben per esempi indove che te drouvet el templeit "-MI" i parolle vann dent in dla categoria "dialet milanes". Donca l'è mej a drovà nò 'sti modei chì in di parolle foreste.--Gat lombard (ciciarade) 20:01, 27 gen 2023 (CET)[rispond]

@Gat lombard: Vedi che el Template:en-Brit l’inseriss i vos diretament denter a la Categoria:Dialet ingles britanich, che l’è donca una categoria indeperlee e nò vuna regrupada insema ai dialet de la lengua lombarda. Trœuvi che el vaga ben inscì, desgià che, a bon cunt, la situazzion inglesa l’è minga propri inscì descompagna de quella lombarda, almanch in quell respecc chì. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 10:26, 28 gen 2023 (CET)[rispond]
@Laurbereth: Esat, anca i alter lengue gh'hann i sò dialet a moeud de quei de la lengua lombarda. quell che disevi mi l'era de drovà nò i templeit di dialet del lombard in di vos de la langua italiana o alter lengua diverse del lombard.--Gat lombard (ciciarade) 10:30, 28 gen 2023 (CET)[rispond]
Mì a l’italian ghel dovrarissi nò perchè l’italian el gh’ha un istandard de parnonzia, donca marcàgh sgiò ol dialet in quell cas chì l’è superfizzial. L’ingles, però, el ghe l’ha nò; donca, quand che me capita de scriver sgiò i parnonzie a marchi anca ol dialet che parli. Me par de uniformàss a quell che sem sgiamò dree a fà par ol lombard, e l’è anca una situazzion che la nezzessita de un poo de ciariment extra, desgià che i ameregan parlen nò propri istess istess. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 10:47, 28 gen 2023 (CET)[rispond]

Re: mangià par ol bot[modifega]

Ciao, a bon cunt havevi vist no el messagg :) Te podet fàm un quaj esempi, inscì capissi se podom fàll cont el bot? Sciking (ciciarade) 20:25, 28 gen 2023 (CET)[rispond]

Ma gh'hem una lista di parolle inscì o gh'è de fàlla? Sciking (ciciarade) 19:51, 2 feb 2023 (CET)[rispond]

Spostament di vos nan'mò permetud[modifega]

Ciao, hoo vist che t'hee spostad la vos arver in arber ma in teoria te gh'havarisset havud de spetà l'aprovazzion definitiva de la comunità del regolament, che l'è on regolament che sem 'dree a tirà in pee e nan'mò in vigor. Fina a quell moment là el spostament di vos l'è proibid foeura che per i cas di error ciar e patent. Se te penset che 'l regolament el sia assee complet podarissom aprovàll. mi credi che sia rivar el tempo de aprovàll anca perchè tra poch temp gh'havarem anca i utent de San Martin.--Gat lombard (ciciarade) 16:04, 12 feb 2023 (CET)[rispond]

Wikizzionari:Sondagg/Sondagg del 12 - 02 - 2023 - 20:38--Gat lombard (ciciarade) 21:42, 12 feb 2023 (CET)[rispond]

D'incoeu l'è possibil diventà utent de San Martin[modifega]

Wikizzionari:Utent de San Martin --Gat lombard (ciciarade) 21:01, 15 feb 2023 (CET)[rispond]

Fritola = vulva?[modifega]

Te se sicur che fritola = vulva, l'era minga inveci "trifola"?--Gat lombard (ciciarade) 19:01, 5 Mrz 2023 (CET)[rispond]

Mè nonno el la dovrava anca inscì, ma se l’era nomà una manera de dì che el gh’heva lu el soo nò. Se te gh’hee di dubi cavel pura. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 19:20, 5 Mrz 2023 (CET)[rispond]

Aministrador[modifega]

Ciao, te foo memoria che del 10 de avril te sareet pu aministrador condemanch che te feet an'mò la domanda de aministrador --Gat lombard (ciciarade) 21:39, 21 Mrz 2023 (CET)[rispond]

Salud, Gat lombard. Grazzia per ol pro-memoria – se candidaroo in di prossem dì. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 16:43, 31 Mrz 2023 (CEST)[rispond]

Regolament provisori[modifega]

Ciao, hoo tirad in pee la pagina Wikizzionari:Italianismi recent. te podet dàgh on oggiada per vedé se gh'è on quaicoss che l'è minga coerent con el risultad del sondagg: Wikizzionari:Sondagg/Sondagg_del_25_-_06_-_2023_-_19:21 Ten in cunt che i tipi de italianismi acetabil a inn 'dree a vesser decidud cont el sondagg: Wikizzionari:Sondagg/Sondagg_del_7_-_07_-_2023_-_19:33 donca magara intra des dì mudarém on quaicoss--Gat lombard (ciciarade) 18:26, 8 Lui 2023 (CEST)[rispond]

Prim esempi de italianismo recent[modifega]

Te podet varda la pagina "rumià", el prim esempi de italianismo recent, inscì de capì se gh'è on quaicoss de mihorà. Gh'hoo sgiamò havud de modifegà el modell "italianismo recent" perchè 'l tirava minga denter i tipi de grafia. Ciao --Gat lombard (ciciarade) 23:11, 9 Lui 2023 (CEST)[rispond]

Scior[modifega]

hoo vist che t'hee sgiontad l'oziopn "scior" al templeit del milanes. Regordes de spiegalla vers la fin del paragraf "Comè che se indichen di dialet diversi dent in una stessa pagina?" de la pagina Jut:Domande_frequente_sora_la_lengua_lombarda--Gat lombard (ciciarade) 23:14, 15 Lui 2023 (CEST)[rispond]

Belsgi, Sgermania[modifega]

Me par che quasi tut i nom di Stat ghe vann adree a la negua italia, donca credi che sien Belgi e Germania. e gh'è nò reson de scriver "sg". --Gat lombard (ciciarade) 15:35, 16 Lui 2023 (CEST)[rispond]

Pagine de desambiguazzion[modifega]

Adess el regolament l'è che i redirezzion i poden stà nò in l'istessa pagina di pagine coi definizzion in lombard. Per quest ho tirad in pee la pagina notorna/desambiguazzion cont el contegnud movud de notorna che t'hevet scrivud ti. Però mi mudariss el regolament in manera de tirà via tute i pagine de redirezzion e fà compagn de ti o ben meter i redirezzion in l'istessa pagina di pagine coi definizzion. El problema l'è che se mudom quell regolament chì poeu a ghe voeul on quaivun che 'l gh'habia pari de scassà tute i pagine de redirezzion e tirà denter el sò contegnud in di pagine coi definizzion. Ti te gh'hee pari de fàll. Se te gh'het pari fàll ti a podom proponner de musà el regolament. (El regolament l'è scià, in fon d a la pagina. Chichinscì a gh'inn i pagine de desambiguazzion.)--Gat lombard (ciciarade) 12:42, 29 Lui 2023 (CEST)[rispond]

Scorasgiment[modifega]

Donca l'è anca "corasg"? --Gat lombard (ciciarade) 20:14, 4 avo 2023 (CEST)[rispond]

Poeu gh'è anca di alter parolle de giustà: coraggios, perdes de coragg...--151.66.156.104 20:15, 4 avo 2023 (CEST)[rispond]

zinzigà[modifega]

Gh'hoo havud de mudà la definizzion perché me son incorgiud a guardà el Cherubini che la toa definizzion l'era fallada --Gat lombard (ciciarade) 21:23, 10 avo 2023 (CEST)[rispond]

@Gat lombard: l’è nò fallada. L’è che, compagn de stuzzicare, ol segnifegad el ghe cambia a segonda de se te see dree a zinzigà una persona o, soo nò, una vessiga. O almanca, mì quella parolla chì ghe la disi/l’hoo sentuda dì a quella manera chì. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 21:30, 10 avo 2023 (CEST)[rispond]
In sul cherubini a gh'è on'altra definizzion. Qual è la variant che ti t'hee sentid? zinzigà o zinzinà? Se l'è zinzigà magara la toa l'è on'altra parolla e l'è ona variant de "inzigà" er gh'hem de fà ona desambigazzion intuitù de quella parolla là. --Gat lombard (ciciarade) 21:33, 10 avo 2023 (CEST)[rispond]

La toa definizzion la gh'è nò in sul Cherubini e la ma par pussee arenta a inzigà--Gat lombard (ciciarade) 21:37, 10 avo 2023 (CEST)[rispond]

Zinzigà. L’è nò inzigà, perchè inzigà el vœul dì spronare. Se un quajvun el vœul nò fà un quajcoss tel inzighet per convesgel, zinzigàll el vœul dì un’oltra roba. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 21:49, 10 avo 2023 (CEST)[rispond]
Forsi l’è una roba pussee fisega che gnanca de parolle, ma ol confin l’è piscinin. El saria pussee un punzecchiare quand che te ghel drœuvet per i persone, ma l’è nò de cativ. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 21:57, 10 avo 2023 (CEST)[rispond]

alter parolle con -ever[modifega]

Ricordi che gh'inn anca 'sti parolle chì con -ever:

--Gat lombard (ciciarade) 09:00, 17 avo 2023 (CEST)[rispond]